Les formes menys conegudes de complir una condemna

Prop d’un 50% dels condemnats amb pena de presó compleix condemna fora de les reixes mitjançant tasques comunitàries, o també anomenades mesures penals alternatives.

En la majoria d’ocasions, el jutge les imposa com a pena directa en determinats delictes, essent els més habituals els relacionats amb imprudències de trànsit o lesions. Però també es poden imposar com a alternativa al pagament d’una multa o com a condició de suspensió d’una pena de presó. Hi ha tres tipus de mesures que un jutge pot decretar: treballs en benefici de la comunitat, programes formatius i mesures de seguretat (internament en un centre psiquiàtric o de desintoxicació, per exemple). Els primers són els més nombrosos i els que s’acaben decretant en un 75% dels casos. En la sentència es deixa constància de les hores que s’han de complir (el més habitual és que siguin de 48 a 100 hores que es fan en jornades de 4 hores), i les tasques que es fan no són remunerades.

El fet que un gruix tan important de penats duguin a terme aquestes mesures alternatives (a Girona l’any passat ho van fer 1.232 penats), implica necessàriament una infraestructura per gestionar-ho tot. A Catalunya, que és pionera a l’Estat en la posada en marxa d’aquestes mesures, se n’encarreguen tres entitats del tercer sector (la Fundació IRES, la Fundació Apip-Acam i Intress).

Un cop dictada sentència, el penat pot decidir si la vol dur a terme, tot i que el més habitual és que s’accepti, ja que l’alternativa és o bé una pena de presó o el pagament d’una multa. A partir d’aquest moment, hi ha un període de dos mesos d’espera, motivat pel temps que triga el jutge a dictar sentència, fer les notificacions i que l’administració localitzi el penat. Un cop fet aquest primer tràmit, hi ha un segon període d’espera, que en aquests moments és d’uns sis mesos, fins que no s’executa la sentència. Aquest temps d’espera s’ha incrementat els últims anys, i ha empitjorat amb la pandèmia: «Tenim més penats que no pas professionals que poden gestionar-ho i ens falten entitats que acullin», indica la directora general d’Execució Penal a la Comunitat i de Justícia Juvenil, Susagna Roura. Per això, el departament de Justícia va anunciar la setmana passada un pla de xoc de prop d’un milió d’euros per contractar més personal durant dos anys per eixugar aquest «tap» i reduir al mínim l’espera en l’execució de les penes.

«Aquest retard fa que alguns jutges optin per no imposar aquestes mesures per no retardar més el procediment, ja que de per si la justícia ja va lenta», manifesta la directora general.

Per tal de donar més impuls a aquesta mesura, que ha anat creixent al llarg dels anys, el departament ha fet una crida a les entitats de tot el territori perquè participin d’aquesta iniciativa.

A les comarques gironines hi ha 152 entitats públiques i privades que acullen penats. D’aquestes, 56 són ajuntaments que ofereixen 149 places pel compliment de treballs en benefici de la comunitat. Entre les entitats hi ha col·legis i instituts, centres d’atenció primària, centres cívics, clubs de futbol, escoles d’adults i també jutjats d’arreu de la demarcació.

Una d’aquestes entitats que acull penats és l’Agrupació de Defensa Forestal (ADF) Gavarres Marítima, que el 2015 va començar a incorporar els primers penats per ajudar a fer tasques de prevenció forestal. L’any passat van passar-hi una vintena de penats. La xifra varia cada any, perquè cada penat té un nombre d’hores estipulades que ha de complir segons un calendari que consensua amb l’entitat i el jutjat.

El cap de la brigada, Francesc Cano, explica que cada dia tenen dos o tres penats de perfils diversos. Cano fa una valoració positiva de la iniciativa, i sosté que «n’hi ha que t’expliquen per què han de fer treballs per la comunitat, però molts altres no, i al final mentre es faci la feina, no ens importa què hagi fet en el passat».

El perfil que compleix tasques per la comunitat és el d’un home que ha comès algun delicte de trànsit, lesions o furts.

Cap a la reinserció

El Departament té l’objectiu d’impulsar les mesures penals alternatives, ja que tenen un impacte directe en la reinserció. «Els penats que fan treballs per la comunitat tenen un percentatge de reincidència d’un 9,70%, mentre que a les presons és d’un 30%», recorda Roura. «A nivell social suposa reduir la reincidència i reinserir més persones a la societat», indica, i conclou: «és un sistema que bastant invisible però que funciona bé».