Un Sant Feliu que ja no existeix

Una exposició a la Capella de l’Antic Hospital recupera imatges dels paisatges, la ciutat i la societat ganxona dels anys vint, captats per la càmera del fotògraf Ricard Mur

Ricard Mur (AMSFG)

Ricard Mur (AMSFG) / Pescadors traient una barca de l’aigua, amb l’ajut d’un cavall, a la platja de Sant Feliu de Guíxols (1923 – 1935)

Alba Carmona

Alba Carmona

Un Sant Feliu desaparegut, el de la indústria surera, la costa verge i els elegants Banys de Sant Elm, llueix de nou en una exposició d’imatges del fotògraf Ricard Mur al Museu d’Història de la ciutat. Ricard Mur. Un fotògraf de postal, que es podrà visitar a l’espai La Capella de l’Antic Hospital fins al 10 d’abril, recupera algunes de les millors instantànies captades pel retratista, que va ser un documentalista d’excepció de la societat, la ciutat i els paisatges del seu temps. A partir d’imatges del mateix Arxiu Municipal ganxó, però també de l’Inspai, el Centre de la Imatge de la Diputació de Girona, l’exposició evoca el Sant Feliu dels anys 20, el dels pescadors, el de les dones que triaven taps i el dels veïns que passaven per l’estudi que Mur tenia al carrer Major per passar a la posteritat.

Nascut a l’Aragó el 1875, Ricard Mur és especialment conegut pels seus retrats sobre el paisatge, els costums i la gent de la primera meitat del segle XX, però també per la producció i l’edició de targes postals. A més de dedicar-se al retrat d’estudi, Mur va retratar les diferents capes socials que integraven la societat ganxona i alguns dels esdeveniments més destacats de la ciutat, com ara els carnavals o els balls. 

A la seva fotografia de natura, en canvi, és on es veu més clara la seva faceta artística i creativa. A les seves imatges del litoral gironí, especialment de les cales de l’entorn de Sant Feliu, s’hi veu una Costa Brava ben diferent de l’actual.  

La primera notícia que es té de Ricard Mur és del 1907 al diari Llevor, a causa d’un incendi al seu taller fotogràfic. Uns anys després d’aquest accident, al 1912, va aconseguir els permisos per construir una nova galeria per a fer els retrats d’estudi i vendre-hi les postals. Gràcies a la prosperitat del negoci va fer diverses ampliacions al local de Sant Feliu i va obrir dues sucursals: una a Palamós i una altra a Palafrugell.

Després de la seva mort el 1939, el fotògraf Joan Sabater es va fer càrrec de la galeria de Sant Feliu de Guíxols, traslladant-la al carrer Girona, on encara va reeditar i vendre algunes postals de Mur.  Posteriorment, el fons va ser adquirit al fotògraf Josep M. Oliveras, que en jubilar-se el va oferir a l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols i el va incorporar al fons de l’Arxiu Municipal. 

L’exposició que acull l’antic hospital guixolenc s’emmarca dins de la iniciativa anual dels Tallers d’Història. A la primavera també es podrà visitar una adaptació expositiva d’aquesta proposta al Centre Cívic Vilartagues.

Subscriu-te per seguir llegint