El periodista Salvador Cargol (Girona, 1967) ha publicat Viaje al último invierno. Por la España del frío, la nieve y la niebla. El llibre, autoeditat, reivindica el significat i la rellevància de l’hivern, i explora l’estela que la fred, la boira i la neu deixen en una Espanya que sembla que visqui «permanentment a l’estiu»
El llibre recull els viatges de l’autor per la península Ibèrica entre 2015 i 2019. Les terres del Miño, El Bierzo, les muntanyes de Lleó i Palència, Sòria, Molina de Aragón, la vall del Jiloca, el Maestrat, les terres de Lleida i la plana de Vic, fins a arribar a Girona; un traçat «deliberadament rural» i solitari que va d’oest a est, com si seguís la direcció d’una borrasca atlàntica que escombra la península.
El llibre té dues parts. La primera, titulada Tiempo adverso, comença amb un conte «màgic» que introdueix el lector en l’estació hivernal enmig d’un bosc nevat. El segueixen catorze textos, dos d’ells centrats en el Pirineu, que aborden les diverses maneres de mirar i de viure l’hivern, i els canvis que experimenta el paisatge i la naturalesa amb fenòmens com la neu, la boira i el fred. «És un retrat de com s’ha viscut i com es viu ara l’hivern», explica Cargol, periodista i editor de l’Agència Catalana de Notícies.
Viaje de invierno és la segona part del llibre, una ruta que va de l’Atlàntic al Mediterrani passant per alguns dels llocs més freds i sovint més solitaris de la península Ibèrica. Un total de 22 viatges «meteorològics i literaris» plantejats com un reportatge periodístic.
En el trajecte, Cargol evita les aglomeracions i les zones turístiques i busca el camí de la fred per les terres on encara hi ha pobles i veïns que el puguin notar. Espais «silenciosament ibèrics» que l’autor retrata a través de trobades i anècdotes de testimonis.
El llibre és el «particular homenatge» que el periodista fa a la fred i sorgeix com una resposta a un estiu que s’ha tornat una estació «cada vegada més insuportable» a causa de les onades de calor.
