Francesc Triola: «Els preus estan pels núvols i el jovent és impossible que es pugui quedar a viure a Fornells»

Veïns i oposició assenyalen el cost de l’habitatge com l’altra cara «dels bons serveis que té el poble» mentre l’alcaldessa, conscient del problema pels joves, anuncia «vuit pisos de lloguer social»

Noves cases unifamilia
en construcció  
a Fornells.  aniol resclosa

Noves cases unifamilia en construcció a Fornells. aniol resclosa / marc verdaguer. fornells de la selva

Marc Verdaguer

Marc Verdaguer

Les xifres són clares, Fornells és un poble ric que, gràcies a les generoses dimensions del seu polígon, permet als seus habitants gaudir de molts serveis. Un parell de pavellons, piscina a l’estiu, teatre, centre social... I, tot plegat, a tocar de Girona en unes condicions que han fet d’efecte crida de nous habitants. Uns veïns que tenen rendes prou altes com per, segons, haver fet que el poble hagi superat Peralada com el municipi gironí de més de mil habitants amb una renda declarada per persona més alta.

«La gent ve a Fornells, perquè li agrada i per estem prop de Girona i tenim molts serveis», reconeix l’alcaldessa Sònia Gràcia (Junts) que, buscant explicacions, a la primera posició del poble en el rànquing, fixa el focus en les promocions d’habitatge que es construeixen en una població amb pocs blocs de pisos. «Fornells ha anat creixent molt, però no ha crescut en pisos sinó que ho ha fet en cases unifamiliars i aïllades a la zona de Mas Busquets, suposo, que aquesta nova gent que ha anat arribant són la que ha anat fent créixer la mitjana de la renda disponible», explica Gràcia que és conscient que aquesta dinàmica de noves promocions de cases unifamiliars i preu elevats va en contra dels joves del poble.

N’és conscient l’alcaldessa i també ho són veïns del poble de tota la vida com, per exemple, Dolors Puigdevall, actual president de Càritas Girona, que viu a la població on, també, fa anys va fundar la secció local de l’entitat social: «Hi ha un tema que va lligat a les rendes que és l’habitatge, i el que ha passat a Fornells des de fa uns vint anys és que totes les iniciatives d’habitatge nou son d’alt estànding; i llavors els nuclis familiars que poden adquirir o llogar són de gent jove que tenen la vida per endavant, i pensen que ja podran pagar la hipoteca perquè molts cops arriben la poble després de vendre’s un pis en un altre lloc».

Gràcia explica que l’equip de govern municipal treballa per fer 8 pisos de protecció oficial de lloguer, però, des de l’oposició municipal, es creu que això no pot compensar molts anys sense fer-ne. «Es va fer una única promoció de cases adosades, eren deu cases i prou. No s’ha fet res més», apunta Francesc Triola, regidor d’ERC, per a qui «en habitatge social i en habitatges pels nostres joves, estem a anys llum d’altres municipis i, per exemple, qualsevol emergència social que hi hagi en el poble s’ha d’anar a pis a fora del poble».

Com a veïna, Dolors Puigdevall està d’acord que «els joves d’aquí, de Fornells, fa anys que reinvindiquen més habitatge de lloguer social o que puguin adquirir», però, anant més enllà en la seva argumentació, Triola denuncia que «el nostre jovent és impossible que es pugui quedar a viure al poble, han de marxar, perquè els preus estan pels núvols».

Una idea, la de què els joves marxen de Fornells a altres poblacions pels elevats preus de l’habitatge que, en part, és matisada per l’alcaldessa: «Tenim comprovat que en aquesta darrera ampliació de la urbanització hi ha anat a viure molts joves que vivien en pisos i que ara, al tenir més família, s’han comprat una casa unifamiliar o aïllada i en els seus pisos hi han anat a viure gent més jove».