Un documental reviurà la història de la fàbrica d’armes sota el pantà de Darnius

La sequera ha deixat al descobert des de fa uns mesos l’antiga Foneria de Sant Sebastià de la Muga, una antiga fàbrica d’armes del XVIII que subministrava munició a l’exèrcit espanyol que es va inundar d’aigua amb la construcció del pantà de Darnius i Boadella.  Un documental reviurà la història d’aquesta indústria que va ser el primer alt forn per a la producció de ferro de fosa a Catalunya. La va encarregar el rei Carles III. 

L’entorn al segle XVIII era molt diferent del d’avui. Boscos d’on s’extreia el carbó, enginyers i operaris treballaven des d’aquest estratègic punt fronterer en una colònia industrial de nova creació al voltant de l’antiga ermita de Sant Sebastià i del riu Muga.

 Només és visible quan les reserves del pantà de Darnius baixen del 30%. L’extrema sequera ha fet que des de fa mesos sigui visible i que s’hagi convertit en un atractiu turístic. Les darreres ocasions en què ha estat visible han estat el 1998 i el 2007. S’hi arriba des de Sant Llorenç de la Muga. I les restes visibles incrementen l’interès per conèixer aquest passat. 

El Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (Mnactec) de Terrassa explorarà la història en el documental que anirà a càrrec del realitzador Dani Sierra i el documentalista Marià Baig. Aquest darrer, doctor en Ciències Físiques és autor de nombrosos treballs i publicacions. Explicava fa uns mesos, a l’Empordà, setmanari del mateix grup editorial que Diari de Girona, que «vaig conèixer la foneria de ben jove, quan encara estava ben emboscada i passava completament desapercebuda». I destacava que la construcció pensada primer per a usos civils i després militars va ser aixecada en aquest indret «gràcies a la seva ubicació estratègica». 

El documental forma part de la sèrie «Documentals» del museu i abordarà com es va construir la fosa, l’activitat industrial que es va dur a terme en aquest forn, les construccions que la integraven i la seva destrucció i cessament d’activitat a finals del segle XVIII. 

Documenta Baig que va ser Pedro Grau Balló, originari de la Jonquera el personatge il·lustrat promotor inicial del projecte. «Havia invertit diversos anys buscant els minerals i components necessaris per a l’establiment de la foneria a la vall de la Muga». La mina la va adquirir però la Real Hacienda de l’Estat.

El disseny va ser de Jean Maritz II, fill d’un enginyer francès, que havia inventat un nou sistema per a la foneria de canons de bronze. Tant la direcció com els principals operaris vingueren de França. 

El mineral provenia principalment de la muntanya de Montdavà, al costat. Dels boscos del voltant, el carbó. La gestió de l’extracció fins i tot va generar algun conflicte. El 1773, segons informa Baig, es va ordenar sacrificar 21.000 caps de bestiar perquè que no fessin malbé el bosc. El veïnat s’hi oposà i hagué d’intervenir el ministre d’Hisenda de l’època. I l’aigua per a la foneria provenia del riu Muga. 

La reial foneria de Sant Sebastià va ser destruïda per l’exèrcit francès durant la Guerra Gran, cap a l’any 1794. Explica Baig que «la situació de la foneria molt proper a la frontera va ser una temptació irresistible per a les trobes franceses després de la seva retirada del Rosselló». L’exèrcit espanyol va intentar dues vegades sense èxit recuperar-la. Són conegudes les batalles de Sant Llorenç de la Muga, un 19 de maig i un 12 d’agost. Des de França es va ordenar la seva destrucció.

L’antiga fàbrica va quedar abandonada i entre boscos fins que les aigües van començar a inundar-la amb la construcció del pantà de Darnius i Boadella el 1969. No tenia cap figura de protecció, reapareix només en època de sequera i ho fa en cada ocasió, una mica més deteriorada. El documental en recuperarà la història. 

Reviu a Darnius la vida que va inundar el pantà

Subscriu-te per seguir llegint