La 'supercalamarsa' de la Bisbal d'Empordà de 2022, la més gran registrada a Espanya, es va originar per una onada de calor marina

La calamarsa és un visitant relativament freqüent a l'hivern, i ocasionalment a l'estiu, de llarg a llarg del planeta, i sol produir-se en forma d'aiguat breu però intens. No obstant això, a vegades aquests fenòmens meteorològics adquireixen proporcions realment espectaculars que salten als mitjans de comunicació i causen greus perjudicis. Aquest va ser el cas del 30 d'agost de 2022, quan a la Bisbal d'Empordà i altres indrets de les comarques gironines les pedres de la calamarsa van aconseguir els 12 centímetres de diàmetre, la grandària més grossa mai documentada a Espanya. A conseqüència d'això, es va produir la mort d'una nena de 20 mesos, 67 ferits i greus danys en edificis, vehicles i zones agrícoles.

Un estudi que acaba de publicar-se en la revista Geophysical Research Letters tracta de desentranyar les causes d'aquesta calamarsa extrema. La professora María Luisa Martín, de la Universitat de Valladolid i els seus col·legues van investigar el paper que una onada de calor marina sense precedents va tenir en el desenvolupament de tan excepcional tempesta de calamarsa.

La península Ibèrica va experimentar l'estiu de 2022 un augment de la temperatura superficial del mar de 3,27 °C de mitjana, que es va prolongar durant sis setmanes, l'increment més alt registrat fins a la data.

L'equip d'investigació va descobrir que l'energia convectiva atmosfèrica va aconseguir nivells sense precedents, per la qual cosa, juntament amb la humitat d'un oceà càlid, va potenciar el desenvolupament de supercèl·lules (tempestes amb rotació vertical de corrents d'aire ascendents) als Pirineus, la qual cosa va donar lloc al fenomen meteorològic de la calamarsa.

Per aprofundir en aquesta qüestió, els científics van utilitzar un conjunt de dades de més de 280 supercèl·lules documentades entre 2011 i 2022 (57 d'elles amb calamarsa de més de 5 centímetres de diàmetre i quatre amb calamarsa gegant de més de 10 cm) per a recrear quin tipus de calamarsa es produeix amb i sense la influència d'una onada de calor marina al Mediterrani.

L'augment de la temperatura de la superfície de la mar és una de les moltes conseqüències de l'escalfament global, i té un impacte directe en la freqüència i intensitat dels episodis d'onades de calor prolongades (superiors a cinc dies de durada).

El Maestrat, focus de calamarsa a Espanya

Tot i que els episodis de calamarsa són aparentment esporàdics, les simulacions van determinar que les grans tempestes de calamarsa podrien tenir lloc en períodes que totalitzen unes quatre hores a l'any. Es va demostrar que la regió del Maestrat, en el nord-est d'Espanya, és la més susceptible de patir aquestes grans precipitacions de calamarsa al país, ja que és un focus de formació de supercèl·lules.

A més, l'escalfament del mar Mediterrani és un factor d'augment de la temperatura provocat per l'activitat antropogènica, que va ser una variable inclosa en les simulacions. De fet, en reconstruir el clima preindustrial, és a dir, sense escalfament afegit, es va veure que les onades de calor marines eren significativament menys freqüents i greus, la qual cosa posa en relleu el paper que l'escalfament global té en els fenòmens meteorològics extrems.

De fet, algunes de les tempestes de calamarsa més greus registrades en el conjunt de dades es van produir en els últims tres anys fins a 2022.

En general, María Luisa Martín i el seu equip van detectar una reducció significativa de les condicions propícies per a la formació de calamarsa quan les onades de calor marines es reduïen o s'eliminaven dels models. En concret, es produïa una disminució de l'energia convectiva i hi havia corrents ascendents més febles que dificulten el desenvolupament de supercèl·lules.

Aquesta investigació resulta rellevant perquè posa de manifest com el canvi climàtic continuat no tans sols augmentarà la probabilitat d'onades de calor marines, sinó també altres elements derivats d'elles, com són els esdeveniments meteorològics extrems. En conseqüència, és possible que es produeixin més fenòmens imprevistos, amb repercussions mediambientals, socials i econòmiques alarmants, conclou l'informe.