Inverteixen 36 milions d'euros en millorar les comunitats de regants de Pals i Colomers per estalviar prop d'un 15% d'aigua

El sector es mostra satisfet però diu que no soluciona la sequera i critiquen la canalització del Ter a Barcelona

Tony Di Marino

Tony Di Marino

L’Estat, la Generalitat i les comunitats de regants de la presa de Colomers i del Molí de Pals invertiran un total de 36,8 milions d’euros per a la millora de les infraestructures i la modernització de les dues comunitats. L’objectiu és estalviar entre un 10 i un 15% d’aigua a partir dels nous sistemes de regadiu que han de “fer viable” que es pugui seguir el rec i la producció en aquests dos espais del Baix Empordà. En concret, l’Estat aportarà el prop del 60% de la inversió, a través de fons Next Generation, mentre que la Generalitat n’assumirà el 30%. El 10% restants anirà a càrrec de les dues comunitats que han celebrat l’acord, si bé deixen clar que aquesta no és la solució per la sequera que estan patint actualment.

Dels 38,8  milions d’euros totals de la inversió, 26,6 milions es destinaran a la comunitat de regants de Colomers i 9,2 milions a la del Molí de Pals. Això és el que destinaran l’Estat, la Generalitat i el sector a modernitzar i millorar les infraestructures, per tal de fer “més eficient” la gestió de l’aigua en aquests dos entorns. L’objectiu final, assenyala el president de la Societat Estatal d’Infraestructures Agràries (SEIASA), Francisco Rodríguez Mulero, és fer viable aquestes dues comunitats. Amb aquests fons es preveu fer les canalitzacions, afegir els hidrants de reg i procurar les infraestructures necessàries per tal d’estalviar aigua i fer front a la sequera i al canvi climàtic

“És una ajuda molt important per acabar de modernitzar els trossos de regadius que encara ens queden a la fase antiga", ha explicat el president de la comunitat de regants del Molí de Pals, Albert Grassot. "És una feina d’urgència, tal com tenim la situació de l’aigua i el regadiu; és una situació d’urgència nacional", ha volgut remarcar Grassot.

En els mateixos termes s’ha expressat el seu homòleg de la comunitat de la presa de Colomers, Jordi Aulet, que ha qualificat el projecte d'“agredolç”, perquè la quantitat d’aigua que els han promès aquest any és “molt minsa”. En el seu cas, una de les inversions que es contemplen és la pressurització del regadiu, però per això “hi ha d’haver una mínima quantitat d’aigua i aquest any no ens n’asseguren gens”, ha explicat contrariat. 

“No existeix agricultura si no té viabilitat mediambiental i social"

Francisco Rodríguez Mulero

— President de la Societat Mercantil Estatal d'Infraestructures Agràries

D'altra banda, Rodríguez Mulero ha explicat que la voluntat és avançar cap a una forma de regadiu que permeti que sigui viable. “No existeix agricultura si no té viabilitat mediambiental i social. Per tant, hem d’incorporar tecnologia”, ha assenyalat. De fet, el president de SEIASA ha deixat clar que perquè les noves generacions “vegin futur” no es pot mantenir el reg per séquies de terra com passa en molts casos. “Hem d’aconseguir que un jove pugui regar amb el mòbil o introduir la tecnologia dels satèl·lits també a l’àmbit de l’agricultura”, ha explicat Rodríguez Mulero. "No tenim la capacitat d’aguantar una agricultura del segle XIX al segle XXI", ha sentenciat el president de SEIASA.

"No tenim la capacitat d’aguantar una agricultura del segle XIX al segle XXI"

