Reclamen un pla de xoc per acabar amb les «escoles gueto»

 Les mesures desplegades des de la signatura del pacte contra la segregació escolar el 2019 han permès reduir un 20% els nivells a tota Catalunya i més d’un 35% en termes intramunicipals. Aquesta és una de les principals conclusions del darrer estudi del Síndic de Greuges, que valora el progrés de l’acord amb Educació, administracions locals i membres de la comunitat educativa i de l’arc parlamentari. El document apunta que s’han aplicat 13 de les 30 mesures previstes. Amb tot, posa de manifest que prop de 250 centres continuen altament guetitzats. La síndica Esther Giménez-Salinas valora positivament la feina feta però destaca la necessitat d’impulsar una segona fase del pacte per combatre la segregació dins dels propis centres i posar èmfasi en «problema estructural del racisme». 

Segons les dades aportades en l’informe, Salt és el municipi català de més de 5.000 habitants amb les ràtios de segregació escolar més elevada: a Infantil 3, el 46,6% té necessitats educatives especials aquest curs, mentre que a Primer d’ESO el percentatge puja fins al 66,8%. En tots dos casos, la taxa ha empitjorat respecte la del curs 2022/23.

A part de Salt; Maçanet de la Selva, Palafrugell, Calonge i Sant Antoni i la Bisbal d’Empordà se situen entre els municipis catalans que tenen un percentatge més elevat amb alumnes amb necessitats educatives específiques. I és que en el cas d’admissió a I3, concretament, està per sobre del 35%. Un dels increments més destacats s’ha produït a Maçanet de la Selva, on en només un curs el nombre d’alumnes amb aquestes característiques s’ha més que duplicat i s’ha passat del 21,8% al 44,8%. Pel que fa a Palafrugell i la Bisbal la xifra es manté estabilitzada i, per altra banda, a Calonge i Sant Antoni la xifra ha baixat més de deu punts, tenint en compte que l’any passat era del 50%, la més elevada de Catalunya. 

En canvi, altres municipis com Roses o Tossa de Mar no tenen alumnat amb necessitats educatives específiques en aquest curs inicial.

Els centres públics de molt alta complexitat sense pla educatiu d’entorn s’ubiquen majoritàriament a Barcelona (39), on no hi ha plans educatius d’entorn, i també n’hi ha un a Girona, Salt, la Jonquera i Olot.

Centres guetitzats

En definitiva, encara segueixen existint prop de 250 centres catalans guetitzats. Es tracta d’escoles amb una concentració molt elevada d’alumnat amb necessitats educatives específiques derivades de situacions socioeconòmiques o socioculturals. «Les polítiques d’escolarització equilibrada són més efectives per combatre els desequilibris existents entre centres dins d’un mateix territori quan no hi ha situacions de guetització de centres fortament arrelades en l’imaginari social de les famílies que hi resideixen», va apuntar la institució. Per aquest motiu, la síndica aposta per impulsar un pla de xoc per revertir aquesta situació.

«La segregació té un arrelament social i capacitat de reproducció al llarg del temps»

Esther Giménez-Salinas

— Síndica de greuges

Aquest es basaria en una estratègia de treball comunitari en què hi hauria un ús extensiu de l’instrument de l’oferta singular. Això implicaria promoure l’escolarització d’alumnat sense necessitats educatives específiques a aquests centres (grups de famílies escolaritzades a l’escola bressol, per exemple). O també començar a implementar la proporció màxima d’alumnat amb necessitats educatives específiques per centres.

