Els experts qüestionen l'estratègia de les "hidropuntes" als cabals dels rius

El Govern català ja ha començat a reduir el cabal disponible als rius. La Muga ha passat de 135 litres per segon a 100 litres per segon. El Ter, des de la presa del Pasteral, ha passat de 2.000 litres per segon a 1.600. L’exectuiu, des del primer dia, ha insistit en una idea: les reduccions seran progressives i si es detecten efectes greus sobre els ecosistemes, es pararan. Aquesta explicació no convenç als col·lectius que rebutgen la mesura. L’altra basa del govern català per a defensar aquesta decisió polèmica són les anomenades «hidropuntes», unes accions que consisteixen a augmentar els cabals durant unes hores, dues vegades per setmana, per a alleujar als hàbitats fluvials. Durant sis hores les aportacions s’enfilen als 300 litres per segon. A més, insisteixen que les mesures van encaminades a «preservar» el màxim les reserves d’aigua, que la situació és «molt crítica» i que l’objectiu és que hi hagi disponibilitat d’aigua de boca el major temps possible.

Marc Ordeix, biòleg especialitzat en rius, comparteix la tesi dels ecologistes i considera la mesura com insuficient: «De què li serveix a un peix disposar d’aigua dos dies a la setmana? T’imagines que a tu et diuen que només pots respirar dues vegades cada set dies?». Ordeix, que dirigeix el CERM (Centri d’Estudis dels Rius Mediterranis), entén que es necessiti aigua, però afirma que ofegar més als rius és tibar massa la corda.

Per a exemplificar el declivi dels rius, que encara es pot intensificar més amb aquesta mesura de la Generalitat, exposa tres situacions molt cridaneres que afecten un arbre, a un mol·lusc i a un ocell. 

Verns morts

Comença pel vern, un arbre típic dels boscos de ribera, aquest hàbitat tan amenaçat: «En els últims anys, estan morint en gran quantitat. Els verns necessiten tenir sempre les arrels humides. I si el riu s’asseca o es constreny, moren o queden molt malparats. Ho estem veient en tots els estudis que fem».

El segon protagonista és un mol·lusc molt escàs: la niade . Les seves poblacions han disminuït de manera dràstica malgrat diverses estratègies de conservació. «La nàiade , quan el riu s’asseca, s’enterra, però no es pot anar. I si el període d’escassetat d’aigua és durador, mor. En el tram final del riu Ter hi ha unes quantes i el poden sofrir», adverteix Ordeix.

L’últim cas paradigmàtic que presenta l’expert és el de la merla aquàtica, un ocellet que se submergeix constantment per a buscar aliment entre les pedres dels rius. «A les muntanyes de Prada de Conflent ja s’ha extingit i en diversos sectors de les Guilleries, aquesta espècie, abans comuna, és una raresa, ja que requereix un cabal una mica potent per a menjar i sobreviure.

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona

Subscriu-te per seguir llegint