Víctor Saura va estar deu anys treballant per al setmanari El Triangle i va ser en aquesta etapa quan va conèixer els nou casos que tracta en el seu llibre. Només començar el capítol dedicat a Joan Cogul admet que va ser dels que no es va creure la seva mort a les Filipines, envoltada de misteri poc abans de la celebració del judici a Barcelona. Però l'opinió de l'autor d'aquesta circunstància i sobre la implicació l'antic alt càrrec de Turisme va anar canviant amb els anys. "L'any 2005, quan s'anava a celebrar la vista oral, a mi ja no em quedava cap dubte que Joan Cogul havia decidit abandonar aquest món a Manila, però en seguia tenint la imatge, més aviat borrosa, d'un barrut, algú que s'havia aprofitat sense escrúpuls del càrrec".
Les contradiccions que es van posar de manifest en el judici i un article d'El Triangle titulat "Les fotos secretes del cas Turisme" van fer canviar d'opinió a Saura: "La meva idea de Cogul va fer un tomb radical, i el vaig començar a veure com un home de qui s'havien aprofitat sense escrúpuls. Un de tants". Potser per això, l'autor no s'està de recordar el que va dir al final del judici l'acusador popular Xavier Rotllan -expulsat d'Unió per denunciar la corrupció: "Hem jutjat homes de palla, testaferros. Les presons són plenes de petits traficants, però els capos grossos són al carrer".j.c.
