Jaume Giró, un conseller en forma a la Costa Brava

Durant les seves vacances , cada matí, a dos quart de vuit, neda de Llafranc fins a Calella de Palafrugell i torna corrent al punt de partida

Jaume Giró, durant un dels seus banys matinals. | DIARI DE GIRONA

Jaume Giró, durant un dels seus banys matinals. | DIARI DE GIRONA / JOAN VEHILS. Barcelona

JOAN VEHILS. Barcelona

Durant aquests dies hi ha pocs actes, sopars o esdeveniments a Barcelona. Poc o cap en una ciutat que a l’estiu sembla que només té vida al barri de la Barceloneta. Tot i això, l’activitat social no s’atura, però es trasllada a la Costa Brava, la Cerdanya o les Balears. Sense anar més lluny, la setmana passada, en un lloc prop de Calella -la de Palafrugell, clar- es va celebrar un d’aquests sopars que reuneix a empresaris de renom. En fi, que es van reunir alguns membres de la nova junta del Cercle d’Economia i altres de l’Institut de l’Empresa Familiar amb el conseller d’Economia, Jaume Giró. Expliquen que va ser interessant escoltar les seves reflexions sobre els temps que venen.

Giró va explicar que ha repartit les seves vacances entre el mar i la muntanya, entre l’Empordà i l’Alt Urgell. Un dels assistents al sopar, veí de Llafranc, em comenta que cada matí, al voltant de dos quarts de vuit, el veu arribar a la platja i nedar fins a Calella -la de Palafrugell, clar-, des d’on torna corrents fins al punt de partida. O sigui, que està en plena forma. A tot això, el mateix Giró va revelar a la resta de comensals que també surt a pescar i aprofita les seves vacances per llegir i escriure. No va explicar quines eren les seves reflexions escrites, tot i que seria interessant coneixer-les. Més encara quan des de l’entorn de Junts són molts els que apunten que Jaume Giró és qui té més opcions per ser el proper candidat a la presidència de la Generalitat. El que sí va descobrir el conseller durant el sopar és el llibre que el té atrapat durant aquest mes d’agost. Es tracta dels Assajos de Montaigne, que el mateix Giró va definir com «d’una profunditat ètica, moral i humana que hauria de ser la guia de valors que inspiri l’acció política honesta, lliure de doctrines imposades i basades en el servei a la socieat». O sigui, tota una declaració d’intencions.

Michel de Montaigne, un dels més grans pensadors de tots els temps, va ser un filòsof, escriptor, humanista i moralista francès del renaixement creador del gènere conegut com a assaig. La seva obra va ser escrita entre 1572 i 1592 i ha sigut qualificat com el més clàssic dels moderns i el més modern dels clàssics. Doncs mirin, un ja imagina el cartell electoral de les pròximes eleccions autonòmiques: «Giró, el més modern dels clàssics i el més clàssic dels moderns». Un lema que podria recollir votants de la vella Convergència, del PDEcat, de Junts, d’altres succedanis com Centrem i, per què no, algun d’ERC...

Òscar Camps, al mar

El que aquest estiu també està cada dia al mar, però en aquest cas sense gaudir-ho, és Òscar Camps. L’activista fundador de l’ONG Open Arms va estar la setmana passada a Canadà i aquest divendres m’atén des de l’«Astral» a Siracusa. Camps m’explica que la situació és tan dramàtica o pitjor que la de l’estiu passat. «El mar està molt tranquil i això provoca moltes sortides d’embarcacions petites intentar arribar a Sicília». Ara va de camí a trobar-se amb «Open Arms One», que trasllada 101 rescatats. Un d’ells en estat greu pendent d’evacuació mèdica. Aquest vaixell de 66 metres d’eslora va ser cedit pel fundador de l’ONG Solidaire, Enrique Piñeyro, i permet acollir fins a 1.000 refugiats.

Subscriu-te per seguir llegint