Uns 27.000 gironins prenen més de deu medicaments de forma habitual

En el tancament de l’any passat, a la Regió Sanitària de Girona hi havia un total de 27.005 persones que prenien deu o més fàrmacs o tractaments prescrits amb una durada igual o superior a 3 mesos, terme que en salut es considera un pacient polimedicat. Segons dades del Departament de Salut, no hi ha referència sobre si fa uns anys hi havia més o menys ciutadans en aquesta situació, ja que abans es feien servir altres criteris diferents per al mesurament del pacient polimedicat.

Tot i l’elevada xifra, suposa un 3,1% de la població total, el tercer percentatge més baix de Catalunya juntament amb el Camp de Tarragona i l’Alt Pirineu i Aran. Les tres regions amb el percentatge més elevat, tot i que amb prou feines supera el 4%, són l’àrea metropolitana nord, l’àrea metropolitana sud i Barcelona ciutat. Segons la mitjana catalana, una de cada cinc persones majors de 75 anys pren 10 o més fàrmacs i les poblacions amb més el nivell socioeconòmic més baix estan més exposades a la polimedicació.

Com a curiositat, l’àrea bàsica de salut amb més habitants polimedicats és la de Palamós, amb més de 1.000, així com tot el conjunt del Baix Empordà. Per altra banda, també destaca el Ripollès, una de les comarques catalanes més envellides, el litoral de la Selva i la vall del Llémena.

L’esperança de vida cada vegada és més elevada i la població d’edat avançada es caracteritza per un consum farmacèutic més gran, a causa de l’augment de la prevalença de les malalties cròniques i, per tant, també de la pluripatologia que converteix aquestes persones en pacients polimedicats.

L’adequació del tractament ha de tenir en compte diversos factors com ara l’objectiu, l’esperança de vida i temps de tractament. A més, cal tenir present la coordinació entre professionals perquè una persona no prengui més medicació de l’apropiada. Amb aquestes premisses, es pot millorar la qualitat assistencial i l’eficiència en l’ús de recursos atès que la polimedicació també pot presentar riscos. L’ús de múltiples medicaments augmenta la probabilitat d’interaccions medicamentoses, cosa que pot provocar efectes secundaris no desitjats o reduir l’eficàcia de certs medicaments. A més, segons detalla Salut en un informe, prendre diversos medicaments pot ser complicat per a algunes persones, i pot portar a errors o a oblits en la seva administració.

Excés d’alguns fàrmacs

Els inhibidors de la bomba de protons (IBP), que actuen bloquejant la producció d’àcid de l’estómac com l’omeprazole o el pantoprazole, són un dels grups de medicaments més àmpliament prescrits al sistema sanitari públic català. En concret, l’omeprazole va ser el segon principi actiu més dispensat el 2021, superant els 6,5 milions d’envasos.

Els IBP es fan servir en múltiples indicacions, tant pel tractament com per la prevenció des de fa més de dues dècades. El Departament de Salut alerta que l’augment del consum d’IBP en situacions clíniques no indicades, les troballes sobre els esdeveniments adversos associats a l’ús a llarg termini, i el consegüent increment de costos sanitaris, han generat molt de debat.

Els inhibidors que bloquegen l’àcid de l’estómac són alguns dels més prescrits de forma inadequada

El consum d’IBP és un dels que presenta major percentatge d’inadequació, xifra que el 2022 va ser del 51,3%. S’observa una diferència superior a 10 punts per sexe, de manera que la inadequació és el 56,4% en dones i del 45,4% en homes. En general, hi ha poca variació entre els equips d’atenció primària i el resultat de l’indicador, tot i que és més baix que el 2016, està en ascens des del 2020.

Per altra banda, segons un estudi descriptiu transversal de l’atenció primària gironina presentat l’any passat al Congrés de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC), els gironins de més de cent anys prenen 6,2 medicaments de forma habitual. Destaquen els analgèsics no AINEs² (53,51%), antiulcerosos (40,79%), diürètics (39,91%), antiagregants (33,77%), ansiolítics i hipnòtics (31,14%), antidepressius (24,56%) i antipsicòtics (19,74%). En canvi, pràcticament el 10% no té cap prescripció mèdica activa.

Respecte a les patologies cròniques més prevalents destaca la incontinència urinària (74,12%), la hipertensió arterial (70,61%), l’artrosi (51,32%) i la patologia renal crònica (38,6%).

En canvi, entre les menys freqüents hi ha: la malaltia cerebrovascular (6,14%), cardiopatia isquèmica (7,89%), obesitat (7,89%), malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) (7,46%) i la diabetis mellitus tipus 2 (9,65%).

Despesa baixa

A la vegada que hi ha més pacients polimedicats també creix cada any la despesa farmacèutica que assumeix la sanitat pública. Malgrat tot, la inversió a les comarques gironines va ser l’any passat la més baixa de Catalunya amb un total de 293,1 euros per persona.

La dada s’obté calculant la mitjana del cost anual dels medicaments, productes sanitaris i dietoterapèutics, finançats pel sistema públic, i dispensats en oficines de farmàcia per cada usuari, entès com a persona que ha retirat algun producte en el període d’un any. A l’altra cara de la moneda hi ha Terres de l’Ebre, on la despesa és la més elevada de Catalunya, ja que s’enfila fins als 362,1 euros per persona.

La despesa per consumidor tendeix a augmentar amb l’edat i és més elevada en homes que en dones en tots els grups d’edat. Tot i que en general és més alta en poblacions de zones benestants, quan s’analitza per edat, es pot observar que en menors de 20 anys és més alta en població més benestant i, a partir dels 40 anys, és més alta en poblacions amb menys nivell socioeconòmic. A Catalunya, la despesa farmacèutica per consumidor entre el 2019 i el 2022 s’ha incrementat un 10,% i la despesa total fins a un 13,7%.

La despesa pública en medicaments a Girona és la més baixa de Catalunya

Subscriu-te per seguir llegint