Els pagesos gironins, farts de tot: «Ens ataquen per mil fronts»

«No volem haver de fer més papers, per això hem arreplegat tots els que teníem a l’oficina i els hem portat aquí, perquè els reciclin ells mateixos», van reblar ahir al matí una vintena de pagesos gironins congregats davant la Subdelegació del Govern a Girona, abans de calar foc als documents esmicolats. Arribats d’explotacions agrícoles i ramaderes d’arreu de les comarques gironines (alguns d’ells a cavall del seu tractor), es van sumar a la concentració convocada per Unió de Pagesos per a denunciar l’excés de burocràcia i exigir una resposta urgent al govern espanyol davant la «greu situació» que afronta la pagesia per l’episodi de sequera.

La responsable del sector d’Oví i Cabrum d’Unió de Pagesos, Brigitte Garolera, que està al capdavant d’una explotació familiar d’oví establerta a Serinyà, va lamentar que «hem de fer massa paperassa». I és que «la imposició» del nou Quadern integrat d’explotació per part del govern espanyol al setembre en 16.000 explotacions serà «una càrrega pel sector», va lamentar. «Estem a favor de que es vulgui seguir la traçabilitat dels productes, però s’hauran de registrar les dades digitalment i la mitjana d’edat en el nostre sector [oví i cabrum] és de 62 anys, hi ha una bretxa digital important i molts no saben ni com posar-s’hi», va assegurar. En aquest sentit, va lamentar que «la pagesia ha de produir menjar, no papers» i va alertar que «és una altra càrrega que ens fa sortir del camp per a estar a l’ordinador».

Aquest nou reglament, que es començarà a implementar al setembre, els obligarà a registrar la seva activitat fil per randa, des dels recs, quan llauren, adoben (i quina quantitat), apliquen tractaments fitosanitaris, insecticides o pasturen el bestiar. «La Unió Europea no obliga a fer-ho, però en canvi pel govern espanyol és d’obligat compliment», va lamentar el ramader Lluís de la Cámara. En aquest sentit, va reclamar que sigui un procés «voluntari i progressiu». 

«És una catàstrofe»: la sequera ofega als pagesos

A més, va denunciar que «ens fan fer coses que hauria de fer l’administració pública, moltes dades ja no ens les haurien ni de demanar perquè ja les tenen (els cultius o les pastures)». 

Per la seva banda, Pino Delas, que es dedica a l’agricultura ecològica, va assegurar que «ens ataquen per mil fronts»: «Enlloc de que l’administració m’ajudi a produir aliments, que és el que jo vull fer, em sento vigilat, en els últims dos mesos ja m’han fet tres revisions», va assenyalar. «Et sents permanentment vulnerable, et tracten com si fossis una indústria alimentària enlloc d’una petita empresa», va afegir.

A més, el registre de l’activitat s’haurà de fer molt més sovint. «Fins ara, amb el quadern de camp, anaves fent i si l’administració te’l demanava el presentaves, en canvi ara el nou registre digital s’haurà de fer cada mes i més del 20% dels pagesos catalans no el podran fer perquè estan afectats per la bretxa digital», va lamentar el coordinador territorial d’Unió de Pagesos a les comarques gironines, Narcís Jordi Poch.

 És el cas de Toni Casademont, que té cultius farratgers i de cereals a Castelló d’Empúries. Amb 71 anys, va alertar que no serà capaç de fer-ho: «Amb prou feines sé fer servir el WhatsApp, hauré de contractar algú perquè em faci el tràmit digital i això suposarà una despesa extra», va lamentar. Amb tot, va assegurar que se sent «discriminat». Ara, registra la seva activitat a mà: «Tinc un calendari amb números grossos on hi vaig anotant manualment alguna informació per mi, com quan he tirat adob», va explicar.

Sense menjar pels porcs

La sequera també va protagonitzar la concentració. «M’ha acabat de donar la puntada de peu definitiva, els cereals i les llegums s’han mort i no tinc menjar pels porcs», va dir Delas. Ara, haurà de comprar el que ha perdut: «Estic espantat, els preus s’enfilaran».

Per la seva banda, Poch va assegurar que «som el sector que ha fet l’esforç més gran per a pal·liar els efectes de la sequera, hem reduït el 50% dels ingressos». «L’arròs de Pals només podrà produir el 50% per garantir el subministrament d’aigua a l’àrea metropolitana de Barcelona», va afirmar.

Subscriu-te per seguir llegint