«La pandèmia ha oblidat la salut mental dels infants»

El context social, econòmic i sanitari generat amb la pandèmia està tenint un gran impacte en les emocions i la conducta de la població infantojuvenil. A més, molts infants ja arrossegaven problemes emocionals des de feia temps i la pandèmia els ha fet sortir a la llum. «Tot i que encara estem analitzant dades recollides d’estudis, ja podem afirmar una conclusió clara: el benestar emocional ha empitjorat clarament respecte a anys enrere».

La investigadora de l’Institut de Recerca sobre Qualitat de Vida i professora del Departament de Psicologia de la UdG, Mònica González, va exposar ahir algunes evidències «preocupants» sobre la salut mental infantojuvenil durant la taula rodona organitzada en el marc de la Marató de TV3. Aquest empitjorament de la salut emocional repercuteix en un augment de pors i inseguretats, tot i que va lamentar que «no tindrem dades prou àmplies per analitzar la problemàtica amb profunditat».

Respecte a això, González va manifestar que «hi ha indicadors que avaluen el creixement de la pandèmia, però on són els que avaluen la salut emocional de les persones? Aquest és el gran problema que tenim i és que el govern també hauria de basar-se en la salut mental de la població a l’hora de prendre certes decisions, però no es té en compte; s’ha oblidat». A més, en el cas dels infants, que són «més fràgils», González afirma que la prevenció és «clau» per evitar que es desenvolupin trastorns. Una de les eines per resoldre aquest problema i que proposa la coordinadora de l’Equip de Recerca en Infància, Adolescència, Drets dels Infants i la seva Qualitat de Vida, és el desplegament d’enquestes a escoles i instituts. «És important saber escoltar els nens i nenes, preguntar com estan i com estan vivint aquesta pandèmia».

Por a contagiar els altres

Una de les preocupacions més esteses entre els nens i nenes és la por a contagiar-se, però sobretot a contagiar els familiars, sobretot persones d’edat més vulnerable com ara els avis. «Què passa si és culpa meva? Aquesta és una de les preguntes que més es fan. És cert que estan exposats a molta informació i que els hem d’explicar bé el que passa, però tampoc hem de ser alarmistes», considera. «Ens falta alfabetització emocional, tenim molt de marge de millora».

A la taula rodona també hi va participar Maria Gràcia, psicoterapeuta especialitzada en adolescents i joves, que va aportar la perspectiva del treball clínic amb nois i noies que pateixen els efectes de la pandèmia en la seva pròpia pell. Va constatar l’augment d’angoixes i pors i la manca de coneixement sobre alguns aspectes. «S’han creat fòbies a sortir de casa i fer activitats extraescolars, a més els adolescents han perdut la seva identitat perquè han passat moltes hores amb els pares. S’ha passat de l’angoixa a la desesperança, perquè no se sap quan acabarà», va explicar.

Finalment, l’orientador educatiu, Xevi Luna, que treballa a un institut de Vidreres, va aposar en evidència les problemàtiques als centres escolars, com ara l’augment d’absentismes i desmotivació. També va posar de manifest que «per poder atendre cada cas de forma més personalitzada fan falta més recursos». La delegada de promoció i divulgació de la recerca, Sílvia Simon, va moderar la taula.