La sequera, el gran repte del 2024 per una Girona a punt de l’emergència

Està previst que al gener les reserves de les conques internes baixin del 16%, punt en què es decretarà l’emergència

En aquest escenari de restriccions sense precedents volen evitar, en la mesura que sigui possible, els talls d’aigua

El pantà de Darnius i Boadella, situat a l’Alt Empordà, pràcticament sense aigua per la sequera.

El pantà de Darnius i Boadella, situat a l’Alt Empordà, pràcticament sense aigua per la sequera. / David Aparicio

T.D./EFE

El gran repte de les institucions gironines envers l’any vinent cada vegada és més evident: la preparació d’una fase d’emergència per la sequera, amb restriccions més extremes i amb una sèrie de mesures excepcionals per fer front a una escassetat hídrica sense precedents al territori que, segons les prediccions meteorològiques, no acabarà als propers mesos. En aquest més que possible escenari de restriccions sense precedents, la Generalitat vol evitar, en la mesura que sigui possible, els talls d’aigua.

Des del 29 de novembre, el sistema Ter Llobregat, que abasteix prop de sis milions d’habitants de 202 municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona i part de Girona, es troba en una fase de preemergència, que inclou la reducció de la dotació màxima d’aigua de 210 litres per habitant i dia (comptant domicilis i activitats econòmiques i comercials). Des d’aleshores, les reserves dels embassaments han continuat baixant, malgrat que ho han fet a un ritme menor tant per les temperatures com també per alguns petits episodis de pluja. Tot i això, els pantans de les conques internes estan al 17,5% de la seva capacitat total, un nou mínim històric.

Estat d’emergència al gener

Està previst que al gener les reserves de les conques internes baixin del 16%, punt en què es decretarà l’emergència, la fase més dura de totes i en què la dotació baixarà a 200 litres (o fins i tot se’n podrà rebaixar a 160), alhora que es reduiran encara més els usos agrícoles, industrials i recreatius de l’aigua. Entre d’altres restriccions, els clubs que vulguin regar la gespa per a pràctiques esportives o emplenar piscines hauran de compensar-ho tancant les dutxes. Actualment, hi ha trenta-set municipis que ja estan en emergència per la sequera, dels quals trenta-quatre són gironins (Alt Empordà), dos són al Baix Camp i un al Baix Llobregat.

A hores d’ara, les restriccions corresponents a la fase de premergència del sistema Ter-Llobregat, decretat pel govern català el 21 de novembre, són la reducció del 40% de l’aigua per a usos agrícoles, la reducció del 15% per a usos industrials, la reducció de l’aigua per a usos lúdics (15% en usos assimilables i 50% en reg) i la prohibició del reg de zones verdes, públiques i privades. A més de la dotació màxima d’aigua de 210 litres per persona, esmentada prèviament.

Aquesta compromesa situació climatològica ha provocat la preocupació de diversos agents del sector econòmic, en especial del sector agrícola. Carles Vicente, responsable d’Organització d’Unió de Pagesos, va afirmar a principis de setmana que la sequera «és la preocupació més gran pel sector agrícola i ramader» i va afegir que les pèrdues de producció l’any que ve «seran un cas generalitzat».

D’altra banda, Antoni Garcia, vicepresident primer de l’Associació Turística d’Apartaments Costa Brava Pirineu de Girona, va expressar que «la falta d’aigua ens portarà a haver de continuar replantejant aspectes dels nostres negocis que haurem d’adaptar a les noves situacions de disponibilitat de recursos hídrics, com el tema dels jardins, les piscines i del mateix ús que en fan els clients».

Pel que respecta a les polítiques per fer front aquesta situació climàtica, ha quedat evidenciat -un cop més- la falta d’una normativa més severa i contundent per part del govern català envers les regulacions dels diferents municipis i localitats. Un exemple clar d’això han sigut les diverses decisions que han pres els ajuntaments de les localitats gironines aquestes setmanes amb les obertures de les pistes de gel.

Vaixells al rescat

Les prediccions meteorològiques apunten a un hivern poc plujós i més calent del que és habitual, per la qual cosa la sequera es podria agreujar encara més, sense que estiguin a punt a curt termini totes les actuacions planificades per no dependre tant del que cau del cel.

En tot cas, si la situació continua igual de crítica, el Govern planteja per als primers mesos del 2024 contractar vaixells d’aigua per portar recursos hídrics d’altres llocs on hi hagi excedent fins al Port de Barcelona. Una mesura que, tot i no haver-se fet oficial encara- desperta certa indignació en diferents organitzacions polítiques. 

Els comuns, a mitjans de desembre, van convocar un acte a Girona per explicar que «veuen molt contradictori que acabarem, en els propers mesos, important aigua de l’estranger amb vaixells mentre paral·lelament s’està exportant per l’AP-7 aigua que s’extreu dels nostres aqüífers a benefici d’unes poques empreses privades». Finalment, també van denunciar una sobreexplotació de les empreses embotelladores d’aigua: «No entenem que davant les restriccions de consum d’aigua de bona part de Catalunya hi hagi empreses que continuïn tenint barra lliure i no es vegin limitades les seves activitats», van concloure.

L’objectiu clau és no dependre tant de la pluja

L’objectiu principal del Govern és no haver de dependre tant de les precipitacions per aconseguir reserves d’aigua. Per aquest motiu, aquest s’ha compromès a destinar 435 milions d’euros per a les dues noves dessalinitzadores previstes per la Generalitat: la de Tordera a Blanes, on ja hi ha una planta i se’n construirà una segona, i la de Foix, que se situarà entre els termes municipals de Cubelles i Cunit.

A l’horitzó del 2027, el pla del Govern planteja una sèrie d’actuacions per assolir els 120 hectòmetres cúbics d’aigua regenerada, un tipus de recurs que es destina a usos agrícoles, urbans, recreatius o industrials.

La vicepresidenta Tercera del Govern i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Teresa Ribera, ja ha traslladat al conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, la disposició de l’Executiu a ajudar, tant en l’operació dels vaixells com en altres mesures per fer front a la sequera.

La dessalinitzadora de Blanes es va inaugurar el 2002 i va ser la primera que es va construir a Catalunya. Tenia dos objectius: per una banda, evitar la sobreexplotació de l’aqüífer de la Tordera i, per l’altra, garantir el subministrament a diferents municipis del Maresme nord i del sud de la Selva. 

 Actualment, amb el context de sequera actual, la dessalinitzadora porta des del març funcionant al 100% de la seva capacitat (mensualment, tracta entre 1,6 i 1,7 hectòmetres cúbics). De fet, durant els darrers anys, la planta ja ha anat incrementant la producció d’aigua dessalada (que s’obté del mar i, després de passar diferents processos químics a la planta d’osmosi inversa, es bolca a la xarxa). Per fer-se’n una idea, dels 3,4 milions de metres cúbics que va tractar el 2020, l’any passat es va passar als 13,5.

A Catalunya, les dues dessalinitzadores actuals permeten aportar actualment fins a 80 hm3 d’aigua potable a la xarxa d’abastament (que equival al consum de tota la regió metropolitana de Barcelona durant quatre mesos). Sense aquesta aportació, el sistema Ter-Llobregat s’estima que molt probablment s’hauria entrat en l’escenari d’alerta per sequera, aproximadament mig any abans del previst.