Xarxes fantasma: trampes mortals

Les xarxes assassines o xarxes fantasma constitueixen una de les formes més cruels amb què l’ésser humà està destruint la natura. Tots els anys queden abandonats al fons del mar milers d’aparells de pesca que segueixen atrapant peixos, tortugues, aus marines o foques. Aquests animals romanen immobilitzats durant mesos i anys, de vegades asfixiant-se, sense possibilitat d’escapar.

Només a la Mediterrània s’ha calculat que hi ha 800.000 tones d’aquestes trampes mortals, que només serveixen per donar una mort inútil i cruel a milers d’animals que queden atrapats en aquestes xarxes abandonades al fons marí. La seva retirada és una de les necessitats més urgents dels ecosistemes marins.

Les xarxes fantasma suposen avui dia el 10% dels residus i abocaments llançats al mar. L’entitat conservacionista WWF calcula que cada any es perden a la deriva a tot el món entre 500.000 i un milió de tones de xarxes i arts de pesca, convertint-se en paranys mortals per a la fauna. Aquest fenomen es produeix a tot el planeta, però hi ha llocs on adquireix proporcions dramàtiques, com el Pacífic, on les xarxes, palangres i cordes rebutjades constitueixen aproximadament el 46% de la Gran Illa d’Escombraries del Pacífic, una enorme acumulació de residus flotants.

A mar obert, les xarxes de pesca, els FAD (grans esquers o boies) i els palangres poden desplaçar-se a la deriva durant molt de temps, contribuint així al transport de compostos tòxics persistents i espècies invasores, i constituint a més un risc per a embarcacions. Però, quan s’enfonsen, perjudiquen els ecosistemes i espècies del fons del mar, i fins i tot representen una amenaça per als bussejadors.

Si arriben a terra, contribueixen a la destrucció d’hàbitats vulnerables i poden deixar embolicats per sempre animals terrestres. A més, són responsables de la pèrdua de poblacions de peixos amb valor comercial, cosa que va en contra tant de la biodiversitat com de les persones que depenen del peix per a la seva alimentació i suport.

Aquestes arts «capturen les espècies silvestres de manera no selectiva», assenyala WWF, i sotmeten aquests animals «a una mort lenta i dolorosa per esgotament i asfíxia». De fet, en embolicar-se en una d’aquestes xarxes, l’animal pot estar entre 60 dies i fins a 20 anys sense moure’s. Una revisió científica sobre aquests plàstics de pesca assenyala que entre un 73% i el 100% de les espècies que hi són atrapades acaben morint.

Però els danys causats per les arts de pesca fantasma no s’aturen aquí, ja que també deterioren hàbitats marins clau, com els esculls de corall. Un article científic publicat a la revista Marine Environmental Research arriba a la conclusió que els organismes més perjudicats per l’abandonament a la seva sort d’aquests materials són els corals massius i, concretament, l’Acropora florida, un tipus de corall que contribueix a la generació de nous esculls.

Aquests coralls brinden refugi i un lloc segur per alimentar-se i reproduir-se, especialment als peixos i, per tant, «els impactes en l’estructura del corall poden comprometre directament aquestes espècies associades».

Des de fa anys s’ha estat alertant d’aquest fenomen i són diverses les iniciatives que s’han engegat per intentar pal·liar el mal que generen. És el cas de l’organització World Animal Protection, que el 2018 va posar en marxa una campanya titulada «pesca fantasma» amb l’objectiu de salvar un milió d’animals aquell any. O la de Save The Med, enfocada a la Mediterrània, en què ha desenvolupat «Med Ghost Fads», una nova plataforma de comunicació per a administracions públiques, autoritats portuàries, institucions de recerca, centres de recuperació de fauna marina, pescadors, centres de busseig i navegants.

Els investigadors ja busquen alternatives que permetin evitar aquesta pèrdua d’ecosistemes sense causar danys a la pesca. Una són les xarxes biodegradables, destinades a degradar-se o descompondre’s després d’un cert període de temps sota l’aigua.

Però el problema, assenyalen els experts, consisteix a retirar tot el que ara hi ha sota el mar: ni més ni menys que 740.000 quilòmetres de xarxes i 14.000 milions d’hams, segons un estudi recent de l’Agència Nacional de Recerca d’Austràlia. Són trampes actives que perduraran durant dècades i potser segles.

Subscriu-te per seguir llegint