Conèixer la pesca artesanal de l’Estartit a trenc d’alba

La barca Núria aquest any fa 80 anys i està d’aniversari. Per a celebrar-ho, tres entitats (Empesca’t, Barca Núria i Projecte Sèpia) han organitzat una sortida especial, una proposta que vol recordar els seus inicis com a barca de pesca.

Són tres quarts de set del matí, i el port de l’Estartit ja destaca pel seu rebombori. Una quinzena de persones s’apleguen sota el rètol de «Barca Núria». Pocs minuts després, apareix en Boris Weitzmann, biòleg marí i que ens farà de guia. Abans de poder pujar a la barca, fa una petita introducció de l’activitat. Mentrestant, en Jaume Farró, el patró de la barca, neteja els bancs. 

Quan sortim de port, en direcció nord, contemplem l’alba abans de que surti el sol i veiem corbs marins que es submergeixen a l’aigua. Ens acostem a la primera barca de pescadors, l’Helsa. Hi ha en Joan Massagué, el patró major de la confraria, acompanyat d’en Josep que fa poc que s’ha introduït en aquest món. El petit més atrevit de la barca li pregunta a en Joan el perquè d’aquest nom d’Helsa. «La barca abans pertanyia a un pescador de l’Escala que té dos filles, Helena i Sabina», explica. Estan practicant la pesca de palangre i sembla ser que és un dia de sort. Primer, aconsegueixen pescar un trencahams, i seguidament una vaca tremolosa, un llobarro, un pagell, tres escorpores, un sard, entre d’altres. 

Deixem enrere els pescadors i seguim la ruta, resseguint de ben a prop els penya-segats i els raconets idil·lics de la costa del Montgrí. Passem per cala Calella, Cala Pedrosa, Cala Ferriol i, per últim, per sota la roca Foradada. Un cop l’atrevessem, trobem una altra barca de pesca artesanal, l’IDIA, on hi ha en Jaume i la seva dona. Practiquen un tipus de pesca diferent: la del tresmall, on només es treballa amb una xarxa. Sembla que no tenen un bon dia, ja que només han pogut pescar dos escorpores, una molla, una garota i un cranc. 

Tornem a port, on Weitzmann ens explica la tasca del singular Projecte Sèpia, que vol assegurar la reproducció de les sèpies.

Joan Massagué explica que actualment, hi ha set barques de pesca a la confraria de l’Estartit. Totes elles són d’art menor, barques amb arcs diferents, depenen de l’estació de l’any. Es dediquen a una pesca passiva, que tracta d’introduir al mar la xarxa cap al vespre, abans que es pongui el sol. En darrer lloc, ho senyalitzen amb unes boies i deixen que es pesqui durant tota la nit. L’endemà al matí, lleven la xarxa, recullen la pesca i veuen si el resultat ha sigut bo o dolent. «El més divertit del dia a dia és anar a calar a la tarda, pensant la jugada de com ho faràs, on pot estar el peix i anar a posar la xarxa al lloc que creus que serà millor», afirma.

Arriben al moll entre les deu o dotze del matí, ho pesen i ho deixen a la nevera perquè posteriorment sigui transportat a la llotja de Palamós. «Aquí no tenim subhasta i hem d’utilitzar aquesta que és la més propera que tenim».

En últim terme, hi ha dos mètodes més de venda. Per un costat, hi ha els restaurants que tenen l’oportunitat de poder encarregar i la marca Empesca’t és qui els hi distribueix. Per l’altra, es pot comprar el peix directament a port. «És molt important donar a conèixer la pesca artesanal i és indispensable fer divulgació de l’ofici», conclou el pescador. 

Subscriu-te per seguir llegint