Les Proves d'accés a la Universitat (PAU) van arrancar ahir amb bones vibracions. Des de la Facultat de Dret del Campus Montilivi de la Universitat de Girona (UdG), ahir al migdia predominava un ambient de serenitat després d'un batibull de nervis des de primera hora del matí, a l'espera de veure com serien les proves de Llengua Castellana i Llengua Catalana, les primeres dels tres dies de Selectivitat. Després d'intercanviar unes paraules amb alumnes i professors, la tònica general era afirmar que ambdós exàmens havien estat assequibles i en consonància amb el nivell de dificultat esperat, sense grans diferències de complexitat entre un i l'altre. En aquest sentit, no hi ha un consens sobre quina de les dues proves va ser la més complicada, però diversos testimonis van destacar que, en termes generals, les parts més costoses van ser les preguntes relatives a la lectura obligatòria Segunda antología de poesía española i la sintaxi catalana.
{C}{C}
La coordinadora de les PAU a la Universitat de Girona, Manuela Hidalgo, va afirmar ahir al migdia que l'arrancada de la Selectivitat d'enguany comptava amb una «valoració totalment positiva sense cap incident important», en excepció d'alguns detalls que Hidalgo atribueix als nervis del primer dia. La coordinadora va subratllar també que les proves havien començat de forma puntual arreu de les comarques gironines, seguint amb una evolució totalment dins la normalitat. A tall de recordatori, a la demarcació de Girona hi ha 3 focus d'examinació de les PAU: diversos centres de la UdG a Girona ciutat, amb previsió d'acollir 2.367 alumnes; una seu a Olot que ha d'avaluar 235 estudiants, i una altra a Figueres, amb 455 places.
En relació amb l'alumnat, Hidalgo va apuntar que el total inscrit per fer les proves és molt similar al de l'any passat, amb tan sols un 2,5% menys de participació. De forma més detallada, enguany les PAU acullen un total de 3.057 estudiants, mentre que el juny de 2018 va haver-hi 3.134 matriculacions. Les normes són les mateixes per a tots els estudiants, excepte els que presenten unes necessitats especials, com ara dislèxia o TDAH, que compten amb mitja hora més per completar els exàmens. Segons Hidalgo, enguany hi hauria al voltant de 50 alumnes d'aquest perfil inscrits en tot el territori gironí.
El primer examen va ser el de Llengua Castellana i Literatura, que va comptar amb un text de Jorge Luis Borges anomenat El Disco en una de les opcions, i un article periodístic de Lola Pons d' El País, titulat «Lo que nadie quiere», en l'altra. A la prova de Llengua Catalana i Literatura, els estudiants van poder escollir entre un fragment de l'obra Laia, de Salvador Espriu, o el text Una nova amenaça plana sobre Europa: l'extinció de les abelles, adaptació del text de Javier Mesones. Seguint la tònica d'ahir, avui al matí també hi haurà els exàmens de matèries obligatòries, en aquest cas Història i Llengua Anglesa, i a la tarda, les assignatures optatives.
Valoracions en primera persona
L'estudiant de La Salle de Girona Marc Gregoris va sortir ahir de la Facultat de Dret de la UdG mig somrient després d'haver completat les proves de Llengua Castellana i Catalana de la Selectivitat. «Ambdós exàmens han estat mitjanament fàcils però la prova de castellà m'ha semblat més difícil», va valorar Gregoris, subratllant que les preguntes de les lectures obligatòries de castellà van ser més complicades, entre les quals es troba l'antologia de poesia, activitat que ha estat mencionada també per altres testimonis. Aquest és el cas de Patrícia Castelijns, estudiant de l'Institut de Santa Coloma de Farners, que també va destacar que, de la prova de Llengua Castellana, el més complicat havia estat la part sobre poesia espanyola, i de la catalana, la sintaxi. En perspectiva, «crec que l'examen de castellà ha estat més fàcil que el de català, però més o menys ambdós han estat força iguals». Clara Molina, de l'Institut Castell d'Estela (Amer), coincideix amb l'opinió de Castelijns: «De moment, crec que castellà m'ha anat bastant bé; català era més difícil, sobretot per la sintaxi, però ha anat força bé». També de Santa Coloma, Eduard Cortal va coincidir amb Gregoris a considerar la llengua catalana més senzilla. El mateix va ressaltar que de tots els exercicis, «el que m'ha costat més ha estat la part de tipus test, que és la que més et fa dubtar». El professor de Llengua Catalana a La Salle de Girona, Josep Maria Frigola, va constatar que l'alumnat va sortir content de les proves, i va subratllar que han estat «exàmens semblants en estil i equitatius en les opcions», seguint els criteris establerts.
