El ple de Palamós va acordar amb el suport de tots els grups municipals -amb l'excepció del PP, que es va abstenir- afegir-se com a part demandant a la querella presentada en un jutjat de Buenos Aires contra l'Estat espanyol per crims contra la humanitat comesos pel règim franquista. Palamós es persona per l'afusellament el 1939 de dos alcaldes de la vila: l'aleshores batlle Dídac Garrell Tauler i l'exalcalde i diputat Josep Fàbrega i Pou. La moció també reclama que l'Estat espanyola anul·li tots els judicis sumaríssims que es van realitzar durant el franquisme per restituir la dignitat de les víctimes. La moció diu que «aquesta situació perllongada en el temps suposa en si mateixa una perversió de la democràcia i, en les seves conseqüències, un greuge i una agressió permanents a les famílies dels alcaldes Josep Fàbrega i Pou i Dídac Garrell i Tauler, com a la de tots els palamosins que van sofrir les represàlies sota el règim de Franco».
