Illes urbanes de biodiversitat

Els escocells són considerats illes de biodiversitat a petita escala. Cada cop més ciutats se sumen a l’aposta de mantenir assilvestrats aquests minúsculs però valuosos enclavaments. Girona, Alacant, Osca, València, Saragossa, Vigo, Oviedo, Santander, Palma o Ponferrada són alguns dels exemples de consistoris que subscriuen la denominada renaturalització urbana, abandonant l’ús de pesticides per fomentar la recuperació de flora i fauna en cada racó de les ciutats.

La iniciativa de no «netejar» aquests espais no ha estat exempta de polèmica i de crítiques. On molts veien brutícia i males herbes, biòlegs i grups conservacionistes hi veuen una humanització de l’entorn urbà. La pandèmia, amb l’absència de vianants pels carrers, es va traduir en una explosió vegetativa en parterres, peus d’arbres i fins i tot voreres amb les llavors que transporta el vent o les aus. Cosa que implica la recuperació immediata d’insectes i invertebrats, espècies en declivi.

Productes cancerígens com el glifosat, un potent herbicida que Brussel·les va col·locar sota la lupa fa anys, ja s’han deixat enrere. Quelcom beneficiós per al medi ambient i per a la salut humana. Ciutats com Nantes, París, Gant o Amsterdam fa anys que porten la davantera de deixar créixer i no eliminar amb cap producte químic o ecològic, ni arrencar allò que creix sota els arbres. Un camí a seguir.

A Girona, per exemple, l’any passat l’equip de govern municipal va decidir actuar de manera selectiva en l’eliminació d’herbes silvestres només en cas d’afectar la mobilitat, si comporta perillositat per a la visibilitat viària o afecta el patrimoni històric. «Les herbes que creixen són plantes, no males herbes», s’insistia des de la regidoria de sostenibilitat. En la mateixa línia, la regidoria d’Ecologia Urbana de València va posar en marxa el 2018 la iniciativa «Adopta un escocell».

La recuperació de milers d’escocells buits amb espècies arbòries més sostenibles, més resilients i amb menys necessitats hídriques és una altra de les màximes en els nous dissenys paisatgístics municipals. Però no només. També es comença a detectar una sensibilitat ambiental més gran amb l’augment de les dimensions dels espais reservats per a noves plantacions en punts com Barcelona o Las Palmas.

La majoria de paisatgistes coincideixen que exemplars de gran port com plàtans, moreres o palmeres s’ubiquen en espais massa petits quan no clarament exigus, cosa que impedeix l’expansió de les arrels i una bona subjecció. A més de millorar l’estètica urbana, els arbres i la vegetació que es desenvolupa a la seva ombra són aliats davant dels efectes del canvi climàtic. Retenen la pols entre les fulles, alguns absorbeixen diòxid de carboni en grans quantitats, humitegen i oxigenen l’ambient. Disminueixen, a més, el rigor dels estius calorosos i afavoreixen la presència d’insectes i ocells. No són pocs els experts que alerten que els paviments que recobreixen carrers i voreres «escanyen» especialment les espècies de més port i aquells amb un sistema radicular més superficial.

Conèixer i protegir

Des del col·lectiu SEO Birdlife s’incideix que els entorns urbans allotgen una riquesa natural (aus, ratpenats, invertebrats, i vegetació) que cal conèixer, protegir i fomentar. «Aquesta biodiversitat urbana té una funció essencial en el funcionament dels ecosistemes i dels serveis que ofereixen a la ciutadania, com la resiliència davant del canvi climàtic, la prevenció davant de plagues i vectors de malalties, l’oferta d’activitats d’oci o la millora de la salut i el benestar», apunten. «La crisi global de la biodiversitat és tan gran que algunes espècies comunes que tradicionalment han conviscut amb l’home en pobles i ciutats, com el pardal, l’oreneta o el falciot, estan experimentant declivis importants. Per tant, pobles i ciutats poden arribar a exercir un paper important per a la seva conservació», remarquen.

Un aspecte no menor és el de la batalla contra les inundacions per pluges torrencials. Aquí els experts recomanen canviar la planificació urbanística amb solucions basades en la natura. Reclamen escocells estructurals que permeten el creixement de les arrels i l’emmagatzematge temporal de les escorrenties amb materials porosos.

Subscriu-te per seguir llegint