«Et jugues la vida en una pastera però poses el primer peu aquí i et tanquen al centre de menors»

Amb només 16 anys, H.D. aterrava a Nador, procedent del seu Costa de Marfil natal, per a embarcar-se sol en una pastera que l’havia de conduir a un món, aparentment, millor. Havia preparat el viatge sigil·losament, d’amagat de la seva família, per no deixar rastre de la seva imminent fugida.

Va salpar una nit d’agost de 2017, pocs minuts després de la una de la matinada. A Espanya no l’esperava ningú. Ni a França. Ni a Itàlia. Ni enlloc. Però tenia clar que havia de saltar a Europa per a poder estudiar. «Sempre havia pensat que a Europa hi hauria més oportunitats per a seguir estudiant i poder treballar del que realment m’agradava», assegura. «Sabia que hauria de començar de zero, però el meu somni des de petit era fer instal·lacions elèctriques i l’havia de perseguir», confessa, encara entusiasmat.

Hores després arribava a Almeria. Però el seu destí final, en aquell moment, no era Espanya. «No volia quedar-me aquí, volia arribar a França perquè pensava que tot seria una mica més fàcil si parlava l’idioma», assegura. Però per a seguir, havia de superar un primer obstacle. «Vaig haver de mentir sobre la meva edat, sabia que si deia que tenia 16 anys em portarien a un centre de menors». I va optar per posar-se 3 anys més. «Després la Creu Roja ens va portar fins a Barcelona i allà vaig agafar un tren en direcció a la frontera francesa», explica. Però abans d’arribar, la policia el va retenir. «No tenia documentació i em van portar al centre de menors Oikia de Girona», recorda. Al principi es va sentir «engabiat»: «Et jugues la vida en una pastera però quan poses el primer peu aquí et tanquen al centre de menors», lamenta.

Però va poder estudiar. Primer, català i castellà. Després, va fer la prova d’accés als estudis de Formació Professional i, un cop superada, es va matricular al Grau Mitjà d’Instal·lacions Elèctriques i Electròniques en un institut gironí. Abans d’acabar-lo es va posar en contacte amb Ecosol, l’empresa d’inserció laboral de Càritas Diocesana de Girona. «Havia d’aconseguir un contracte laboral per a poder renovar la documentació», explica. Allà es va poder formar encara més i va treballar en la línia de muntatge de bicicletes i en el manteniment d’instal·lacions, des de faroles a plaques solars.

I va arribar el moment de provar sort al mercat laboral ordinari. «Em vaig moure molt, vaig aconseguir una entrevista d’instal·lador de plaques solars (de fet era la primera que feia, abans només havia fet simulacres per a practicar) i em van contractar», celebra. «I amb un contracte fix», proclama. Ell ha estat un dels participants al programa Treball i Formació Joves, subvencionat pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC), la Generalitat de Catalunya i el Ministerio de Trabajo y Economía Social. L’objectiu del programa és millorar la ocupabilitat dels joves i aconseguir una emancipació econòmica. Més enllà de millorar les seves competències laborals, també imparteixen formació en intel·ligència emocional i competències digitals.