Aquestes construccions s'ubiquen sobretot en el que actualment s'anomena "sòl no urbanitzable". Un concepte ample que engloba no només aquestes construccions sinó l'entorn en el que s'ubiquen, així com els boscos, els terrenys agrícoles, els parcs naturals, terrenys en desús, les grans infraestructures... El 94% del territori català, vaja.

El sòl no urbanitzable, que a falta d'una nomenclatura més precisa també s'anomena "espais oberts", és el gran oblidat de l'ordenació urbanística. Més que res perquè tota la regulació actualment es preocupa més de les ciutats, del sòl urbà, llocs on sí que cada edifici, cada infraestructura i cada terreny està tipificat i regulat, teòricament per garantir una convivència ordenada i sostenible.

I és aquí on entren els arquitectes gironins. La Demarcació de Girona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) va impulsar l'octubre passat un simposi monogràfic sobre sòl no urbanitzable on es van analitzar profundament alguns dels aspectes que afecten la situació actual dels espais oberts.

El Col·legi s'ha marcat l'objectiu d'estructurar unes conclusions d'aquest simposi que es puguin incorporar en el procés de treball que està portant a terme el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya en la redacció de la nova llei del territori.

En aquest sentit, el simposi, amb més de 260 inscrits i que ha comptat amb la participació de més de trenta ponents arquitectes i altres professionals com geògrafs, geòlegs, historiadors, biòlegs o gestors de l'administració pública, s'ha centrat en dos temes concrets: "Activitats i allò construït" i "Paisatge".

El president de la Demarcació de Girona del COAC, Narcís Reverendo, explica que actualment a les comarques gironines la sortida pautada més habitual que tenen aquests tipus d'edificacions és la reconversió turística. La conversió d'un mas en un restaurant o casa de turisme rural és l'exemple més clar i repetit.

De fet, les nostres comarques lideren les peticions a Catalunya per reconvertir masies en turisme rural. "Hem vist, però, que si volem un territori equilibrat cal contemplar noves activitats, ajustades als nous canvis de paradigma de la nostra societat, que ara no es poden dur a terme perquè la normativa no les permet i que, en definitiva, han d'ajudar a mantenir els valors naturals que aquest tipus de sòl té i els valors paisatgístics que entre tots li hem atorgat".

Reverendo posa exemples d'usos culturals per a la recuperació de determinats edificis industrials abandonats, d'usos d'oficines desvinculades de l'entorn urbà, d'indústries d'origen artesà en antigues granges. "Actualment, si no és per fer-hi turisme, és molt complicat, si no impossible, obtenir els permisos per posar en marxa moltes d'aquestes activitats".

Reverendo considera que quan en un entorn en sòl no urbanitzable hi identifiquem el pes de la nostra memòria i li reconeixem, a més de la font de recursos que pugui representar, uns determinats valors culturals, històrics o naturals, aquest entorn passa a tenir la condició de paisatge i, com a tal, s'ha de preservar i cuidar.

I això passa per saber intervenir-hi d'una manera sostenible i equilibrada que permeti preservar aquests valors. Aspectes com les activitats, usos i criteris de gestió d'aquesta edificació són cabdals per al manteniment de la qualitat del paisatge i cal repensar-los. I cita, també com a exemple, la necessitat de resoldre el buit de la legislació urbanística, que no defineix mecanismes per garantir la bona conservació d'aquest patrimoni construït o l'eliminació del que és irrecuperable i nociu.

"La normativa urbanística es redacta en benefici de l'interès públic, per poder desenvolupar les activitats humanes de manera sostenible en l'entorn que les acull, afectant tant el sòl urbà com la totalitat del territori. Catalunya és un país petit i les estratègies sobre les ciutats i el sòl no urbanitzable han d'anar lligades, però el territori s'ha de poder planificar i gestionar d'una forma tan detallada com calgui, atenent les característiques particulars de cada paisatge concret", argumenta.

Aquest és, de fet, el motiu de fons de les tres jornades que es van celebrar l'octubre passat: el de dotar d'una nova mirada al sòl no urbanitzable i el de fer una planificació del territori que faci compatible les ciutats amb els espais oberts.