El fracàs -afortunadament- de la candidatura catalana a acollir el projecte Eurovegas al Baix Llobregat va ser dissimulat pel Govern català amb un intent de cop d'imatge que recorda alguns jocs de cartes, la qual cosa sembla natural tractant-se d'inversions en macrocasinos. En concret, s'assembla a aquelles partides en les quals alguns jugadors fan trampes com ara treure un as de la màniga per no perdre la partida davant dels espectadors.

La precipitada manera de presentar un projecte succedani, amb menys inversions, denota moltes ganes de fer veure que, tot i les facilitats, el secret i les concessions que el Govern estava disposat a fer a Las Vegas, podia guanyar una altra partida en una altra taula de joc. En definitiva, un intent de recuperació d'imatge davant l'opinió pública catalana, que no s'ha de confondre amb la publicada en els mitjans barcelonins. Sembla que quan van ensumar que Madrid guanyaria la partida van voler maquillar la seva imatge de gestors d'una candidatura perdedora. I ho van fer, tot sigui dit, amb mal gust i modals un xic bananers com ara el del conseller que va dir que els que ara haurien d'estar preocupats eren els de la candidatura madrilenya, o l'altre conseller que va sentenciar que els de Las Vegas Sands se n'assabentarien pels diaris. Tota una "delicada" manera de trencar les relacions.

Faig aquí unes reflexions sobre el canvi de projecte, el qual sembla més suau, tot i que també s'ha parlat de casinos com a part del projecte. "Amb" casinos, doncs, en lloc de "de" casinos, i orientat a consumidors de més segments, entre ells els infantils i de jovent que solen atreure els parcs temàtics. Molt subtil, aquesta pretesa diferenciació feta pel Govern intentant fer creure que no és el mateix uns hotels amb casinos que uns casinos als hotels. Tan subtil que em va fer recordar aquella frase tantes vegades escoltada quan estudiava el batxillerat i ens deien "tanto monta, monta tanto, Isabel como Fernando".

Una segona reflexió té a veure amb la foto de l'acte de presentació en públic de Barcelona World, feta al palau de la Generalitat: el president Mas es troba fora de lloc des del punt de vista del protocol, ?lluny del centre, a un dels costats, mentre al centre hi havia el conseller Mas-Colell, flanquejat a la seva esquerra pel president de La Caixa i a la dreta per l'inversor immobiliari Bañuelos. Fruit del protagonisme... o resultat d'una improvisació?

En tercer lloc, tot i que sembla que aquest projecte port ser millor que l'anterior, resulta igualment censurable pel que fa les xifres inflades fetes servir pels seus protagonistes, impròpies de polítics i empresaris seriosos. Dic això perquè mereixen una crítica: una vegada més, els governants del país donaren per bones, potser per fer volar coloms i salvar la seva imatge, unes xifres difícils d'acceptar. No comento les de previsions de creació de llocs de feina directes i indirectes, però sí la previsió de visitants als sis parcs temàtics del projecte. Parlar de 10 milions de visitants -no vull pensar en una intenció de mentir de manera conscient- sembla una lleugeresa i una "alegria" excessivament eufòrica i indica que qui la va establir no coneixia les xifres de visitants dels parcs que hi ha repartits a la resta del món. Un episodi més, doncs, d'incompetència en l'equip de govern, semblant a les voluminoses xifres que de bon començament van donar sobre Eurovegas i que després van haver de rebaixar considerablement.

A tot el món només hi ha un petit nombre de parcs temàtics que assoleixen -i el passen- el sostre de 10 milions de visitants, i tots ells porten la marca Disney. Com que no és el cas de Barcelona World, podem intuir que una vegada més en aquest país una previsió poc realista quedarà ridiculitzada en el futur. Sense anar més lluny, el parc Port Aventura no ha assolit encara la previsió de 4,5 milions de visitants anuals que es va establir fa una dotzena d'anys. I els sis nous parcs al seu costat haurien de més que doblar la seva xifra.

Una observació que també cal fer és la de pernoctacions hoteleres. Sis hotels de dues mil habitacions donen un total de dotze mil habitacions i una capacitat de vint-i-quatre mil places teòriques. Si es multiplica el nombre d'habitacions per 365 dies -si els hotels estan oberts tot l'any- i s'agafa una ocupació màxima -improbable, per no dir impossible- del 100%, el resultat ofereix un sostre teòric de 8.760.000 pernoctacions possibles amb una ocupació doble de totes les habitacions i nits. Atès que es pretén que hi hagi convencions empresarials, és de preveure que una part dels clients s'allotjaran individualment. Per l'altra banda, és probable que hi hagi casos de tres persones en algunes habitacions, de parelles amb un nen. Tot i així, i com que la mitjana de nits per client cal preveure que sigui superior a una nit, tot i descomptats els visitants del dia o excursionistes que vagin als parcs sense fer nit als seus hotels sembla difícil posar en relació aquesta xifra amb els "espectaculars" 10 milions de visitants que es van treure de la màniga.

Hi ha un aspecte final, transversal als dos projectes, i és la relació del Govern i La Caixa, que controla la societat propietària dels terrenys escollits al costat de Port Aventura. La Caixa podrà donar sortida a més de quatre-centes hectàrees que havien estat previstes -un altre cas de previsions incomplertes- per desenvolupar urbanitzacions de luxe. Segons algunes informacions periodístiques, aquests ?ter?renys al costat de Port Aventura ja van ser oferts a Las Vegas Sands, que no els va voler i s'estimava més els del Baix Llobregat. Al final, el Govern i de pas el banc que abans era caixa han salvat els seus mobles respectius apostant per aquests futurs béns immobles de Barcelona World.

Una salvació en la qual hi ha intervingut un controvertit promotor d'origen valencià, el domicili real i despatx del qual es troba a Londres i la seva seu fiscal a Holanda. Un personatge que amb Astroc ja va demostrar saber-ne molt de fer de prestidigitador. I la trajectòria empresarial del qual també és un fenomen digne d'anàlisi pel que fa a incompliment de previsions. Aquesta sembla haver estat la segona carta treta de la màniga pel Govern i, alhora, pel banc que abans era caixa i promotora immobiliària. Una operació d'imatge destinada a captivar un bon grapat de lectors i telespectadors desinformats que no coneixen la trajectòria d'aquest hàbil emprenedor, el qual només posarà una petita part dels 4.500 milions d'euros previstos. I romandrà per veure quan tot estigui acabat quines desviacions s'hauran produït en la construcció dels parcs, els hotels i la resta d'oferta complementària.

I abans d'acabar afegeixo un apunt més, sobre la triomfalista frase del conseller de turisme afirmant que amb Barcelona World Catalunya es convertirà en líder turístic del món. Llàstima que només sigui una frase tan maca com irreal, una frase buida més que provoca que altres persones confonguin el desig amb la realitat. Potser el fet d'incorporar-se a la política activa i creure que un forma part del govern "dels millors" fa perdre "l'oremus" i el rigor fins i tot a bons professionals que abans estaven ben considerats en la seva activitat.