El petroli es resisteix a morir

La crua realitat és que el consum de petroli, malgrat la crisi climàtica que viu el planeta, continua augmentant. Per a l’any que ve, l’OPEP afirma que augmentarà un 2,7%, sempre que la guerra d’Ucraïna i la inflació no impactin més en l’economia del que està previst. En tot cas, hi ha petroli per a estona, com també passa amb el carbó i el gas natural, els altres combustibles fòssils culpables que la humanitat vegi amenaçada la seva pròpia supervivència.

I és que, per començar, les grans empreses petrolieres senzillament es resisteixen a abandonar la producció del «combustible de l’apocalipsi», com de vegades se l’ha anomenat, i combaten amb tenacitat les iniciatives per descarbonitzar el planeta. És així com «tenen agafada pel coll a la humanitat», segons el secretari general de l’ONU, Antonio Guterres, perquè la indústria, el trànsit i el gruix de l’economia depenguin del petroli.

No és una manera de parlar. Un estudi del laboratori d’anàlisi del canvi climàtic Influence Map va revelar fa poques setmanes que les petrolieres gasten cada any 750 milions de dòlars en màrqueting climàtic, però, en canvi, només preveuen destinar a la seva descarbonització un 12% del total de les seves inversions . És a dir, malgrat els reiterats anuncis sobre el seu compromís ambiental, la veritat és que la pràctica demostra que no tenen previst rectificar el rumb, almenys de manera immediata.

L’estudi Big Oil’s Agenda 2022 és el resultat d’analitzar més de 3.000 missatges i anuncis llançats per cinc de les empreses productores d’hidrocarburs més grans a nivell mundial: la britànica BP, l’holandesa Shell, la francesa Total i les nord-americanes ExxonMobil i Chevron. El 60% de tots aquests missatges contenien referències a compromisos mediambientals. El cost de tots aquests anuncis (en mitjans de comunicació, tanques, blocs, xarxes socials, etc.) puja per a un any a 750 milions de dòlars, segons una «estimació conservadora», afirma l’estudi. Després es compara aquesta dada amb el que aquestes companyies preveuen destinar l’any 2022 a activitats baixes en carboni, i aquesta despesa resulta ser només el 12% del pressupost total d’inversions en béns d’aquestes societats, que oscil·la entre els 87.000 i els 96.000 milions de dòlars.

Quan els autors de l’informe van demanar a les empreses que facilitessin les dades que provessin el compliment dels seus compromisos ambientals, cap d’elles les va facilitar, segons Faye Holder, coautora de l’informe i investigadora d’Influence Map.

Aquesta contradicció entre aquesta allau de missatges proclimàtics i accions anticlimàtiques constitueix per a Holder un cas de greenwashing o rentat de cara verda.

I és que les petrolieres i les empreses de gas i carbó formen autèntics lobbies, organitzats de manera eficaç, que actuen per minimitzar les pèrdues econòmiques que els causa la lluita contra el canvi climàtic. Així va quedar demostrat, per exemple, durant la darrera conferència COP26 de Glasgow, que va reunir els diferents països per continuar avançant cap a la descarbonització.

La delegació més gran que estava present en aquella convenció no corresponia a cap país, per molt important que aquest fos, sinó a la indústria dels combustibles fòssils. I és que, segons va fer conèixer l’organització conservacionista Global Witness després de consultar el llistat d’assistents, més de 500 persones acreditades a la COP26 formaven part d’aquesta indústria. El seu objectiu, segons sospitava aquesta entitat, era fer pressió a favor dels interessos de les empreses d’hidrocarburs, per la qual cosa van considerar que se’ls hauria de prohibir l’entrada.

La influència del lobby del petroli «és una de les principals raons per les quals 25 anys de converses sobre el clima en el si de l’ONU no han portat a retallades reals en les emissions de carboni», va assenyalar la portaveu de Global Witness, Murray Worthy.

Cada cop són més les entitats que recorden, a manera de precedent, que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) no es va prendre seriosament la prohibició del tabac fins que tots els representants de la indústria tabaquera van ser exclosos de les reunions de l’OMS , a les quals abans hi acudien per relativitzar i qüestionar els perills del tabac.

Un dels grups més grans del lobby petrolífer identificats a la COP26 va ser l’Associació Internacional de Comerç d’Emissions (IETA), el portaveu de la qual, Alessandre Vitelli, va al·legar que la seva raó de ser és la de «trobar mitjans més eficients al mercat per reduir emissions » i va dir que a la seva organització no només hi ha empreses de combustibles fòssils, sinó també d’altres sectors.

Més enllà d’aquests esforços de la indústria en el camp de les relacions públiques i la influència política, la veritat és que les grans empreses del sector tenen objectius de descarbonització clarament insuficients per assolir les metes fixades a l’Acord de París.

Així ho ha posat de manifest una investigació publicada a Nature Communications i realitzada per l’organització Climate Analytics, que ha conclòs que els escenaris de descarbonització a què s’han compromès públicament empreses com BP, Shell o Equinor no són prou ambiciosos per evitar que el planeta s’escalfi per sobre d’1,5ºC abans de 2100. Fins i tot l’estratègia més agosarada de totes les analitzades, la de British Petroleum, dóna com a resultat un escalfament màxim mitjà d’1,65ºC, massa alt per complir els Acords de París, ja que, com afirmen els investigadors, «cada fracció de grau compta».

El director executiu de Climate Analytics, Bill Hare, considera que «és important no permetre que les companyies petrolieres estableixin escenaris que no compleixen els requisits de l’Acord de París».

Arran de tota aquesta situació, fa pocs dies 1.000 professionals i 200 organitzacions del sector de la sanitat de tot el món, encapçalats per la mateixa Organització Mundial de la Salut (OMS), van subscriure una crida als governs del planeta perquè aprovin amb urgència un Tractat de No Proliferació de Combustibles Fòssils, una figura que recorda el que es va fer amb les armes nuclears dècades enrere per limitar els arsenals atòmics.

«L’addicció actual als combustibles fòssils no és només un acte de vandalisme mediambiental. Des del punt de vista de la salut, és un acte d’autosabotatge», va afirmar el director general de l’OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus.

Aquests professionals i entitats recorden en el seu escrit que l’amenaça que suposen els hidrocarburs per a la salut humana no és una amenaça genèrica o intangible. Tot al contrari. «La contaminació atmosfèrica mata més de set milions de persones a l’any a tot el món», assenyalen.

En definitiva, la indústria de les energies brutes sembla que està fent tot el possible per obstaculitzar-ne el replegament i la reconversió cap a les fonts sostenibles. El repte de la humanitat consisteix a accelerar la transició cap a un futur energètic sense petroli, gas ni carbó.