El traspàs "integral" de Rodalies, una reivindicació històrica que porta anys sense concretar-se

L'acord entre ERC i PSOE d'aquest dijous sobre el traspàs de Rodalies podria posar fi a més d'una dècada de reivindicacions de la Generalitat per assumir-ne el servei complet. A falta de saber la lletra petita, els dos partits han pactat la transferència "integral" de Rodalies, és a dir, amb vies, trens i recursos. Suposa un pas més al traspàs tancat el 2009 i que va entrar en vigor l'1 de gener del 2010 a partir del qual la Generalitat decidia en àmbits com les freqüències, les línies i els preus però no el finançament ni les infraestructures, és a dir, catenàries, vies i estacions. Així, els 300 milions anuals de dèficit pressupostari són abonats directament per l'Estat a l'operadora sense la intervenció de la Generalitat.

Al maig del 2009, el president de la Generalitat José Montilla i l'aleshores ministre de Foment, José Blanco, van acordar oficialment que part del servei passés ser gestionat pel Govern a partir de l'1 de gener de l'any següent, després de mesos de negociacions. La Generalitat, segons l'acord, es feia càrrec de la regulació, planificació, gestió, coordinació i la inspecció. En realitat però, la infraestructura seguia en mans d'Adif i el material continua sent propietat de Renfe.

En el traspàs acordat aquell any, també s'establia que a la finalització del contracte programa a finals del 2010 la Generalitat podia escollir un altre operador. Fins a la data, les dues parts no han tornat a concretar un contracte programa i Renfe ha seguit oferint el servei.

PSOE i ERC tanquen un acord per al traspàs "integral" de Rodalies

Promeses en inversions mil milionàries no complertes

Abans del traspàs integral anunciat avui, però, i ja amb un servei de Rodalies que presentava moltes incidències, els governs de José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy, van fer promeses mil milionàries per posar al dia la xarxa però que no es van complir. Per exemple, del Pla Rodalies 2008-2015, que preveia una inversió superior als 4.000 milions d'euros i el grau d'execució no va arribar ni al 15%, segons el Govern.

Enmig d'aquest període, al 2013, el conseller Santi Vila i l'aleshores ministra de Foment, Ana Pastor, van arribar a un acord per dur a terme una inversió de 306 milions per a actuacions urgents, però que, d'acord amb l'Executiu, amb prou feina va superar el 10% d'execució.

Posteriorment, al 2017, el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, va anunciar una inversió de 3.900 milions d'euros, en el marc d’un pla de vuit anys – entre 2017 i 2025-.

Pla de Rodalies 2020-2030

Al desembre del 2020, el ministre de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, José Luis Ábalos, va presentar en un acte a la Sagrera el nou pla d'actuacions a deu anys vista que inclou una inversió de 6.345 milions d'euros en total en nombroses actuacions de millora a la xarxa, manteniment d'instal·lacions i compres de nous trens.

El conseller d'aleshores, Damià Calvet, va mostrar el seu escepticisme i va lamentar o haver pogut participació en l'elaboració del document. "Si al Generalitat és competent amb Rodalies, ha de decidir què es fa amb Rodalies", va remarcar el conseller, que advertia que Catalunya es veia abocada a ser un "autogovern de fireta" si no es comptava amb la Generalitat per a la millora de Rodalies, que utilitzen prop de mig milió de persones diàriament.

El pla de Rodalies actual també incorporava la compra de 101 trens condicionats a la signatura d'un nou contracte programa, tot i que al final Renfe va encarregar-ne la seva fabricació a Alstom i Stadler al marge.

Al llarg dels anys, han estat diversos els consellers que han exigit al govern espanyol el traspàs complet del servei de Rodalies, des de Santi Vila, fins a Lluís Recoder, Santi Vila, Josep Rull, Damià Calvet, Jordi Puigneró, Juli Fernández i ara Ester Capella davant les nombroses incidències i retards en el servei al llarg de tota la xarxa.

Alguns d'aquests retards estan causats per l'execució del Pla de Rodalies, que segons els seus responsables avança a bon ritme però inclou talls, retards i incidències, però també a la manca d'inversió dels darrers 20 anys que ha acabat passant factura al servei.

Amb tot, a principis d'aquest any, el president de l'operadora, Isaías Táboas, afirmava uns mesos abans de deixar el càrrec que la puntualitat del servei era del 93%., d'acord amb un informe del Ministeri de Transició Ecològica i Solidaritat francès, i Barcelona se situava entre les deu ciutats europees amb millor percentatge, per davant de capitals com Londres, Dublín, Brussel·les o Milà.