La tecnologia més pionera i la innovació se citen a la Vall de Bianya

La cantant Maria Arnal és una de les participants del projecte ‘S+T+ARTS AIR’.

La cantant Maria Arnal és una de les participants del projecte ‘S+T+ARTS AIR’. / RCR Fundació Bunka

DdG

El Centre de Recerca i de l’experiència de l’espai La Vila dels RCR Arquitectes de la Vall de Bianya acollirà, des d’avui i fins al 10 d’abril, la primera trobada presencial entre els deu artistes guanyadors de la convocatòria ‘S+T+ARTS AIR’ i vuit organitzacions de 5 països diferents pertanyents a diferents àmbits del coneixement: tecnologia, recerca, indústria i cultura.

‘S+T+ARTS AIR’ és un programa de residències artístiques promogut per la Comissió Europea. Entre el desembre de 2023 i el setembre de 2024 està donant suport i acull a deu artistes a través de residències regionals distribuïdes en quatre hubs (Barcelona, Stuttgart, Roma i Koper), distribuint 400.000 euros. De fet, el projecte se centra en dos temes principals: ecosistemes urbans interespècies resilients i ecosistemes d’IA humana. Això suposa una oportunitat única perquè els artistes col·laborin en la intersecció de l’art, la ciència i la tecnologia. Els artistes estan treballant per definir, experimentar i crear prototips en col·laboració amb un equip central del Consorci. Els deu escollits per participar al projecte són la catalana Maria Arnal, Antoine Bertin, Uncharted Limbo Collective, Filippo Gregoretti, Filippo Nassetti, Jonathan Reus, Michail Rybakov, Natan Sinigaglia, Richard Vijgen i Hiên Hoàng.

Fomentar aliances de ciència

‘S+T+ARTS’ és una iniciativa de la Comissió Europea per fomentar les aliances de ciència, tecnologia i arts, que implementin de manera efectiva un enfocament europeu de la innovació tecnològica, centrat en les necessitats i els valors humans. La ciència, la tecnologia i les arts formen un nexe amb un potencial extraordinàriament alt per a la innovació creativa i reflexiva. Aquesta innovació ha d’abordar els reptes socials, ecològics i econòmics d’Europa. Amb mètodes d’exploració disruptius i una mirada crítica sobre l’ús de la tecnologia, els artistes aporten una consciència decisiva sobre els reptes socials i les preocupacions globals que cal abordar. Les pràctiques artístiques es consideren processos innovadors hi tenen un gran potencial per a contribuir al desenvolupament de nous models econòmics, socials i de negoci.

Per construir ponts entre aquestes àrees de coneixement, la Comissió Europea promou ‘S+T+ARTS’, una convocatòria de residències adreçada a artistes per treballar, reflexionar i desenvolupar projectes que aprofundeixin en una temàtica conjunta i transversal. El Consorci va decidir participar-hi prenent com a temàtica la naturalesa polièdrica de l’aire (AIR) i la seva profunda importància en les nostres vides, centrant-se en dos temes de les nostres societats contemporànies: les interespècies resilients als ecosistemes urbans i la intel·ligència artificial als ecosistemes humans.

L’aire no és només una substància invisible que respirem i ens manté vius, sinó una substància que sentim a la pell, que ens connecta amb el nostre entorn i complementa els nostres sentits. Substància que permet l’existència i la propagació del so i, per tant, l’existència del llenguatge verbal, el desenvolupament del llenguatge i del pensament lògic i, gràcies a aquest, el desenvolupament de la ciència i el progrés tecnològic. La seva qualitat i quantitat per a les persones també determina el benestar i la qualitat de vida. Es tracta, doncs, d’identificar i mostrar fets concrets que tenen el seu entorn l’aire i així poder fer visible l’invisible.

Cinc països col·laboradors

El Consorci, creat la tardor del 2022, està format per 8 organitzacions de 5 països diferents pertanyents a diferents àmbits de coneixement, de les quals cal remarcar dos dels principals centres de supercomputació a Europa: el High Performance Computing Center - HLRS (Stuttgart, Alemanya) i el Barcelona Super Computing Center - BSC (Barcelona) que interactuen de manera capdavantera amb l’art, la tecnologia i la ciència, a més del Media Solution Center Baden Württemberg - MSC (Stuttgart) que es dedica a promoure l’accés a noves tecnologies a la indústria i l’art, i del qual és coordinador; els laboratoris Sony Europe (Roma, Itàlia) que duu a terme investigacions en tecnologia, entre d’altres, al voltant de les ciutats; i PiNA (Koper, Eslovènia) en l’aplicació de nous mitjans en una interacció que s’adreça a la societat civil. També amb les organitzacions d’experts artístics: la Fundació ÈPICA La Fura dels Baus (Badalona) d’arts anticipatòries i simulacions humanes; In4Art (Rotterdam, Països Baixos) un institut intensament dedicat a l’art com a promotor de la innovació i RCR Lab·A (Olot) l’espai de laboratori d’arquitectura obert per a desenvolupar la recerca i la transversalitat creatives.

Probablement l’aspecte més interessant i innovador d’aquesta convocatòria oberta va ser el procés de selecció aplicat en dues etapes. La primera, en la fase de la convocatòria oberta, els artistes havien de manifestar la seva implicació sense necessitat de proposar un avantprojecte específic. Els artistes van presentar als socis del Consorci una descripció d’aquells reptes científics que els interessaven i havien d’expressar la seva opinió i idees. Després d’una avaluació inicial de les 91 propostes rebudes, es van seleccionar els 20 finalistes que van passar a la segona fase. Durant aquesta etapa, es va estudiar l’encaix dels projectes presentats amb els centres regionals per mitjà de converses de cada artista amb dos socis científics del Consorci i sota la tutela d’un dels experts artístics. L’objectiu era el d’ajustar al màxim les propostes als interessos, les prioritats i les capacitats tècniques del Consorci. En el procés de selecció final es van seleccionar les deu millors propostes per a les residències que se citen aquesta setmana a la Garrotxa.

Subscriu-te per seguir llegint