El volcà de Santa Margarida, a Santa Pau, al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, ha estat comprat a mitges per la Generalitat i la Diputació de Girona per 1,16 milions d'euros, van explicar ahir el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, i el president provincial, Pere Vila. L'administració autonòmica fa una aportació, en forma de subvenció a la Diputació, de 580.000 euros; al seu temps, l'ens provincial cedirà la gestió del paratge a l'equip del Parc Natural.
La finca ocupa 12 hectàrees i el patrimoni públic en ple Parc Natural de la Zona Volcànica passa a tenir 29 hectàrees d'extensió (la Generalitat ja tenia en propietat 17 hectàrees del paratge), que inclouen el cràter i la finca El Roure, situada a la banda sud del con. Si es tenen en compte els camins en possessió de l'Ajuntament de Santa Pau, les hectàrees de titularitat pública s'enfilen fins a les 33, el 19,4% de la reserva natural del volcà (que abasta 170 hectàrees de terreny que estan a les mans de 16 propietaris). Amb la compra queda garantida la gestió pública dels tres pols d'atracció del Parc Natural: Santa Margarida, el Croscat i la Fageda d'en Jordà.
L'oportunitat de l'adquisició es va plantejar l'any 2014, recorden des del Departament de Territori, quan els antics propietaris van manifestar la intenció de vendre la finca, però amb la voluntat de fer-ho a l'administració en primera instància, conscients del seu valor i singularitat. Atenent a l'àmbit de la reserva natural, a la seva necessitat de conservació i a l'excepcionalitat de l'element, d'alt interès paisatgístic, dins de la zona volcànica, la Generalitat i la Diputació han estat d'acord en la importància de col·laborar perquè finalment la finca esdevingui propietat pública. «Existeix un clar consens a l'entorn del valor únic del volcà de Santa Margarida, i especialment en tot allò que aporta, tant des del punt de vista ambiental com social i econòmic, qüestions que condueixen a una clara justificació del fet que aquest bé resti a disposició i en benefici de tota la ciutadania», apunten des del Departament.
Morfologia circular singular
El volcà de Santa Margarida, de tipus freatomagmàtic, del qual en destaca la morfologia circular del cràter, molt poc habitual en el volcans de la zona, amb uns 350 metres de diàmetre i uns 70 metres de fondària. Al bell mig del cràter s'hi troba l'ermita, d'origen romànic i molt modificada posteriorment. Tot plegat conforma una imatge que fa del Santa Margarida, juntament amb el Croscat, un dels volcans més emblemàtics i coneguts.
La cinglera de Castellfollit
En el marc del Pla Integral de Conservació de la Cinglera, l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) ha definit un programa de treball a llarg termini, entre 2018 i 2030, per minimitzar el risc geològic al què s'exposa el nucli antic de Castellfollit de la Roca davant de la inestabiltat que presenta la cinglera sobre la qual s'assenta el poble. Uns despreniments registrats la primavera de 2017 van donar el senyal d'alarma; ahir, el conseller Calvet va vistar la cinglera per fer seguiment de la primera fase dels treballs per minimitzar el risc geològic, centrada en l'estudi de la dinàmica dels despreniments i dels factors agreujants, incloent l'elaboració d'un mapa de risc geològic. L'ICGC elabora el catàleg inicial de vessants i el seguiment geològic amb inspeccions visuals, aèries (amb drons), treballs verticals, auscultació i amb escàner làser terrestre (TLS).
