«Si l’Estat s’encanta, no ens tremolarà el pols per aplicar la unilateralitat»

Es defineix com el representant de Carles Puigdemont a Girona. Què el porta a acceptar el repte? 

Quan estàs en política i et proposen un repte superior, només pots fer dues coses: acceptar-ho o marxar. No s’hi val a dir «no, ja estic bé com estic»: la política és per anar a agafant responsabilitats, i és un honor poder representar la candidatura de Puigdemont i més a la seva terra. No m’ho vaig pensar gens, al contrari, perquè soc conscient que vivim un moment històric. 

En quin sentit?

Si d’aquí 300 anys mirem en qualsevol llibre d’història, veurem que el 2024 va ser l’any del retorn d’un president de la Generalitat a l’exili. I la meva responsabilitat és contribuir a què aquest retorn no sigui en va, sinó que sigui, com ell demana, el del bon govern i el de l’embat nacional per la independència. 

ERC els ha acusat de fer una campanya excessivament personalista. 

El president és la persona que més ha treballat per la unitat. Si fos per ells i per nosaltres repetiríem el Junts pel Sí, però com que això malauradament ara és utopia, el que hem fet és encarnar aquest esperit d’unitat en la nostra pròpia candidatura, que va més enllà de Junts. Junts + incorpora diferents sensibilitats polítiques, amb gent que no ve de la política, buscant la unitat que hem defensat sempre. Volem representar els interessos de tothom, en cap cas és personalista. Evidentment ell és qui ha liderat a l’exili aquesta lluita ferma contra l’Estat i ha demostrat com ningú què vol dir tractar l’Estat de tu a tu, i això es veu a nivell internacional. Però això no treu que és un projecte conjunt de país. 

"El retorn de Puigdemont ha de suposar un bon Govern i l’embat nacional per la independència"

Salvador Vergés

— Cap de llista de Junts + per Girona

Què passarà si Puigdemont no pot ser investit president? 

Nosaltres no ho contemplem de cap manera. El president Puigdemont està generant una il·lusió  que la palpem en cada visita i acte que fem, i per tant el dia 12 de maig ha de ser el dia que aquesta sensació que tenim de carrer es converteixi en una gran victòria. 

Després del que ha passat aquest mandat, seria possible un nou acord amb ERC per reeditar un govern independentista?

Nosaltres sempre ho hem dit: la prioritat és un govern independentista. Volem seguir anant en el mateix vaixell, però el que toca ara és que siguem nosaltres, Junts +, els qui portem el timó de la nau. Cal ser capaços de teixir complicitats, tenir aquesta majoria social per tornar a fer un embat nacional per rematar el que vam iniciar l’1 d’octubre.

Com?

La nostra proposta serà sempre la independència, fins que l’assolim. Puigdemont ha demostrat què vol dir negociar amb majúscules, que no té res a veure amb els diàlegs que han proposat altres. Nosaltres, quan parlem de negociar amb l’Estat, ens referim a fer-ho en terreny neutral, a Suïssa, amb un mediador internacional i posant sobre la taula qüestions com el referèndum acordat, gestionar el 100% dels nostres impostos i aconseguir rèdits tangibles com l’amnistia, les comissions d’investigació del 17 d’agost o el Pegasus, la publicació de les balances fiscals, l’ús del català al Congrés i tenir-lo encarrilat a la Unió Europea, les competències en immigració... Si l’Estat accepta un referèndum acordat amb reconeixement internacional, endavant; però si s’encanta ràpidament traurem la victòria de l’1-O i no ens tremolarà el pols, si hi ha una majoria social, poder aplicar la unilateralitat.  

"La prioritat és un govern independentista, però ara toca que siguem nosaltres els que portem el timó de la nau"

Salvador Vergés

— Cap de llista de Junts + per Girona

Durant tota la campanya ha posat èmfasi en el «bon govern». No n’hi ha hagut, fins ara? 

Aquests dos últims anys i mig de govern en solitari d’ERC, no. Ara que fem campanya, ens hem trobat un país on tothom ha patit una o més crisis, greuges, problemes... que van més enllà de simples coses a gestionar. Aquí el que està en joc és perdre la nació, que se’ns escoli entre els dits. Per tant, cal aixecar el país i oferir a la ciutadania un bon Govern. Venim a governar des del primer minut, amb els recursos que tenim però negociant amb majúscules revertir l’espoli fiscal de 22.000 milions d’euros l’any que tenim, el dèficit d’inversions que patim, el greuge que suposa que no ens donin els recursos que ens corresponen dels fons Next Generation...  

A Girona, un dels temes més candents és la sequera, malgrat les pluges dels últims dies. Com s’hauria d’haver gestionat?

Nosaltres, aquesta legislatura hem estat els que hem liderat la lluita contra la sequera, presentant la llei de mesures extraordinàries i urgents, en la qual es definia clarament què calia fer i amb quins diners. Allà hi havia dos annexos: un es referia al món municipal, i l’altre definia les principals infraestructures hídriques que calia escometre, com l’ampliació de la potabilitzadora del Besòs, que ens permetria tenir un volum d’aigua important en només nou mesos. De fet, el Govern es va comprometre a l’abril de 2023 que estaria acabada abans de finals d’any, i en aquests moments no està ni autoritzada. S’ha perdut un temps preciós d’una obra que, si s’hagués executat, estaríem respirant molt millor a Catalunya i en particular no caldria estirar tanta aigua del Ter cap a Barcelona. I hi ha també la dessaladora de Blanes, que entre el Govern d’aquí i el de Madrid marejant la perdiu s’ha perdut un any. 

Una altra qüestió clau són les energies renovables. Cal fer el parc eòlic marí del Cap de Creus? I si és així, com?

Ens estem focalitzant excessivament en el parc eòlic marí, quan realment el problema que tenim és molt més gran, de país. En aquest moment, a Catalunya estem cobrint amb energies renovables només un 14% de la demanda elèctrica, quan a Espanya s’està cobrint ja un 57% o a Escòcia un 113%, que són ja exportadors nets d’energia renovable cap al Regne Unit. Imaginem-nos, doncs, la força que tenen per poder negociar un referèndum o una independència essent ells els que ja estan proveint electricitat al Regne Unit. A Catalunya, en canvi, estem a la cua d’Europa, i fins i tot anem molt més endarrerits que a Espanya. Per tant, hem de fer aquesta transició energètica en el sentit que està consensuat pels grans partits catalans en el document Proencat, on es defineix el full de ruta per aconseguir els objectius europeus i de l’ONU. 

Subscriu-te per seguir llegint