«Els gironins són com els reusencs, però amb pasta»

Sarcàstics i enginyosos, els articles del reusenc Miquel Bonet -despietat crític del programa Joc de Cartes- han estat recopilats a «Periodisme de contacte», llibre que va venir a presentar a Girona, ciutat que també és sovint la seva víctima

Publica un recopilatori perquè és un gandul? 

Sóc una persona a qui treballar li agrada més aviat poc, intento treure el màxim rendiment del mínim treball.

La premsa local és tan propera que és la més perillosa?

Jo puc anar tranquil per tot Catalunya menys per Cambrils, que és on visc. Allà estic vetat a tot arreu. Els odis s’expandeixen en una ena de cercles concèntrics.

Està aconseguint ser odiat a tot Catalunya, que és tot un mèrit.

És un mèrit, sense dubte, però com més a prop del meu lloc de residència, més viscerals són els odis. Ara bé, hi ha punts concrets on els odis són potents, com ara Badalona. Més que a Girona i tot!

És trist un dia sense ningú enfadat pel que vostè ha escrit? 

Un dia l’Albert Pla em va dir: «arribarà un moment que això ho enyoraràs, passes un llindar a partir del qual pots dir absolutament el que et surti de la... en fi, d’allà, i ningú et dirà res». Començo a estar en aquest punt crític, és una llàstima.

S’ha de tenir respecte per alguna cosa, en escriure?

Per un mateix. Pots perdre el respecte per tothom i insultar tothom, però sense perdre de vista per quina raó. Sempre hi ha un motiu per insultar, una necessitat. Això t’ho has de reconèixer a tu mateix.

Què és això de revisar cançons antigues i d’haver de vigilar el que escrivim?

Ens estem tornant molt puritans. I sovint aquest puritanisme l’inculquen les administracions, les escoles i el sector públic. Quan això ho feia el nacioalcatolicisme, teníem clar que era un enemic extern, però és que ara ens bombardegem des de les nostres mateixes estructures.

La censura ve ara de l’esquerra?

És així, cosa que no significa que ens hàgim de fer de dretes. Però realment és la dreta qui es veu en la necessitat de ser co ntestatària i rebel en aquest sentit. L‘esquerra marca els dogmes, perquè sovint són dogmes, no es pot dir d’altra manera.

Quin dogma el molesta. 

M’emprenya molt la correcció política. Va començar als Estats Units, i no només no hi hem sabut fer front, sinó que hem superat els americans. És una tendència nefasta, que mata la creativitat. I la identitat. Aquests que es preocupen tant per la identitat, haurien de saber que el que la mata és la correcció política. No entenc els que són nacionalistes i «queda bé», si ets nacionalista has d’anar a la contra.

No he vist mai Joc de Cartes.

No ho vegi, no es perd res.

Per què no li agrada?

Perquè és un espectacle denigrant sobre la cuina catalana. Tinc molt respecte a la cultura gastronòmica catalana, quasi més que a la llengua. De la llengua es fan campanyes propagandístiques, com la darrera de les 100 propostes, però aquesta bel·ligerància no la veig en altres temes. Un d’ells, la cuina.

El presentador, en Marc Ribas, ha obert restaurant a Girona.

Avui hi sopo. Em van dir que no tenia collons de reservar-hi taula, i ho vaig fer.

Què pensa de TV3? 

Els dies senars crec que s’hauria de bombardejar, i els dies parells penso que es mereixen una oportunitat. Excepte Zona Franca, és una tele bastant tronada.

Defineixi els gironins.

Com els reusencs, però amb pasta.

Fem cara de satisfets?

Es nota una explosió de cofoisme. No sé si aguantaria més d’un dia aquí.

Li agradaria que tot Catalunya fos com Girona, com voldria Quim Torra?

No seria assumible. S’enduen totes les inversions. Si continuen quedant-s’ho tot, al final petaran.

El president fugat és gironí.

A mi em queia bé, i no li he acabat de perdre del tot el respecte. A veure, ja he vist que, entre els trilers, és el més triler. Però tinc certa tendència a què m’agradin els tramposos, potser perquè literàriament donen joc.

L’emociona la proximitat del Nadal?

Sóc antinadalista en els tres sentits: els Nadal gironins no em cauen gaire simpàtics, el de Manacor tampoc i el de la celebració tampoc. Sóc míster Scrooge.

Subscriu-te per seguir llegint