Ja fa temps que els advocats no estan obligats a formar part del torn d’ofici. De fet, des de fa una colla d’anys ha passat de ser un mitjà de vida a suposar un complement salarial per alleugerir les despeses derivades del seu ofici. Els lletrats critiquen que, mentre que el nivell de vida de Girona ha anat a l’alça, les compensacions econòmiques del torn d’ofici no han pujat, ans el contrari.
«Estem al torn d’ofici per amor a l’art. És ben bé així», assegura l’advocada Anna Pagès, que representa tot un col·lectiu de lletrats del torn d’ofici del Col·legi de l’Advocacia de Girona (ICAG) que fa temps que veuen com les seves condicions laborals van a la baixa.
«No ens paguen cap plus de nocturnitat o disponibilitat, hi ha guàrdies que si la víctima no declara no la cobrem...», relata la lletrada, posant d’exemple alguns dels problemes que es troben els que opten per implicar-se en la justícia gratuïta.
I si la desafecció ja era latent i arrossegava una reivindicació històrica per millorar els salaris, fa cosa d’un mes s’ha accentuat encara més, sobretot a Girona. I el motiu és el protocol de violència masclista firmat entre el Consell de l’Advocacia Catalana (CICAC) i el Departament de Justícia, que garanteix l’assistència immediata a la víctima quan fa una denúncia.
Els advocats del torn d’ofici no posen en dubte la necessitat que la víctima estigui ben assessorada i que compti amb tota l’ajuda que necessita en el moment de denunciar: «Això, per descomptat», manifesta. Tot i això, lamenta que «la llei vol protegir la dona des d’un vessant ampli, però ho fa en detriment dels lletrats». Amb tot, deixa clar que «això no repercuteix en la víctima, perquè som professionals i sabem separar les coses, però sí que crea la necessitat de fer-nos escoltar».
El problema, com sempre, són les condicions laborals que s’imposen al col·lectiu. I entre altres obligacions, hi ha la d’arribar en un màxim d’una hora a la comissaria per atendre a la víctima. Això implica arribar a qualsevol dels vuit jutjats de la província que l’ICAG gestiona, a excepció del de Figueres, que té el seu propi col·legi. «Amb aquest protocol, molts companys s’han donat de baixa per impossibilitat d’arribar a temps, i perquè econòmicament és insostenible», explica Pagès. Incomplir el protocol per motius injustificats implica sancions que poden ser disciplinàries o econòmiques.
«Molts han decidit donar-se de baixa del torn i opositar per tenir una seguretat econòmica, perquè aquí no n’hi ha, ens sentim desprotegits», manté. Molts dels que comencen, només tenen el torn. És habitual que en iniciar-se a la professió els advocats tinguin despatxos unipersonals o que treballin des de casa. «Les exigències que ens imposen són molt complicades de gestionar», resol Pagès.
Canvis al protocol
La llei de violència masclista no estableix un termini màxim d’arribada a comissaria pel lletrat que assisteixi la víctima en la denúncia. El marge consensuat fins llavors era de dues hores. A Girona, la rebuda del protocol va ser sonada: «Quan va sortir, hi va haver tants companys que es van donar de baixa del torn que el Col·legi va fer una circular dient que donat el volum de baixes que hi havia hagut, en cas que canviessin les condicions els deixarien tornar a donar d’alta», explica Pagès. La normativa del Col·legi estableix que quan et dones de baixa d’una zona d’actuació del torn no et pots tornar a donar d’alta fins al cap d’un any. Per posar un exemple, ara mateix a Ripoll hi ha set advocats inscrits al torn de víctimes de violència masclista, quan el Col·legi compta amb més de mig miler de lletrats inscrits. A Girona n’hi ha 322.
El torn d’ofici és vocacional. «Hi ha mesos que he cobrat 120 euros d’actuacions», diu l’advocada. Molts tràmits no es paguen, i si ho fan, no se sol cobrar fins al cap d’un o dos mesos. «Fins que no has fet una mica la roda no veus els beneficis», diu, i conclou que també serveix per fer-se conèixer, descobrir tota mena de casos i fer una funció social.
