Mor la historiadora i expresidenta de l’Amical de Mauthausen Rosa Toran als 75 anys

L’Associació Memòria i Història de Manresa ha donat a conèixer la mort, ahir mateix, de Rosa Toran Belver (Manresa, 1947), historiadora, expresidenta de l’Amical de Mauthausen i Premi Bages de Cultura. Autora de nombrosos estudis històrics i figura de referència sobre la deportació dels republicans espanyols als camps nazis, deixa un llegat difícil de cobrir. La seva trajectòria fou sempre fidel al Jurament dels supervivents de Mauthausen, en el sentit de la memòria, la solidaritat internacional i la llibertat.

Segons l'Associació Memòria i Història de Manresa, "la notícia de la seva desaparició sobtada ens arriba quan fa molt poc compartíem actes en memòria dels deportats als camps nazis, signava articles en defensa dels valors humans i de rebuig al feixisme, i col·laborava amb nosaltres en l’Audiència Memorial celebrada a Manresa el gener d’enguany". L’Associació Memòria i Història de Manresa ha expressat el seu "sentit condol a la seva família i als seus companys de l’Amical de Mauthausen".

Filla de Daniel Toran Martínez, de la Pobla de Lillet, escrivent, corresponsal periodístic i botiguer de roba, i d'Empar Belver Gabaldón, d'Utiel. Els seus pares i oncles van ser represaliats pel franquisme. El seu oncle Bernat Toran Martínez fou deportat al camp de concentració nazi de Mauthausen, on va perdre la vida.

Va començar els estudis a Casa Caritat i després passà a l'institut Lluís de Peguera, de Manresa. Posteriorment estudià a la facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona i l'any 1973 es llicencià. L'any 1983 es va doctorar en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva tesi doctoral fou Política cultural de l'Ajuntament de Barcelona. 1930-1936 (1982) i fou dirigida per Albert Balcells i González. Fou professora d'història a diversos instituts d'ensenyament secundari: al COPEM i Bellvitge, de l'Hospitalet de Llobregat, al Masnou, Badia del Vallès, Sant Adrià del Besòs i Vilassar de Mar.

Ha estat presidenta de l'Amical de Mauthausen. Com a membre de l'associació Amical de Mauthausen, ha portat a terme diverses tasques i ha estat comissària d'exposicions com Mauthausen, l'univers de l'horror (2001), Resistents i deportades (2003) o Més enllà de Mauthausen: Francesc Boix, fotògraf (2015). També ha investigat la deportació i la vida als camps nazis, singularment la dels republicans espanyols, i ha publicat els llibres Vida i mort dels republicans als camps nazis (2002), Mauthausen: crònica gràfica d'un camp de concentració (2002) i Els camps de concentració nazis: paraules contra l'oblit (2005).

L'any 1988 obtingué la Borsa d'Estudis Agustí Duran i Sanpere, dins els Premis Ciutat de Barcelona. L'any 2003 va guanyar el primer Premi Leonor Serrano i Pablo, d'història de l'educació, pel llibre Dolors Piera, mestra, política i exiliada, amb Cèlia Cañellas Julià. L'any 2015 va guanyar el premi Bages de Cultura per la seva trajectòria professional i pels seus treballs sobre els republicans que van lluitar contra el nazisme a França.

El 2021, amb Cèlia Cañellas, publica l'obra Hilda Agostini. Les armes de la raó d'una mestra republicana, protestant i maçona., que va rebre el Premi Bones Lletres d'Assaig Humanístic, concedit per Grup 62 i l'Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona.