Sobreviure al retorn a la rutina

Les vacances són una pausa necessària en la vida rutinària per poder continuar assumint-la, tant en l’àmbit laboral com escolar. Tot i així, el retorn a les obligacions no és fàcil d’afrontar i en molts casos apareix l’anomenada síndrome postvacacional, que pot ser més o menys fàcil de superar depenent de cada cas.

Estudis determinen que afecta aproximadament tres de cada deu persones i normalment de menys de 45 anys, tot provocant una alteració de l’estat d’ànim. «Et trobes cansat, amb menys ganes d’anar a treballar i en alguns casos hi ha certa angoixa i ansietat, tot i que depèn de cadascú», especifica Àngel Guirado, president del Col·legi de Psicologia de Girona. Afegeix que «el cervell està acostumat a un mateix ritme durant vuit o nou mesos, després hi ha un canvi amb l’arribada de les vacances, quan es modifiquen els hàbits, i el fet d’adequar-lo de nou al model anterior és complex, perquè es tracta d’una rutina més rígida».

Entre els principals símptomes de la síndrome postvacacional, que poden durar dies o inclús setmanes depenent de cada persona, hi ha la irritabilitat, el malestar i la dificultat per dormir, entre d’altres. Per fer front a aquesta situació, Guirado destaca que el més important és «intentar fer un retorn gradual i programar-se mentalment uns dies abans per tal d’ordenar les tasques a fer de més a menys urgents, perquè el cos ha perdut l’exigència durant el període de vacances i s’ha de recuperar a poc a poc». A més, també aconsella complementar la feina amb altres activitats, com per exemple exercici físic o augmentar la vida social, per tal de compartir les emocions que se senten amb les amistats.

Pel que fa a les persones que teletreballen, considera que el retorn es fa menys difícil, ja que sol ser una feina que es regeix per objectius, en comptes d’un horari més fix, d’aquesta manera permet més flexibilitat.

Els experts aclareixen que la síndrome postvacacional no és un quadre clínic sinó un «procés d’adaptació» per tornar a la pràctica laboral. Tot i això, els símptomes solen durar dos o tres dies i si superen les dues setmanes, recomanen demanar ajut psicològic.

Una altra de les conseqüències directes de l’activitat laboral és l’increment de l’estrès. Així, aprendre a reduir-lo és essencial per reduir l’ansietat i millorar la capacitat d’adaptació. Tècniques o pràctiques com la meditació, la respiració profunda o el ioga, estan indicades per aconseguir-ho. A més, tenint en compte que cada cas és diferent, és important establir estratègies personalitzades.

Una millor gestió d’aquest període pot ajudar a prevenir l’aparició de quadres ansiosos-depressius i a millorar les relacions de parella i familiars.

Més demanda psicològica

Per altra banda, Guirado afirma que, normalment, després de les vacances hi ha un augment de demanda psicològica. «Hi ha pacients que deixen de fer teràpia durant l’estiu i la reprenen quan tornen a la rutina, aquest creixement és normal, però en els últims anys hem notat un increment de pacients nous i coincideix amb el retorn a la feina», especifica.

«Hem notat un repunt de baixes laborals docents en els últims anys coindicint amb l’inici escolar»

Àngel Guirado

— President del Col·legi de Psicologia de Girona

El president del Col·legi de Psicologia de Girona fa especial incís en el cas dels docents, ja que es produeix un repunt de baixes laborals a l’inici de curs. «No sabem el motiu perquè hi ha confidencialitat però les dificultats per reprendre els reptes hi influeixen».

De fet, l’augment de baixes laborals en la població general per problemes de salut mental és cada vegada més habitual. Un estudi fet per Fremap, mútua col·laboradora amb la Seguretat Social, apunta que les baixes laborals relacionades amb la salut mental han augmentat un 30,9% en menors de 35 anys en el període entre 2015 i 2021. Les baixes tenen una durada mitjana de 97,6 dies, un 45% més en total des de l’any 2015.

La investigació mostra que la tendència és a l’alça per a tots els grups d’edat, i ha experimentat una pujada del 17,36%. Tot i això, el major increment de la incidència s’ha registrat en el rang d’edat de menors de 35 anys, arribant gairebé al 31%, davant del 8,28% al grup d’edat de més de 49 anys i el 14,37 % del grup d’edat de 35 a 49 anys.

El diagnòstic de depressions es duplica des de la pandèmia

A principis d’any, el president del Col·legi de Psicologia de Girona assegurava que el diagnòstic de depressions s’ha duplicat des de la pandèmia. I és que més de 700.000 persones a Catalunya estan diagnosticats amb depressió, de les quals la gran majoria són dones, 505.246, amb una mitjana d’edat de 56 anys, mentre que entre els homes la xifra és inferior 211.180 i amb una mitjana d’edat de 61 anys.

Un altre dels sectors més damnificats des de la pandèmia és el sanitari, on també s’han disparat les baixes per estrès laboral i burnout o síndrome del desgast professional. Concretament, la pandèmia va fer créixer 16 punts el burnout en l’atenció primària i va arribar a afectar més d’una tercera part de professionals d’aquest àmbit.

Professionals reivindiquen que la prevenció hauria de ser un dels principals objectius de les juntes directives dels sistemes sanitaris per poder assegurar la satisfacció laboral dels treballadors i així garantir una bona qualitat assistencial als usuaris.

Subscriu-te per seguir llegint