Francisco Rodríguez Mulero

— President de la Societat Mercantil Estatal d'Infraestructures Agràries

Presa de Colomers

Segons ha explicat Rodríguez Mulero, el projecte de modernització del regadiu de la comunitat de regants de la presa de Colomers (amb una inversió prevista de 26,6 milions), és una "'inversió que s'incrementa en més de 19 milions d’euros envers la que s'havia acordat inicialment". A més, ha explicat que, en total, aquest projecte actua en 2.419 hectàrees i afecta 631 regants. "L’actuació consisteix en una bassa de 31 metres cúbics de regulació inicial; un equip de bombeig amb una potència de 1.800 KW, un parc fotovoltaic per alimentar aquest equip de bombeig; sistemes de regadiu sota demanda; una xarxa de distribució fins a la parcel·la; 72 km de canonades de diferents diàmetres (de 110 fins a 1.400 milímetres); 300 hidrants de regadiu i un sistema de telecontrol que connecta l’estació de bombeig amb el conjunt de tot el reg a demanda", ha especificat Rodríguez Mulero. "En definitiva, és un reg localitzat, modern i a demanda que suposarà un estalvi d’aigua. Un avenç respecte a la incorporació de noves tecnologies; a la gestió de l’aigua i a l’eficiència energètica. Així com també per a l’ús d’energies renovables i de tecnologies 4.0” ha detallat.

Molí de Pals

D'altra banda, pel que fa al pojecte de millora i modernització de la xarxa de distribució de la comunitat de regants del Molí de Pals (amb una inversió prevista de 9,2 milions), Mulero ha explicat que “l’actuació es farà en 1.073 hectàrees i afecta 640 regants". "Aquesta vegada s'augmenta la inversió prevista inicialment en 1’2 milions", ha dit Rodríguez Mulero. "El projecte actuarà en 47 km de canonades de diferents característiques. Farem dues estacions de bombeig amb una potència de gairebé 500 KW i estacions fotovoltaiques per alimentar aquestes potències instal·lades", ha dit el president de SEIASA. "Amb aquestes adaptacions el que fem és incorporar tecnologia; incorporar eficiència energètica; estalviar aigua i assegurar el futur de les instal·lacions", ha expressat. Finalment, Rodríguez Mulero ha agraït a les comunitats de regants "el seu esforç i treball per portar a terme aquesta actuació". També ho ha fet amb la Generalitat "per la seva col·laboració pel que fa a la redacció dels projectes i la seva predisposició per ajudar els regants i el Govern d’Espanya", ha sentenciat.

El 2026

Les diferents obres previstes tenen un termini d’execució final a l’estiu del 2026. En aquest sentit, Rodríguez Mulero ha remarcat que tant aquestes com les obres que es faran a la demarcació de Lleida han de quedar resoltes en aproximadament dos anys.

Un pla que ha d'arribar fins als 140 milions

D'altra banda, Carlos Prieto Gómez, el delegat del Govern d'Espanya a Catalunya i la persona encarregada de presidir la firma dels acords avui, ha assegurat que aquesta és "una inversió molt important, que se suma a la que es va oficialitzar ahir a Lleida, que va ser d’una mica més de 40 milions d’euros i que va en aquesta línia de 118 milions d’euros executats corresponents al pla que es va iniciar el 2023 i que ha d’arribar fins als 140 milions". A més, Prieto ha dit que "aquesta és una prova inequívoca de l’esforç del Govern d’Espanya per aconseguir la modernització dels regadius i l’aprofitament d’un recurs, avui tan escàs, com és l’aigua a través de la digitalització i, per tant, de la tecnologia aplicada al camp en un esforç per afrontar els reptes del sector agrícola i ramader". Finalment, el delegat del Govern a Catalunya també remarcat que aquesta "és una prova de la lluita del canvi climàtic del Govern espanyol i de la lluita que està portant a terme el ministre Luís Planas al conjunt de la Unió Europea per tal de simplificar els tràmits burocràtics".

"Ens cal aigua"

Tant Grassot com Aulet han deixat clar que, malgrat que aquesta inversió servirà per millorar les formes de regadiu i fer-les més viables i eficients, no suposen una solució a la sequera que pateixen. En aquest sentit, els dos presidents han criticat la canalització d'aigua que es fa del riu Ter cap a l'àrea metropolitana de Barcelona i el fet que no tenen garantit poder regar. Aulet ha assegurat que per tenir una situació "normal" caldrien nou episodis més com el de la setmana passada de pluja. A més, ha explicat que “no estan gens satisfets amb la flexibilització de les restriccions al reg per part de la Generalitat" i que les pluges del passat cap de setmana “no donen un respir als cultius". "Donen un respir a l’àrea metropolitana de Barcelona", ha dit Aulet.

"Fa falta aigua. Aquesta inversió estarà el 2026, però les diferents obres que es volen fer a Catalunya per combatre la sequera es parla del 2030. Aquí hi ha quatre o cinc anys que trontolla. Això no s'aguanta", ha lamentat.