Des de fa un mes, el protocol de violència masclista garanteix una assistència immediata a totes les víctimes de violència masclista -no només les de gènere- quan interposen una denúncia. El nou reglament obliga els advocats del torn d’ofici a arribar en un màxim d’una hora a la comissaria per assistir a la víctima.
Quin balanç fan de l’aplicació d’aquest protocol a Girona?
La llei ha volgut protegir la víctima i garantir que estigui ben assessorada, i això és molt important per evitar que formuli una mala denúncia o que els fets la puguin perjudicar. Però pels lletrats ha estat molt mal rebuda.
Per què?
El protocol diu que la víctima ha de ser assistida en un màxim d’una hora, i creiem que en imposar aquest termini no s’ha tingut en compte la geografia gironina. No s’ha consensuat. Estem obligant automàticament a la gent que es doni de baixa de Ripoll, Puigcerdà i Blanes, perquè és impossible arribar-hi en una hora. El descontentament s’ha fet molt palès al col·lectiu i ens han enviat moltes queixes. Des del Col·legi hem lluitat, però no hem aconseguit més, i el motiu és que la víctima té una protecció que passa per sobre dels nostres drets.
Se senten poc escoltats?
S’han tingut en compte altres partits judicials a l’hora de fer el protocol, i els de Lleida i Girona n’han sortit perjudicats. I incomplir el protocol t’exposa a sancions disciplinàries previstes pel reglament.
Això se suma a reivindicacions històriques dels advocats d’ofici. Quines són?
Es reivindica una pujada dels mòduls, és a dir, de les prestacions per les actuacions pagades. A més, hi ha guàrdies on hem d’estar disponibles, però si no ens avisen no cobrem res, no passa el mateix que amb els jutges o les guàrdies de jutjat. S’ha perdut molt poder adquisitiu, abans es podia viure del torn d’ofici i ara no. És un complement salarial.
Quants advocats gironins hi ha inscrits al torn d’ofici en aquests moments?
Tenim uns 570 lletrats donats d’alta. Aquesta xifra varia segons la situació econòmica del país. La nostra professió requereix unes despeses importants i tothom que no pot assumir l’obertura d’un despatx s’hi apunta. Abans es cobrava més i hi havia més gent apuntada, i a més hi havia menys advocats. També hem anat perdent quota de mercat.
Com ara?
Les gestories ens han pres bona part de feina de civil i laboral, per exemple. També hem vist com el sector de la notaria ha anat prenent més assumptes i gestions. Igualment hi ha el grau de relacions laborals, que també ens pren molta quota de mercat als advocats.
Què és el que resulta més atractiu, doncs, del torn d’ofici per aquests 500 lletrats inscrits?
El torn d’ofici et dona un bagatge que quan t’inicies en la professió no has vist i que potser no veuries si no hi treballessis. El tipus penal té una tipologia de delictes que, si no t’has especialitzat en la matèria, serà difícil que un particular et vingui a buscar. Això també passa al civil i al laboral. D’altra banda, també et permet veure i conèixer els delictes i tenir rodatge. Permet fer de trampolí per iniciar-te en la professió.
Com valora la gestió de la pandèmia i la paràlisi que ha patit el sistema judicial durant el primer estat d’alarma?
Totes les administracions públiques han fet més o menys, però s’han preparat, han donat cites prèvies, han assistit uns mínims al ciutadà i en canvi la justícia ha quedat paralitzada des del minut zero de la pandèmia fins a l’aixecament del confinament. A això cal sumar-hi el mal endèmic del retard als jutjats i d’acumulació de casos pendents en tots els àmbits i les crisis econòmiques.
A què es deu aquest mal endèmic?
S’ha arrossegat des de l’inici. El sistema d'oposició judicial és molt dur i hi ha requisits molt durs per entrar. Girona és una ciutat molt cara comparativament, i els funcionaris cobren el mateix a tot arreu, i a la que poden marxen. Blanes està col·lapsat des de fa anys, això vol dir assignar un nou jutge, i tot s’alenteix i es paralitza. No hem sabut estar a l’altura de les noves tecnologies. Ens hem quedat enrere en coses que podríem haver enllestit en dues hores i que les fem en cinc.
El ciutadà recorre més a la justícia que abans?
Sí. D’uns anys enrere la gent no té tanta por de litigar. Cada vegada tothom reclama més els seus drets i els utilitza amb més coneixement. D’altra banda, també es cometen abusos, com en tots els àmbits. Hi ha gent que abusa del dret i crec que hi hauria d’haver un filtratge per casos més lleus, com ara reclamacions de petites quantitats. Crec que hauríem de tornar a recuperar la figura del jutge de districte per delictes lleus.
Una mena de jutge de pau?
Es tractaria de dignificar la figura del jutge de pau especialitzant-lo en la matèria. Hi hauria d’haver jutges de districte a totes les poblacions, que formessin part del sistema judicial. Segons el meu parer, això podria alleugerir la càrrega i el col·lapse de la justícia. La societat ha canviat i ha deixat enrere la justícia. Continuem en la mateixa dinàmica de fa 20 o 30 anys. S’han de fer canvis profunds al sistema judicial, sempre sense retallar drets.
