Les reserves hidràuliques de Darnius-Boadella i Susqueda no superen el 24% de la seva capacitat

Les reserves hidràuliques dels embassaments de Darnius-Boadella i Susqueda no superen el 24% de la seva capacitat total. Menys plena es troba la reserva de Darnius-Boadella (17,30%) en comparació amb la de Susqueda (23,70%) i amb la mitjana de les reserves de les conques internes de Catalunya (24%). Les aportacions pluviomètriques de la DANA encara no s’han fet notar, donat que els volums d’aigua estan augmentant les reserves d’aigua del sòl i en trànsit pels cabals cap als embasaments. Enguany, la reserva total embassada de les conques internes és de 163 hectòmetres cúbics (hm3). Una xifra que ha minvat en només un any un 37,7% quan el 2022 la reserva embassada va ser de 262 hm3. Comparat amb la mitjana dels darrers 10 anys, aquesta diferència encara és més evident, quan les conques internes embassaven 489 hm3. 

Una situació de manca d’aigua que també ha afectat municipis i llars. Aquest estiu 495 municipis han patit una situació d’excepcionalitat per la sequera, una mesura que ha afectat més de 6 milions de catalans i que ha implicat restriccions en els usos agrícoles, industrials i urbans, i que ara s’han traslladat a les llars. La manca de pluges derivades del canvi climàtic és la principal causa d’una circumstància que ha arribat més de pressa del que imaginaven molts experts, però que s’arrossega de lluny. «Fa a la vora de tres anys que plou molt poc a les comarques gironines» manifesta l’enginyer Joan Gaya, expert en sistema d’utilització i tractament de l’aigua i autor de l’obra El Ter: dits i fets del transvasament. El context, segons l’expert, empitjora sobretot perquè cada vegada plou menys i pitjor. És a dir, les precipitacions acostumen a ser pluges torrencials. Una mena de pluja que rarament afavoreix l’emmagatzematge perquè quan hi té lloc, l’aigua dels rius baixa amb més velocitat i no s’infiltra a l’aqüífer, no queda retinguda i desemboca al mar. Tan sols es reté la que va a parar a l’embassament. Per omplir les reserves d’aigua el més idoni seria que amb certa freqüència hi haguessin, per Gaya, «pluges manses i dolces que son ideals per amarar els aqüífers». 

Incidència de l’agricultura

L’abandó de molts conreus també repercuteix negativament a les reserves hidràuliques. «Una singularitat de Catalunya és que l’abandonament de molts conreus agraris ha fet créixer els boscos que són una gran esponja que xucla l’aigua i això perjudica les reserves hidràuliques. Al marge que plogui menys, que cada vegada hi hagi més bosc redueix la quantitat d’aigua que s’arriba a emmagatzemar» assenyala Gaya. Tot i que molts pagesos han migrat del camp, l’agricultura encara és la gran usuària de l’aigua i, segons l’expert, l’aprofitament que en fan és clau. «Hi ha explotacions agràries que són molt eficients, però n’hi ha d’altres que opten per regadius com el reg a manta (el reg dels camps per inundació) que són totalment ineficients davant de la crisi per sequera». En aquest sentit, Gaya fa anys que senyala el descontrol de les pèrdues d’aigua derivat de l’ús d’aquests sistemes i defensa l’aplicació del cànon de l’aigua, un tribut que busca fomentar un ús més eficient.

Risc d’inundacions

Una de les conseqüències del canvi climàtic com la DANA pot facilitar la inundació dels rius. Aquestes pluges intenses durant un període breu de temps superen la capacitat d’absorció del sòl i els rius comencen a pujar. Un perill que s’accentua a Girona per la seva situació geogràfica que es troba banyada per quatre rius. Històricament, Girona s’ha inundat vuit vegades cada segle, però amb el canvi climàtic que afavoreix aquests fenòmens extrems fa augmentar aquest risc, explica l’enginyer. El temporal Glòria és l’últim episodi que ha afectat la capital. «La DANA és un fenomen de localització impredictible i es produeixen a zones molt localitzades. A Girona, el temporal del Glòria de l’any 2020 va omplir el Ter, però afortunadament el pantà de Susqueda va minimitzar les possibles conseqüències. Per sort, vam poder aprofitar la borrasca i hem pogut viure de les reserves durant més d’un any» explica l’expert que puntualitza: «si s’hagués omplert el Güell, l’Onyar o el Galligants la ciutat s’hauria inundat perquè aquests rius no tenen cap regulació».

Subscriu-te per seguir llegint