La copaternitat arriba a Girona

Una dona gironina de 36 anys, que prefereix mantenir l’anonimat, ha decidit ser mare en règim de copaternitat. «Jo el que volia era ser mare, però per una dona sola és molt difícil i molt car, i em preocupava pensar què passaria amb el meu fill si a mi em passava alguna cosa», explica. A més, «vaig tenir un desengany amorós que em va deixar molt tocada i he deixat de creure en l’amor», confessa. Un dia, va veure un anunci a Instagram que li va canviar la vida. «Vaig conèixer l’empresa Copaternitat, hi vaig contactar i em van posar en contacte amb un noi», recorda. «I de seguida ens vam entendre», celebra. «No m’importava l’aspecte físic, només volia que fos bona persona», assegura. Ja fa un any que s’estan coneixent i «en els propers mesos començarem a intentar-ho», assegura. D’entrada, descarta els tractaments de reproducció assistida per l’elevat cost econòmic, i aposta pel «mètode casolà».

De moment, les famílies encara no es coneixen. «Vull esperar a estar embarassada per presentar-lo als meus pares», afirma. «La meva mare respecta el que jo decideixi, però al meu pare li ha costat una mica entendre-ho», confessa. En el cas dels amics, té clar que «li explicaré a qui vulgui». Amb tot, lamenta que «Girona és molt poble i aquí encara es veu amb mals ulls». Quan neixi el seu fill, no aniran a viure junts. «Cadascú a casa seva, els primers anys s’estarà sobretot amb mi i ell el podrà venir a veure quan vulgui, i progressivament anirà anant amb el seu pare», explica. «Quan estigui embarassada firmarem un contracte, encara ho hem d’acabar de concretar, però el que sí farem és tenir un compte bancari comú per anar a mitges amb totes les despeses del nen», assegura. Per ella, el major benefici de la copaternitat és que «el nostre fill tindrà uns pares que es portaran bé entre ells, i això és el més important».

La primera nena nascuda a Espanya en règim de copaternitat veurà la llum aquest mes d’octubre a Barcelona. Vindrà al món una nena amb uns pares que no són parella sentimental, no ho seran i es van conèixer mitjançant una iniciativa que es diu ‘copaternitat’, destinada expressament a això: quedades i reunions entre persones que en busquen una altra per criar junts un nen. Un projecte fundat per l’antropòloga catalana Carmen Balaguer i que ja compta amb gairebé tres anys de vida i més de 30 parelles adherides a la idea. A més del nom de l’empresa que ho gestiona, la copaternitat és un concepte nou al nostre país, que consisteix a posar en contacte dues persones que volen ser pares però o no volen ser una família monoparental (principalment dones que rebutgen la idea de ser mares solteres) o no troben amb qui tenir descendència (que és el cas majoritari dels homes que recorren a aquesta proposta).

El final de les parelles

«Els temps han canviat. Costa estar en parella; cada vegada duren menys, hi ha un 70% de divorcis i ens trobem en un moment de canvis en les estructures familiars i en les maneres de relacionar-nos entre nosaltres. Ara les coses es poden fer de forma diferent», explica Balaguer. A grans trets, aquesta empresa de Barcelona (composta per Balaguer com a únic membre fix i una sèrie de professionals que hi col·laboren) posa en contacte les dues parts interessades a trobar una parella per afrontar la paternitat. Per un preu pròxim als 800 euros, es traça un perfil de les persones inscrites, es busca algú amb les seves mateixes necessitats i possible compatibilitat, i s’organitzen trobades perquè aquestes persones es coneguin.

«No és el Tinder de la paternitat», es queixa Balaguer. «El Tinder, que jo sàpiga, és una aplicació en la qual vas passant perfils amb el dit. Això és el contrari. Per començar, no tenim una aplicació. I del que es tracta és de tot el contrari: de conèixer-se i establir i enfortir un vincle personal. No és tenir un fill entre dos desconeguts. Precisament el que fem és el contrari: posar en contacte persones amb les mateixes necessitats i objectius i, si són compatibles, que es coneguin en profunditat i estableixin un vincle».

La principal activitat per conèixer-se és la trobada de tota la vida. Aquí, els inscrits es relacionen amb les altres persones i defineixen quin d’ells podria encaixar-los per compartir la criança d’un nen. Un procés que sol durar entre sis mesos o un any. «No solen quedar-se amb la primera persona que coneixen. Si veuen que no són compatibles, busquem una altra persona», explica Balaguer. Va obrir una pàgina de Facebook el 2018 i va estrenar la pàgina web el 2021. Copaternitat està present a Barcelona i a Madrid, però s’ampliarà a altres punts d’Espanya. 

Des de la seva fundació, almenys tres de les parelles que es van establir per compartir criança del nen a Copaternitat han derivat en parelles sentimentals. «Sol passar, perquè s’adonen que són compatibles, però no necessàriament acaben tots sent parella», assenyala. Sigui com sigui, abans de l’embaràs es firma un acord privat entre les dues parts per decidir en quines condicions tindrà lloc la criança.

Crítiques

Balaguer assegura que ha rebut moltes crítiques per haver posat en marxa aquest projecte, «però les ignoro»: «La gent encara té unes estructures mentals fixes per a algunes coses, però això va canviant. Va passar al principi amb el divorci, per exemple. O fins i tot amb el treball femení fora de casa. Hi havia reticències i rebuig, però al final s’han superat».

«Com ho explico als pares»

Sí que reconeix que és una de les principals pors que afronta la gent que s’apunta a aquesta iniciativa: «La preocupació de molts és «a veure com els hi explico als meus pares, i a la meva àvia ni t’explico». Però moltes vegades es troben que són els seus mateixos pares els que els proposen aquesta via, perquè prefereixen això, que els seus fills trobin una parella per a la criança amb qui ja tinguin una confiança, millor que fer-ho sols».

Pendents de l’avaluació

No hi ha casos per avaluar la iniciativa. Encara no hi ha criatures que hagin nascut a Espanya amb el sistema de copaternitat. Serà a partir d’aquest mes, amb el naixement del primer nadó, quan des de Copaternitat podran fer les primeres valoracions. 

Subscriu-te per seguir llegint