Aragonès fixa el 2023 com l’any per donar forma a la proposta catalana d’Acord de Claredat

«El 2023 ha de ser l'any de donar forma a la proposta catalana d'Acord de Claredat». Així s'ha expressat el president Pere Aragonès en el seu missatge de Nadal, on ha explicat que la Generalitat impulsarà el 2023 «una gran conversa» a Catalunya per fixar les condicions d'un nou referèndum. Aragonès ha reivindicat els fruits del diàleg, però ha dit que ara cal assolir un «nou punt de trobada de la societat catalana». Aquest acord ha de permetre tenir «tota la força i tota la legitimitat interna per ser defensat davant de l'Estat com una proposta de país» i ha de ser «explicable i homologable internacionalment». També ha demanat «responsabilitat» als partits per aprovar els pressupostos i que «no demorin més» la decisió.

Aragonès ha constatat que «és evident que el diàleg i la negociació amb l'Estat comença a aportar els seus fruits», i ha posat d'exemple la derogació del delicte de sedició i la reforma del de malversació. «Es va dir que era impossible i avui el delicte de sedició pel qual van ser condemnats els presos i les preses polítiques ja no existeix i s'han limitat bona part dels aspectes de la malversació que, manipulant la llei vigent, permetien perseguir l'organització del referèndum», ha assenyalat.

A parer seu, aquests «passos endavant milloren la situació dels represaliats» per l'1 d'octubre i són «un pas imprescindible per avançar cap a aconseguir els efectes de l'amnistia que permetin posar fi definitivament a tota forma de repressió». Ara bé, ha defensat que ara cal obrir una nova fase de negociació i «trobar una solució a l'origen del conflicte polític, trobar una solució a la incapacitat de l'Estat de donar resposta a l'àmplia majoria de ciutadans i ciutadanes de Catalunya que vol decidir democràticament, lliurement i pacíficament el futur polític del país».

Aragonès ha avisat que és responsabilitat de tots, tant del Govern de la Generalitat com el de l'Estat, construir «un camí democràtic que inclogui a tothom per fer possible que la ciutadania de Catalunya decideixi el futur del país».

El 2023 serà el moment, ha dit, de donar forma a la proposta catalana d'Acord de Claredat. Aragonès ha indicat que la Generalitat impulsarà un debat, «una gran conversa amb el conjunt de la societat» per donar forma i visualitzar aquest consens «a dintre de Catalunya» sobre quan i com Catalunya ha de poder tornar a exercir el dret a decidir «perquè aquesta vegada totes les parts s'hi sentin incloses i tothom accepti el resultat».

Aquesta proposta catalana després caldrà presentar-la a l'Estat amb «tota la força i tota la legitimitat interna». «Un gran acord a Catalunya», ha continuat, «que sigui explicable i homologable a escala internacional i que sigui escrupolosament democràtic». Aragonès ha defensat que és el moment de construir una «via democràtica que actuï com a nou punt de trobada del conjunt de la societat catalana», que impulsi «el país sencer, la Catalunya sencera».

No perdre «ni un dia més» per aprovar el pressupost

En el seu discurs, el president també ha tornat a demanar als partits que estiguin «a l'altura» i facin possible l'aprovació del nou pressupost de la Generalitat. Aragonès ha recordat que els comptes estan acordats amb sindicats i patronals i tenen el suport del tercer sector social, dels sindicats d'agricultors i de les principals entitats del món de la cultura. A parer seu, «hi ha un ampli consens sobre la necessitat d'impulsar i tirar endavant aquest pressupost i que la ciutadania se'n pugui començar a beneficiar sense perdre ni un sol dia més». En aquest punt, ha reclamat als grups parlamentaris amb qui encara no ha estat possible l'acord que tinguin «responsabilitat envers la ciutadania i que demorin més la seva decisió».

Aragonès ha fet el seu discurs des de la Sala Llevant de la Biblioteca Nacional de Catalunya, que és part de la sala de lectura del centre. Es tracta de la nau més antiga de l'edifici, que era l'antic Hospital de la Santa Creu. El president s'ha situat per fer el discurs davant de les prestatgeries de literatura catalana, on hi ha col·leccions de Joan Maragall, Pere Quart, Mercè Rodoreda i Jacint Verdaguer.

El president ha començat la seva intervenció recordant la sortida de la pandèmia, l'inici de la recuperació a Catalunya però també les dificultats globals provocades per la invasió russa d'Ucraïna. Després de fer valdre la solidaritat de la societat catalana, ha constatat que la guerra s'ha traduït en dificultats econòmiques que afecten directament la ciutadania, amb l'augment del preu de l'energia i del cost de la vida.