«Mi reno de peluche», el nou fenomen inesperat de Netflix

De tant en tant, algunes sèries de Netflix es converteixen en un autèntic fenomen mundial, encara que la plataforma pràcticament no els hagi fet promoció. El joc del calamar és el millor exemple, però ha passat també, encara que a menor escala, amb títols com Bronca, que es va coronar en els últims Emmy amb vuit guardons. Ara mateix hi ha una altra ficció que està sent un altre èxit inesperat: Mi reno de peluche.

Aquest drama amb tocs d’humor negre de set episodis que aborda al seu inici un cas d’assetjament (perquè després hi ha alguna cosa molt més tèrbola darrere) és, avui dia, la sèrie més vista de Netflix a Espanya i també ha estat al número 1 a 43 països (i a 89 ha estat al Top 10), arribant a amassar 13,3 milions de visualitzacions amb 52,8 milions d’hores. Creada i protagonitzada pel còmic escocès Richard Gadd, més que rialles, Mi reno de peluche provoca calfreds. I més sabent que la trama és, en gran part, autobiogràfica. Tot comença d’allò més normal, amb Donny (Gadd), aspirant a còmic que sobreviu posant copes en un pub, servint-li un te gratis a una desconeguda que veu desanimada, Martha (Jessica Gunning).

Aquest gest amable desencadena una obsessió malaltissa d’aquesta dona que es ven com una advocada molt ocupada però té tota la pinta que les seves innombrables anècdotes són fruit de la seva imaginació desbordant. El seu assetjament a Donny, «el meu ren de peluix» com l’anomena afectuosament, és cada vegada més ferotge: centenars de missatges picants al mòbil, persecució al seu lloc de treball, aparicions inesperades en els seus shows com a còmic, tocaments, fustigació a les dones que veu com a possible competència... Parem aquí per no revelar més spoilers, ja que la cosa va a pitjor i enllaça amb un passat traumàtic de Donny que té paral·lelismes amb la vida real de Gadd i que es revela en un desassossegant quart episodi de la sèrie.