Les places públiques de residències a la província augmentaran un 5%

Les comarques de Girona incorporaran enguany 126 places residencials per a persones d’edat avançada i 98 en recursos d’atenció diürna, d’aquesta manera hi haurà un total de 224 places noves, fet que suposa un increment del 5,26% respecte a l’any passat. La taxa de creixement se situa en la mitjana de la resta de Catalunya. L’àmbit territorial amb més creixement és la regió metropolitana sud, amb un 6,1% més, i el que menys, les Terres de l’Ebre, amb un increment del 4,53%.

En total a Catalunya n’hi haurà 2.124 de noves amb finançament públic i també hi haurà 700 places per a persones amb discapacitat. La mesura impulsada pel Govern de la Generalitat té com a objectiu reduir les llistes d’espera a aquests serveis i es destinaran 51 milions d’euros a tot Catalunya. 

Les noves places per a gent gran que rebran finançament públic mitjançant la concertació es distribueixen de la manera següent: 1.372 places residencials, 422 de centre de dia i 330 en serveis d’atenció integral en l’àmbit rural (SAIAR).

Un dels objectius d’aquesta distribució és corregir les desigualtats territorials, tot i que també es volen establir mecanismes eficaços de col·laboració publicoprivada, i adaptar l’oferta a una demanda creixent segons les previsions de les necessitats futures. De fet, segons càlculs d’estadístiques, la població de més de 75 anys creixerà fins a un 90% en les properes dècades, ja que es jubilarà la generació del baby boom.

Donar resposta a l’envelliment

Com a conseqüència, el personal mèdic reclama més inversió en salut per donar resposta als reptes sociosanitaris associats a l’envelliment demogràfic. Un estudi sobre la despesa en serveis sanitaris a Catalunya, publicat el 2019 a la revista científica Gaceta Sanitaria de la Sociedad Española de Salud Pública y Administración Sanitaria (SESPAS), posa en evidència que el cost mitjà de dones i homes «és creixent a mesura que augmenta l’edat», procés durant el qual pren més importància el consum de recursos hospitalaris i farmacèutics.

El personal mèdic demana més inversió en salut per donar resposta als reptes associats a l’envelliment

Així, la despesa mitjana més alta correspon a la poblcaió de 80-84 anys i als 85-89 anys, seguit pels grups de 70-79 anys i 65-69 anys. A més, l’anàlisi confirma que el nombre de malalties cròniques és un determinant important de la utilització de serveis sanitaris i, en conseqüència, de la despesa sanitària. La població gironina en edat de jubilació creixerà un 73% d’aquí a 25 anys i l’increment més pronunciat es produeix en els homes, amb un 78%.