El productors de marihuana s’expandeixen cap als boscos

Al llarg del 2022, els Mossos d’Esquadra van desarticular 35 organitzacions criminals i van arrestar 2.130 persones vinculades al narcotràfic de marihuana a Catalunya. 

El boom cannàbic, que el comissari Ramon Chacón de la Comissaria General de Recerca Criminal va resumir en un paradigma inquietant –Espanya s’ha convertit en un territori que «exporta marihuana» i «importa crim organitzat»–, es fonamenta sobre una producció indoor que s’expandeix d’amagat per urbanitzacions o polígons, però també es manifesta als cultius exteriors.

La policia catalana va tallar gairebé 600.000 plantes el 2022, una xifra menor que el 2021. En canvi, va intervenir 26 tones de cabdells preparats per a la seva distribució, un número tres vegades superior al de l’any anterior. La immensa majoria d’aquestes plantacions eren interiors, 362. La resta, 72, eren exteriors. Els traficants prefereixen les indoor perquè permeten controlar les condicions ambientals i es poden fer collites quatre cops l’any. Donen més diners.

Xarxes d’origen albanès

A Catalunya, els Mossos van desmantellar 72 plantacions exteriors el 2022. Els investigadors de la comissaria de Santa Coloma de Farners, a càrrec de termes municipals que arriben a regions muntanyoses dels massissos de la Selva interior -com les Guilleries o el Montseny-, van localitzar 11 d’aquestes plantacions. Totes estan vinculades a xarxes criminals d’origen albanès.

El subinspector Carles Ribas, a càrrec aquests darrers anys de la comissaria de Santa Coloma de Farners, veu amb preocupació l’auge d’aquest tipus de cultius. Per començar perquè impliquen que en zones de bosc despoblades de Catalunya hi tornin a haver, com l’any passat, persones que viuen al marge de la societat: els peons que les màfies col·loquen a cada cultiu.

El subinspector Ribas raona que es parla sovint del frau elèctric que representen les plantacions indoor -connectades il·legalment a la xarxa, consumeixen una gran quantitat d’energia que no paguen- però molt poc de l’aigua que roben les exteriors, un factor que s’hauria de sumar a la llista de greuges que pateix Catalunya per culpa de la marihuana, sobretot en època de sequera.

El 63% del frau elèctric a Girona és per marihuana

Els traficants munten instal·lacions amb mànegues que aspiren l’aigua de rierols -amb bombes de benzina- fins a una piscina inflable de gran capacitat. A l’interior d’aquest embassament artificial, situat una mica més elevat que la plantació, fan la barreja amb fertilitzant i reguen per gravetat: inundant el terreny. Les plantes, que poden arribar a fer més de dos metres, necessiten molta aigua.

Els traficants obren espais a zones altes de muntanya, sovint per sobre dels mil metres. Amb motoserres, tallen arbres i netegen el terra fins a convertir-lo en un terreny cultivable. Són plantacions que estan completament emboscades amb una accessibilitat molt complicada. Cap pista forestal hi condueix i els únics que han topat accidentalment amb una d’aquestes són caçadors o boletaires.

Malviure en el cultiu

Les xarxes criminals col·loquen grups de dos o tres joves procedents d’Albània a càrrec d’aquestes plantacions, segons Ribas. Homes d’entre 20 i 30 anys que en dos mesos guanyen més diners que en dos anys treballant legalment al país d’origen. Les ordres són no abandonar el campament per cap concepte.

Suporten condicions de vida precària. S’alimenten de pasta o arròs. No es poden dutxar i gairebé no es canvien de roba. Han de fer les seves necessitats al bosc. Viuen a tendes de campanya simples, els models més econòmics que ofereixen superfícies com Decathlon. «Molts saben que són a Espanya i poc més. L’organització els ha deixat i les seves ordres són les de cuidar les plantes i no allunyar-se’n en cap moment. No parlen català, ni castellà i, a tot estirar, xampurregen una mica d’anglès», remarca el subinspector.

Sorprenen dormint a sis homes que cultiven plantacions de marihuana al Montseny

Les màfies, en cas que siguin arrestats, els proporcionen un advocat privat -sempre els mateixos lletrats, un indici que treballen per a una estructura criminal en concret- que paga la seva fiança i que els treu de la presó en cas que un jutge dicti un empresonament preventiu. 

