Sr. Borrego: vostè parla de la desaparició d'Andreu Nin a mans d'agents soviètics. En aquesta afirmació hi ha algunes deduccions implícites. La primera és que la mal anomenada Guerra Civil espanyola no ho fou. Era una guerra internacional, li recordo que la població civil de Figueres fou atacada de forma terrorista per l'aviació nazifeixista. Això és un fet important perquè situa el debat actual sobre la desmemòria, en el marc de la segona Guerra Mundial i dóna peu que el franquisme pugui ser equiparat als crims de Hitler, així com les txeques han estat emmarcades dins l' stalinisme des de fa dècades i la desaparició d'Andreu Nin denunciada abastament.

Sense oblidar que si el cop hagués triomfat a Barcelona, Andreu Nin hauria estat executat, torturat i desaparegut una mica abans, ja que la repressió sistemàtica i massiva va començar des del primer moment en les capitals on triomfà el cop. Tampoc no es coneixeria el nom de Nin perquè, malgrat tot, la República mantingué una pluralitat informativa més gran que a la zona on manaven els rebels, li recordo que els falangistes també tingueren el seu maig del 37 que naturalment ha quedat tapat molt més per la censura. Però sí, a la base, vostè té raó, si el seu partit presenta una demanda a Garzón demanant que investigui on és el cos de Nin, molts la signarem de bon grat: crearíem un precedent democràtic molt important. Això sense entrar a valorar que el partit d'Andreu Nin així com la FAI foren acusats de promoure la violència revolucionària que s'originà al marge del poder de la Generalitat i del president Companys, el qual es veié totalment desbordat pels esdeveniments quan les estructures de l'estat s'esfondraren a causa del cop .

No ho jutjo, simplement exposo fets, ja que tothom ha de saber que els fets de maig del 37 tenen el seu origen en la recuperació per part del govern legítim de Catalunya del control sobre l'ordre públic i en parar els peus dels comitès revolucionaris... En tot cas no es pot repicar i anar a la processó: o s'acusa el president Companys i el PSUC d'aleshores d'una cosa o de l'altra: o bé donar suport a la resposta espontània dels comitès als carnatges de Granada i Sevilla i als bombardejos del Canàries o bé se l'acusa d'usar les forces de seguretat per a imposar la legalitat de la República front a l'espontaneïtat revolucionària i el caos que la seguí: Hi ha estudis que lliguen els bombardejos del creuer franquista a Roses amb la repressió que es desfermà tot seguit... també em sembla recordar que fou un membre del partit de Nin el qui defensà l'enrunament de l'església de Sant Pere per tal que les generacions futures oblidessin completament la religió catòlica, també per les Alberes passaren gent de dretes protegides per Companys, de manera que els revolucionaris el podien acusar de traïció a la revolució. També a Portbou fou descobert l'armament per a un cop d'estat armat contra Companys per part de certs independentistes... No és feina meva jutjar-ho, simplement demano que ens aclarim i acusem el president d'una cosa o d'una altra i remarquem que quan tants l'acusen de tantes coses, no ja diferents ans contradictòries, és evident que força coses les feia de forma centrada.

D'altra banda, vull afirmar que el president Companys es va excedir decretant el cessament dels regidors que no fossin del Front Popular és no aturar-se a pensar que a la zona on s'havia imposat el cop, els regidors republicans eren senzillament acusats de "rebelión militar" ajusticiats i enterrats en fosses comunes pel "bando de guerra", la qual cosa diu molt a favor del Sr. Companys .

Deixo clar que em repugnen els genocidis antics perquè són la base dels actuals, he denunciat aquí mateix la persecució dels cristians de l'Iraq i l'extermini, novament, de centenars de milers de persones: Em temo a més a més que sempre que hi ha una crisi, els responsables que l'han creada cerquen bocs expiatoris a qui carregar la culpa quan les excuses no colen: "buscaren rendibilitats més altes sense una avaluació dels riscos, diuen els qui han avaluat la crisi..." han avaluat els riscos de guerres i xenofòbia que la situació actual comporta?????

No siguem un poble disposat a cometre els mateixos errors i cerquem referència en els grans estadistes, que malgrat la seva covarda, vella, tan salvatge terra, feren tot el possible i més per ella, com per exemple Lluís Companys, com per exemple Juan Negrín.