Els 3 escenaris de futur per a Puigdemont

Ángeles Vázquez. Madrid

Tot i haver optat per la fugida d’Espanya, quan encara a la tardor del 2017 el va citar l’Audiència Nacional, l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont no ha descuidat mai la batalla judicial a Europa. Ara mateix encara compta amb mitja dotzena de procediments oberts davant la justícia europea, sense comptar la causa principal per la seva responsabilitat en el procés, que l’espera al Tribunal Suprem per quan estigui a disposició de les autoritats espanyoles.

A més, dins d’una estratègia de defensa consistent a recórrer tot allò recurrible, poc habitual és que hi hagi un ple del Tribunal Constitucional que no rebutgi algun dels seus recursos contra totes les decisions judicials i de la Junta Electoral Central (JEC) que s’han anat dictant en la seva absència en relació amb el seu escó al Parlament Europeu i la immunitat. En funció de les decisions que es vagin adoptant a les diferents instàncies judicials, aquests són els escenaris per a Puigdemont:

Tota l’estratègia de defensa de Puigdemont comparteix objectiu: tornar a Catalunya com més aviat millor. Aquest serà el següent pas si el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) estima les seves demandes contra el Parlament Europeu per no haver-lo defensat prou i haver concedit el suplicatori cursat pel jutge del Suprem Pablo Llarena. Això va suposar l’aixecament de la immunitat que el protegia a la resta de països europeus. Dins d’Espanya, l’instructor del procés no ho va sol·licitar en entendre que no era preceptiu per procedir a arrestar-lo, mesura que s’adoptarà quan posi un peu a aquest costat de la frontera amb independència del que resolgui la justícia europea, segons assenyalen fonts de l’alt tribunal.

Gran part del debat que es va desenvolupar durant les vistes celebrades al Tribunal General els passats 24 i 25 de novembre entre l’advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, i el representant del Parlament Europeu i l’Advocacia de l’Estat va versar sobre la immunitat concreta que Llarena va demanar que fos aixecada; el jutge del Suprem va deixar al marge la relativa a Espanya perquè Puigdemont ja havia estat processat per sedició quan va ser elegit eurodiputat i l’autorització de la cambra només és preceptiva amb anterioritat.

Si el TGUE dóna la raó al Parlament Europeu, el representant del qual va al·legar durant la vista del passat dia 25 que segons la seva opinió se li havia concedit la condició de diputat «probablement de forma il·legal», ja que Espanya no li reconeix la credencial, en no haver acatat la Constitució de forma presencial al Congrés, Puigdemont pensa recórrer la sentència davant del tribunal superior: el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Un moviment que fonts de la defensa no creuen que també faci la cambra en cas d’una resolució adversa als seus interessos. Per això, Puigdemont té previst tornar a Espanya quan decideixi el TGUE.

L’altre procediment important del qual està pendent Puigdemont per adoptar les properes decisions és el relatiu a les qüestions prejudicials que va plantejar el jutge Llarena en relació amb les euroordres. El magistrat espanyol va elevar al TJUE una sèrie de preguntes després de la negativa belga a lliurar l’exconseller Lluís Puig en entendre que el Suprem no era el tribunal competent per investigar-lo i jutjar-lo.

El primer assalt d’aquesta batalla judicial va ser guanyat pel Suprem, en declarar l’advocat general de la Unió Europea que un país només pot denegar un lliurament davant de vulneracions sistèmiques de drets humans, cosa que no passa a Espanya. La sentència definitiva s’espera per a finals d’any, encara que es podria endarrerir en l’improbable cas que s’accepti la petició de la defensa de Puigdemont de reobrir la fase oral per l’aparició de nous fets rellevants, en referència a l’espionatge que diu que ha patit través del programari Pegasus.

Si el TJUE dóna la raó a Llarena, aquest podrà tornar a instar el lliurament dels fugits, encara que Bèlgica pugui tornar a negar-se a admetre la reclamació espanyola. L’únic que hauria de fer és fer servir arguments diferents dels descartats per la justícia europea.

Subscriu-te per seguir llegint