Quan recuperen la llibertat, l’organització els torna a Albània. És molt estrany que un judici contra aquests traficants arribi a celebrar-se: els eviten per incompareixença.

A cap de les plantacions desmantellades per investigadors de Girona, una demarcació idònia per a aquest tipus de cultius per la seva orografia i també per la seva proximitat amb la frontera -porta de sortida per a la marihuana collida atès que multiplica el seu valor a mesura que la càrrega avança cap al nord d’Europa-, han aparegut armes de foc. 

Les úniques eines que tenien els jardiners, que poden haver fet servir per espantar animals o ciutadans que s’hi acostin, són les pròpies de l’activitat agrícola que exerceixen. Els sistemes defensius que protegeixen les plantes són filferros que envolten el perímetre i dels quals pengen alarmes com llaunes o cascavells que tenen com a funció alertar els vigilants.

El subinspector crida també l’atenció sobre el risc d’incendi que implica aquest tipus de plantacions. Els arbres i branques que tallen són amuntegats en un lateral i es converteixen en combustible quan s’assequen. 

A més, cuinen amb fogons de gas, una activitat completament prohibida durant les estacions seques. Per si no n’hi hagués prou, s’han donat casos en què han robat l’aigua de dipòsits de seguretat als quals recorren els helicòpters per carregar durant incendis forestals.

Cau un clan familiar a Girona que cultivava marihuana i l'exportava per carretera a França

Lladres d’aigua en temps de sequera

Els traficants de marihuana prefereixen els cultius indoor perquè resulten més fàcils d’amagar -en urbanitzacions i polígons industrials- i perquè, a més, permeten controlar les condicions ambientals -la llum solar és reemplaçada per bombetes- i entreguen fins a quatre collites a l’any. Però un de cada sis vivers desmantellats pels Mossos d’Esquadra el 2022 va ser exterior. Si amb les primeres els narcotraficants defrauden cada cop més energia elèctrica, amb les segones s’apropien il·legalment d’un recurs que escasseja: l’aigua.

Les organitzacions criminals trien acuradament els llocs on munten les plantacions exteriors de marihuana. Zones de cotes altes de bosc espès com els que abunden a les muntanyes de les Guilleries o el Montseny són ideals. Sobretot perquè acostuma a ploure més que en altres regions i perquè són a prop de la frontera amb França, la porta a través de la qual el valor de la droga en multiplica exponencialment el valor, explica el subinspector Carles Ribas, al capdavant de la comissaria de Santa Coloma de Farners aquests últims anys, una regió on s’han destruït 11 de les 72 plantacions exteriors descobertes per la policia autonòmica el 2022.

El 95% d’aquests cultius indoor estan punxats il·legalment a la xarxa general i els traficants no paguen el consum elevadíssim que roben. En una plantació modesta hi pot haver una vintena de bombetes, fet que significa que defrauda la mateixa quantitat d’electricitat que consumeix un bloc sencer d’un districte com l’Eixample, segons el cap d’inspecció de la companyia Endesa. I quan els mitjans de comunicació informen que la policia ha desmantellat una plantació amb 2.000 o 3.000 plantes, s’al·ludeix implícitament a una despesa elèctrica semblant a un barri sencer.

Ribas subratlla que es parla cada cop més del perjudici social que genera aquest robatori d’electricitat -més si és possible durant la crisi energètica vinculada a la guerra d’Ucraïna i el consegüent encariment de la factura- però massa poc del dany que causa l’apropiació il·legal d’aigua per part dels traficants, sobretot per regar les plantacions exteriors, un problema que hauria d’inquietar més en temps de sequera, segons el parer del subinspector.

Les plantes de marihuana, que poden arribar a mesurar més de dos metres als cultius exteriors, necessiten molta aigua, més de la que proporciona la pluja. Per aquest motiu, els traficants roben milers de litres dels rierols que abasteixen els pantans. Usen bombes de gasolina per conduir-la a través de mànegues fins a piscines inflables de grans dimensions. Després, els fertilitzants dissolen a l’interior d’aquest dipòsit i reguen per gravetat, inundant la plantació.

No és un perjudici social comparable, en termes absoluts, al que suposa el frau elèctric. Però sí un fenomen cridanerament injust per als pagesos que han hagut d’interrompre aquest any la seva producció de fruites i verdures perquè s’ha interromput el flux d’aigua a causa de la sequera

Subscriu-te per seguir llegint