Giménez-Salinas va parlar de la problemàtica ahir en l’acte d’obertura de la vuitena reunió de la Comissió de Seguiment de l’acord. Va assegurar que la segregació escolar «té un fort arrelament social i una elevada capacitat de reproducció al llarg del temps». Així, va destacar la feina feta fins ara, però va considerar que hi ha alguns aspectes que cal seguir treballant. En aquest sentit, es va referir al «problema estructural del racisme» i va valorar que per assolir la integració de les persones nouvingudes el primer pas és garantir-los una bona formació. Va indicar que l’escola juga un paper clau i fonamental perquè «l’ascensor social» funcioni de la forma adequada. Així, va recordar que actualment Catalunya té 1,4 milions d’alumnes, el 40% dels quals són estrangers.

«Hem de treballar a fons la segregació, el racisme i també el que significa l’ascensor social», va apuntar la síndica que va dir que per combatre el racisme cal reconèixer que hi ha «una desigualtat subjacent amb diferències estructurals i socials». Per tot plegat, va considerar, que cal «posar el focus en el conjunt de l’estructura social i no en les persones racialitzades».

Reducció de la segregació

Respecte les conclusions de l’informe, va subratllar la reducció de la segregació del 20% a tota Catalunya i del 35% a nivell intramunicipal i va opinar que el pacte és un «pas endavant molt important». Va explicar que les dades són «positives», però va avisar que aquesta tendència només es consolidarà si les mesures tenen continuïtat en els propers anys.

El document ha posat de manifest que mentre el curs 2018/2019 calia (hipotèticament) canviar de centre el 43% de l’alumnat estranger a primària i el 35% a secundària per garantir una escolarització plenament equilibrada, el curs 2023/2024 (desembre) aquesta proporció ha estat del 33% a primària i del 28% a secundària. Així mateix, ha revelat que durant aquest període, el sector concertat ha incrementat més la proporció d’alumnat estranger que el sector públic. Així, a primària ha passat del 8,6% al 14,1% al sector concertat, mentre que en el sector públic, aquesta evolució ha estat del 19,6% al 21,8%. Aquesta reducció de la segregació ha afavorit que la proporció de municipis amb elevats nivells de desequilibri s’hagi reduït a la meitat a primària, del 40,2% al 19,6%, mentre que a secundària ho ha fet del 18% al 3,6%.

Segregació a l’interior

Giménez-Salinas va considerar que la millora dels nivells de segregació escolar s’ha d’acompanyar de mesures per garantir l’acollida i la inclusió d’aquesta diversitat als diferents centres. D’acord amb l’informe, la reducció de la segregació entre centres no suposa necessàriament que no tinguin lloc processos segregadors dins dels mateixos, ja sigui a través d’agrupaments per nivells, de la derivació a programes de diversificació curricular, o de l’orientació cap a itineraris més professionalitzadors.

La síndica ha fet una crida a totes les entitats signatàries del PSEC per iniciar una segona fase consistent a definir noves mesures per combatre la segregació escolar interna des d’una perspectiva antiracista i optimitzar la gestió de la diversitat social creixent. «El pacte és un pas endavant molt important, però si un cop traslladem determinats infants a determinats centres els possibles mecanismes segregadors es tornen a introduir, serveix de poc», va assegurar.

Així, va considerar imprescindible treballar aquest aspecte per, alhora, garantir el correcte funcionament de «l’ascensor social». Aquest nou estadi comportaria crear una comissió d’estudi sobre l’acollida de l’alumnat des d’una perspectiva antiracista, incorporar una addenda al document del PSEC, amb mesures orientades a combatre el racisme, i l’adhesió com a membre de la Direcció General de Migracions, Refugi i Antiracisme.

En els darrers anys també s’ha consolidat la doble via d’accés al sistema educatiu per a places ordinàries i de reserva, però segons les dades recollides hi ha encara una manca d’equivalència en el procediment d’assignació de plaça de l’alumnat amb necessitats educatives específiques. Entre aquestes s’hi troba la no participació en la segona fase del procés d’admissió o la no assignació de les places sobrevingudes per llista d’espera. L’informe ha recollit que l’alumnat que accedeix a places ordinàries té una informació més precisa sobre el desenvolupament del procés d’admissió.