Faran cribratges de disfàgia amb intel·ligència artificial a Palamós

Aquest es tracta d’un trastorn que dificulta empassar líquids i aliments als afectats, fet que els posa en perill de patir malnutrició, ennuegaments i infeccions respiratòries que poden ser greus

Pla general de la façana de l'hospital de Palamós

Pla general de la façana de l'hospital de Palamós / DdG

EFE

L’Hospital de Palamós s’ha convertit en un dels cinc primers hospitals catalans que cribraran uns 2.000 pacients cada dia per comprovar si pateixen disfàgia, un trastorn que dificulta empassar líquids i aliments, a través d'un algorisme d'intel·ligència artificial que ha desenvolupat l'Hospital de Mataró. Així ho ha explicat en una entrevista a EFE amb motiu de la celebració del Dia Mundial de la Disfàgia, avui dia 12, el doctor Pere Clavé, director d'investigació i innovació del Consorci Sanitari del Maresme, que ha indicat que els altres quatre hospitals que s’adheriran al cribratge seran els de Calella, Badalona, Vic, a més del de Mataró.

Es tracta d'un programari que usa la intel·ligència artificial per ajudar en el cribratge, diagnòstic i tractament de les persones que pateixen disfàgia tenint en compte unes 200 variables, com edat, ingressos hospitalaris previs i les malalties que presenten les persones, entre d'altres. Fins ara, el cribratge d'aquests pacients necessitava de personal especialitzat, com logopedes, que seguiran confirmant el cribratge positiu fet amb el citat programari desenvolupat a Mataró.

Aquesta estratègia de cribratge s'implementarà a partir de gener als citats hospitals, ha precisat Clavé, un projecte que finançarà el Servei Català de la Salut (CatSalut) amb 600.000 euros. El doctor Clavé ha aclarit que la disfàgia és una malaltia poc diagnosticada malgrat que cada vegada és més freqüent, i afecta el 84% de les persones amb malalties neurodegeneratives, la meitat dels quals han patit un ictus i el 25% dels malalts de càncer de cap i coll.

Els malalts de disfàgia tenen un risc molt elevat de patir malnutrició en no poder menjar els aliments que necessiten en la quantitat adequada, i també poden ennuegar-se sovint, amb el consegüent risc de desenvolupar infeccions respiratòries que poden arribar a ser molt greus, sobretot pneumònia per aspiració, una infecció pulmonar que es desenvolupa després d'haver aspirat-inhalat aliments, líquids o vòmit cap als pulmons.

S'estima que la pateix el 27% de les persones de més de 70 anys que viuen a casa seva, i al voltant del 50% de les quals ingressen a l'hospital per diverses circumstàncies i també és un efecte secundari de la radioteràpia en un 25% dels pacients. Un altre col·lectiu on la prevalença d'aquesta malaltia és molt alta és el de les persones grans que viuen en residències.

Clavé ha explicat que, a través de la fundació Furega, formada per metges especialistes en gastroenterologia, pionera a Espanya a abordar el trastorn de la disfàgia, han dissenyat un receptari perquè els centres geriàtrics puguin millorar la dieta dels seus residents amb disfàgia.Aquest es presentarà avui, dia 12, coincidint amb la commemoració del Dia Mundial de la Disfàgia, i consta de receptes i consells per a les persones que treballen en residències.