Un menor acusat de 'bullying', després d'un procés de mediació: "Demanar perdó em va alliberar"

Carles (nom fictici) va estar assetjant, amb un amic, un company del seu institut a Barcelona durant set mesos. Va evitar el judici gràcies a un procés de mediació del qual va sortir no només sense condemna sinó, a més, reconfortat: "Demanar perdó va ser alliberador".

En una entrevista amb EFE, Carles, de 16 anys, relata la seva experiència com a participant en un dels prop de 70 processos de justícia restaurativa que la Generalitat duu a terme anualment a Catalunya per tractar de resoldre per la via alternativa de la mediació casos de assetjament escolar que arriben als jutjats de menors.

Guiats per un mediador del Departament de Justícia, infractors i víctimes busquen un acord que permeti arxivar la via penal mitjançant diverses fórmules: una reunió cara a cara, una trobada amb professors i companys de classe o un intercanvi de cartes o vídeos pot propiciar el pacte extrajudicial, processos que tenen èxit en un 67 % de casos.

Cara a cara amb la víctima

Entre el març i el novembre de l'any passat, el Carles i el seu amic, que també va esquivar el judici gràcies a una mediació, no van donar treva al seu company d'institut assetjat, primer a través de missatges humiliants per Instagram, que van derivar en amenaces a les xarxes socials i grups de WhatsApp, i després amb vexacions físiques ja dins de l'aula.

La víctima va acabar per presentar una denúncia contra els seus dos assetjadors, cosa que va motivar que la Fiscalia obrís una investigació i remetés el cas als equips de mediació del Departament de Justícia perquè exploressin les possibilitats d'un acord entre els afectats, que finalment va prosperar.

El Carles va acudir a una reunió cara a cara amb la víctima, en presència del mediador i dels pares i advocats de tots dos: "parlem del que havia passat i vam arribar un pacte, amb la condició que jo seguís un tractament psicològic, que esborrés les proves de l'assetjament a les xarxes socials i, òbviament, que demanés perdó", explica.

"Me'n recordo que ell ni em mirava, no hi va haver gaire contacte físic, va ser molt fred", rememora el Carles, que reconeix que va assistir a la trobada "molt nerviós" -sobretot després de veure que l'altre assetjador havia sortit plorant de la reunió de mediació-, però que alhora se sentia "còmode, perquè era una oportunitat d'alliberar-se de tot el que havia passat i de demanar perdó".

Empatia amb les víctimes

Confessa que la mediació li va servir per recuperar-se del "gran sentiment de culpa" que arrossegava pel seu comportament -cosa que fet i fet va desembocar en un quadre d'ansietat social pel qual va requerir tractament psicològic- i li va permetre "seguir endavant".

El Carles, que ara estudia en una altra escola i no s'ha tornat a veure amb la víctima, assegura que la mediació li ha fet "canviar" i l'ha tornat "empàtic" amb les víctimes de 'bullying'. Quan fa uns mesos va observar que unes noies de la seva nova classe començaven a burlar-se d'una companya i a deixar-la de banda a les feines, no va dubtar a acostar-s'hi.

Les vegades que ha analitzat el que va passar amb l'altre assetjador, tots dos han conclòs que van ser "uns imbècils", revela Carles, que fa anys també va ser víctima de 'bullying' i ara, gràcies al tractament psicològic, ha cobrat consciència que assetjar a altres el feia sentir protegit: "Havia deixat de ser una presa. Abans pensava que o ets dels que mengen o dels que són menjats", admet.

En una entrevista amb EFE, la cap del Servei de Mediació i Assessorament Tècnic de Menors de la Generalitat, Lidia Ayora, ressalta les virtuts dels processos de justícia restaurativa com a alternativa als judicis, perquè donen "protagonisme" a les parts -les mesures són pactades, no imposades- i tenen un efecte "reparador" per a les víctimes.

No és fàcil la mediació en els casos de 'bullying', reconeix Ayora, ja que sovint la responsabilitat de l'assetjament és "molt compartida, queda diluïda, són grups de xavals que cadascun fa una cosa petita i al final tenen la percepció que és insignificant. I el que provoca el mal a la víctima és l'acumulació de tot".

Reunions "restauratives" amb tota la classe

Segons la tècnica, un dels tipus de mediació més fructífers són les reunions en què, a més dels afectats, participen altres companys de classe que han actuat com a "observadors" de l'assetjament escolar sense intervenir, una actitud en aparença innòcua però que té "una gran incidència en les víctimes, que se senten aïllades i soles".

Altres vegades, a més dels companys de classe, es convida a participar en les trobades experts en 'bullying' que teoritzin sobre el fenomen, als tutors i fins i tot al director de l'escola", en el que es coneix com a "reunió restaurativa", els efectes del qual van més enllà del cas concret i influeixen en tot l'entorn educatiu.

Ayora recorda una reunió recent entre quatre noies, una de les quals va ser assetjada en el trànsit de l'escola de primària a l'institut. La mediació els va permetre sincerar-se sobre les dificultats amb què s'havien topat cadascuna en canviar de centre, fins al punt que van organitzar una trobada de tota la classe per posar en comú les seves experiències.

En els casos en què les víctimes prefereixen no veure's amb els seus assetjadors, hi ha altres alternatives de mediació, com delegar en la justícia els acords per evitar el judici, de manera que l'infractor accepti saldar el deute amb feines en benefici de la comunitat o a una ONG, a proposta dels equips de justícia juvenil.

Els processos de mediació acumulen una llarga experiència a Catalunya, on aquesta setmana se celebraran els 25 anys de justícia restaurativa en un acte presidit per la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, coincidint amb la Setmana Internacional dedicada a aquest tipus de processos.

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona