Llengua i cultura

Periòdicament ens trobem amb l’aparició d’un fantasma que recorre Catalunya i ens diu que la llengua catalana està en perill d’extinció. No pocs s’esquincen la roba i cerquen culpables a tort i a dret. No pocs també , com en tantes altres coses, ens excusen a nosaltres i culpen als altres... als forasters, als nou vinguts. Cerquen la comoditat que dona acusar cap enfora sense mirar cap endins, perquè això segon ens obligaria a modificar comportaments, a canviar... i això sempre es més cansat que criticar.

Si parles més d’una llengua, t’hauràs adonat que també has integrat una nova manera de pensar i de percebre el món, és a dir, has après mitjançant el llenguatge tot un seguit de tradicions, valors, normes socials... Això succeeix perquè cada paraula sorgeix de la teva relació com a persona amb l’entorn, per tant l’aprenentatge cultural com una mena de pont entre la llengua familiar, la teva, i la del lloc, l’entorn on ara vius, entre dues maneres de viure i pensar és imprescindible. Aprendre una llengua no implica només estudi, com bé sabem els que ens hem dedicat a l’ensenyament reglat, sinó que es tracta d’una activitat social, ja que quan integres la cultura, la història de la nova comunitat on vius, entens millor el seu idioma.

Amb tot això pensava fa un any quan amb l’Ajuntament de Salt vàrem treballar un curs d’història de Catalunya per a persones que estudiaven el català en diferents espais de la ciutat: consorci de normalització lingüística, escola d’adults, espais d’acollida dels serveis socials, parelles lingüístiques... Es concretà en un curs anomenat «la història de Catalunya en quatre lliçons». El resultat fou un èxit, tant per la valoració de l’alumnat, com pel canvi d’actitud positiva vers la nostra cultura que els professors acompanyants varen detectar.

Quan vaig saber que el curs no es repetiria enguany em vaig emportar una decepció, però la experiència m’ha demostrat que els camins de les administracions sempre són insondables. Ara bé, aquesta es va revertir quan la direcció de l’escola d’adults de Salt em va demanar que els hi fes el curs aquest any. La valoració de l’alumnat havia estat molt bona i volien continuar l’experiència. Avui dimecres faré la segona sessió i de nou el retorn que trobo amb els nous alumnes i l’entusiasme del professorat acompanyant em compensa sobradament.

Al meu parer la llengua no existeix sense context, aquest és social evidentment i per tant l’habitatge, la feina... són condició necessària per formar part d’una sola comunitat, però també és cultural i hi arribes no per imposició solament, també i fonamentalment pel convenciment que dona saber que formar part d’una cultura que t’acull no solament no hi perds res sinó que hi guanyes molt. Qui sap, desapareixerà aquest fantasma recorrent?

Subscriu-te per seguir llegint