Àfrica: muralla forestal contra el desert

El desert del Sàhara, el més extens del planeta, avança imparable; cada any, una mitjana d’1,5 milions d’hectàrees, equivalent a la superfície de la província de Toledo. En els darrers cent anys, el Sàhara ha crescut un 10%, degut en part al canvi climàtic. Aturar el seu avenç ha esdevingut un objectiu prioritari. L’esperança té nom: la Gran Muralla Verda.

Els primers passos per restaurar boscos i terres a l’entorn del desert del Sàhara van correspondre a dues pioneres. La keniana Wangari Maathai (premi Nobel de la pau el 2004) va iniciar una iniciativa liderada per dones anomenada «Moviment Cinturó Verd» que ja ha aconseguit plantar més de 40 milions d’arbres a diversos països africans. I l’empresària tunisiana Sarah Toumi, per la seva banda, va impulsar un altre moviment, «Acàcies per a tothom», que ha aconseguit plantar més de 650.000 arbres al seu país.

Aquests dos projectes tenen relació amb la Gran Muralla Verda, que persegueix frenar l’avenç del Sàhara cap al Sud, creant un cinturó vegetal de 7.700 quilòmetres de longitud i 15 d’amplada entre el Senegal i l’Eritrea, a les zones més àrides del Sahel.

La meta és restaurar en els propers anys uns 100 milions d’hectàrees de terra, l’equivalent al doble de la superfície d’Espanya. Serà el pla de reforestació més gran mai abordat i el projecte agroforestal més gran de la història.

No és un simple power point, sinó una realitat que ja s’està executant. Fins ara, s’han restaurat gairebé 18 milions d’hectàrees de terres degradades, el doble de la superfície de Castella i Lleó, i s’ha creat un mosaic de paisatges verds i productius als onze països del Sahel: Senegal, Mauritània, Mali, Burkina Faso, Algèria, Níger, Nigèria, Txad, Camerun, Sudan i Eritrea.

Deu milions de feines

El colossal projecte de la Gran Muralla Verda va ser iniciat per la Unió Africana el 2007. Va néixer com un ambiciós programa de plantació d’arbres, però s’ha acabat convertint en una iniciativa integral de desenvolupament rural, ideada per ajudar les persones i la natura a fer front a les conseqüències cada cop més greus de l’emergència climàtica i la degradació d’ecosistemes vitals.

L’objectiu és ara aconseguir per al 2030 la restauració dels 100 milions d’hectàrees esmentats, emmagatzemar 250 milions de tones de carboni i crear 10 milions de llocs de treball. I proporcionar seguretat alimentària i hídrica, hàbitat per a plantes i animals salvatges i, també, una raó perquè els habitants romanguin en una regió assolada per la sequera i la pobresa.

«Aquesta iniciativa està canviant la vida de moltes persones de l’Àfrica, fins i tot en països propensos a conflictes. També demostra els grans beneficis de la restauració en paisatges greument amenaçats pel canvi climàtic», destaca Mirey Atallah, màxima responsable de la Subdivisió de Natura per al Clima del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA).

De la Gran Muralla Verda, ideada per promoure el desenvolupament sostenible i la mitigació del canvi climàtic, se’n beneficiaran comunitats vulnerables des del Senegal fins a Etiòpia. Entre els objectius del projecte hi figuren recuperar tècniques de cultiu tradicionals i espècies que han desaparegut del Sahel a causa de la desertificació.

El projecte, que inclou la restauració de boscos i terres, ha permès, per exemple, que les dones de Kollo, a Burkina Faso, aconsegueixin terres per cultivar moringa, un arbre les fulles, llavors i flors del qual tenen gran valor nutricional i nombroses propietats terapèutiques .

Aquestes emprenedores han creat una cooperativa i han construït una petita botiga on preparen i venen productes com sabons, galetes i pastissos.

entre 18.000 i 70.000 milions

Es necessiten com a màxim deu anys perquè les activitats de restauració de terres assoleixin un punt d’equilibri des de la perspectiva social, representant beneficis ecosistèmics tant a preus de mercat com no comercials.

El pressupost de la Gran Muralla Verda és de 3.700 milions d’euros, compromesos durant la cimera del Clima de París del 2015.

Per finançar totes les activitats proposades de restauració de terres, segons els autors, cal una inversió de 44.000 milions de dòlars (una mica més de 41.000 milions euros) en l’escenari aconsellat, que permetria restaurar 28 milions d’hectàrees, equivalent a la superfície de la Itàlia peninsular.

La inversió necessària variaria entre els 18.000 i els 70.000 milions de dòlars en tots els escenaris estudiats per Mirzabaev i el seu equip.

Més conclusions de l’estudi: els conflictes violents al Sahel són el principal escull del projecte, ja que el 2021 reduïen l’accessibilitat a aquests ecosistemes degradats de 27,9 milions d’hectàrees a 14,1 milions d’hectàrees.

L’estudi destaca activitats i llocs on la restauració de terres és econòmicament atractiva i ecològicament sostenible, fins i tot després de tenir en compte les taxes més baixes de supervivència d’arbres i pastures plantades, la persistència dels factors que impulsen la degradació de la terra i el creixent nombre de conflictes violents que obstaculitzen la restauració de la terra al Sahel.

Entre els efectes positius de la Gran Muralla Verda, destaquen també la millora del clima local, la disminució de l’erosió eòlica i els serveis proporcionats pels pol·linitzadors, que alhora augmenten el rendiment dels cultius.

Es tracta d’un exemple, en definitiva, dels desafiaments que la humanitat haurà d’afrontar si vol frenar o mitigar els efectes de l’escalfament global: gegantines obres d’enginyeria natural (o artificial) a l’alçada del dany causat pel canvi climàtic antropogènic.