El claustre romànic instal·lat a la finca Mas del Vent de Palamós que ha ocupat les portades dels mitjans de comunicació les darreres setmanes no té el seu origen a Zamora, però sí la persona que va adquirir-lo els anys trenta i el va aixecar en un barri de Madrid per fotografiar-lo i promocionar la seva venda a compradors americans. La premsa local de l'època cita Ignacio Martínez com un "antiquari de Zamora domiciliat fa anys a Madrid", arran d'un premi de 18.000 pessetes obtingut amb diversos billets de loteria que va adquirir a Zamora el gener de 1931, el mateix any que va comprar la galeria medieval.

Va utilitzar el premi en l'adquisició del conjunt romànic? Les escasses dades que es coneixen sobre la vida d'Ignació Martínez impedeixen comprovar-ho. El diari El Heraldo de Zamora sí certifica, no obstant, que l'antiquari era un "senyor de Zamora amb sort". Així, l'11 de gener de 1931, el diari publica que tres sèries del número 28.865 afortunat amb 6.000 pessetes cadascun havia estat venut a Zamora. Tres dies més tard, un reporter d'El Heraldo "ensopega casualment" amb Ignacio Martínez en un carrer de la ciutat i l'antiquari li confirma que ell és el portador de les tres sèries del número afortunat.

No només la premsa zamorana de l'època donava per fet que l'antiquari era una pesona coneguda, sinó també a la madrilenya. El responsable del bloc "Historias Matritenses", Ricardo Márquez, va trobar unes altres dos referències en dos diaris nacionals El Imparcial i La Correspondencia. Márquez va trobar Ignacio Martínez en localitzar l'ara cèlebre claustre en una parcel·la del barri madrileny de Ciudad Lineal, a través d'una foto antigua. El catàleg urbanístic de 1931 d'aquest barri mostrava el nom de l'antiquari castellà domiciliat en el mateix carrer en el qual la galeria medieval esperava un comprador que arribaria dècades més tard (el 1958).

El redescobriment del claustre a càrrec de l'historiador Gerardo Boto ha obert el debat sobre l'expoli i la venda clandestina de peces patrimonials en el primer terç del passat segle, abans de promulgar-se la Llei del Tresor Artístic de 1933. L'antiquari va ser partícip d'aquest tipus d'operacions, encara que en el cas de la galeria medieval, l'operació es va dilatar i complicar. Sembla ser que l'antiquari va fer diferents operacions per un personatge de més fama. Es tracta d'Arthur Byne, el "màxim depredador i exportador d'art espanyol", definició que el doctor en Arquitectura José Miguel Merion de Cáceres utilitza en un article sobre el trasllat de peces del Castell de Benavente cap als Estats Units.