El comprador del retaule de Pere Mates desitja cedir-lo al Museu d’Art de Girona

L’empresari i col·leccionista Joan-Artur Roura i Comas va adquirir l’obra en una subhasta amb la voluntat de col·laborar amb l’equipament gironí

L'empresari i col·leccionista Joan-Artur Roura i Comas.

L'empresari i col·leccionista Joan-Artur Roura i Comas. / ANIOL RESCLOSA

Alba Carmona

Alba Carmona

El col·leccionista que va adquirir un retaule inèdit del pintor renaixentista Pere Mates en una subhasta a Barcelona desitja cedir-lo al Museu d’Art de Girona. A mitjans de febrer, la casa de subhastes La Suite de Barcelona va treure a licitació un retaule atribuït a Mates, un dels pintors del Renaixement més destacats del país i especialment de Girona, propietat d’un col·leccionista francès. El va comprar l’empresari i mecenes cultural Joan-Artur Roura i Comas amb la intenció, si la direcció del museu així ho vol, que s’exposi a les sales del museu gironí.

Des de fa anys, Roura es dedica a adquirir peces artístiques d’origen català que són a l’estranger per retornar-les a Catalunya i cedir-les a museus. Té obres al Museu de Lleida i al Museu Episcopal de Vic, a més de al Museu de l’Empordà de Figueres, a qui va cedir dos olis surrealistes de la seva col·lecció l’any 2017.

El col·leccionista assegura que la seva voluntat és «recuperar l’art català que és fora del país». «A la meva família sempre han sigut conservadors d’art, sobretot català, i ja de petit em van inculcar l’amor per la pintura i la música. Els viatges que he fet a l’estranger m’han despertat una gran sensibilitat per recuperar obres catalanes que, ve per les guerres o per l’espoli, se’ns han escapat del país», explica.

«Quan vas veient obres nostres exposades als Estats Units o a Europa, en museus com el Louvre, ho agraeixes, perquè que s’han preservat en les millors condicions i estan accessibles als visitants. I et produeix una satisfacció, però al mateix temps, tens la recança que això no hagi passat a Catalunya. Ara hi ha molta més cura, però fa anys les institucions no van ser prou sensibles i van permetre que les obres sortissin del país, i ara jo intento, dins les meves possibilitats, que algunes d’aquestes puguin tornar», explica Roura i Comas.

És per això que des de fa anys viatja per Europa, en fires, mercats i subhastes, atent a l’art català que surt a la venda. Fruit d’aquest interès, l’any 2021 va adquirir en una subhasta a París la pintura del segle XV de Francesc Solives Mare de Déu, el Nen i Santa Anna, que va cedir al Museu de Lleida. També una peça del pintor Perot Gascó, del segle XVI, que ara s’exposa al Museu Episcopal de Vic, amb qui prepara una «important cessió» de més obres.

En el cas del retaule de Pere Mates, el va comprar en una subhasta procedent d’una col·lecció particular francesa, i ja pensant en el museu gironí, on es conserva el gruix de l’obra del pintor. «En saber que es posava en subhasta a Barcelona, no vaig deixar l’oportunitat de poder-la a aportar, si així ho desitgen, al Museu d’Art de Girona, que crec que és el millor lloc on pot estar», explica Joan-Artur Roura i Comas.

El retaule de Pere Mates subhastat a Barcelona el passat febrer.

El retaule de Pere Mates subhastat a Barcelona el passat febrer. / Juan Adrio

De moment, indica, la persona que gestiona la seva col·lecció d’art, Mia Alsina, s’ha posat en contacte amb la direcció del museu oferint l’obra i ara està a l’espera d’una resposta. «Desitjo molt que hi estiguin interessats», explica el col·leccionista, que és dels Amics del Museu d’Art de Girona i ha col·laborat amb el museu i l’entitat en altres ocasions, com l’any 2011, amb l’impuls d’una subhasta solidària a favor dels Amics de la Bressola, «sempre buscant l’agermanament entre institucions i entitats».

De fet, una de les trobades que ha tingut amb la seva directora, Carme Clusellas, al llarg dels darreres anys, va ser justament per parlar d’una exposició especialment valenta que el Museu d’Art va dedicar a la falsificació a partir de l’adquisició de tres taules renaixentistes falses atribuïdes a Mates, Falsos verdaders. L’art de l’engany. «Era una exposició excel·lent, no volia deixar passar l’oportunitat de felicitar-la», explica.

Dos olis surrealistes a Figueres

En cas que la cessió del Pere Mates arribi a bon port, no seria la primera entesa del col·leccionista barceloní d’origen empordanès amb un museu gironí, ja que l’any 2017 va cedir en dipòsit dos olis surrealistes, La platja desconeguda d’Àngel Planells i Mascarons de proa de Joan Massanet, al Museu de l’Empordà.

«Els havia deixat prèviament per a una gran exposició sobre el surrealisme a Catalunya a l’Hermitage de Sant Petersburg, comissariada per Alicia Viñas, exdirectora del Museu de l’Empordà. En comprovar l’èxit de l’exposició i veure l’impacte que causava en els visitants, vaig voler cedir les obres al museu de Figueres perquè els ciutadans catalans poguessin gaudir-les com ho havien fet els russos abans», explica.

«De moment són cessions als museus, però la meva voluntat és que acabin sent donacions, que passin a les seves col·leccions sempre que quedin exposades, que no acabin al magatzem, perquè les gaudeixi la ciutadania», assegura el col·leccionista, a qui li agrada fer divulgació d’aquestes cessions «per sensibilitzar la societat, perquè hi ha famílies que tenen obres d’art d’un cert valor i no pensen en els museus».

«Si hi ha una situació econòmica sanejada, penso que el deure dels que estimem la cultura és afavorir els museus, perquè hi ha uns fons i unes infraestructures a l’administració que no sempre arriben a tot», continua el mecenes, que també forma part de la junta del Concurs Internacional Maria Canals de Piano i hi finança un premi i un concert a l’Ateneu Barcelonès.

Pere Mates és considerat com un dels autors més representatius del Renaixement català. Principal pintor d’una important família d’artistes originària de Sant Feliu de Guíxols, se’l documenta per primera vegada l’any 1512 i mor el 1558. El seu taller va dur a terme una rellevant activitat pictòrica a terres del bisbat de Girona, amb treballs per a la catedral i l’església de Sant Nicolau de Girona, pels monestirs de Sant Pere de Rodes o Sant Llorenç del Mont, i per a parròquies com les de Roses, Vilablareix, Vilamarí, Verges, Segueró o Montagut.

El retaule atribuït a Mates adquirit per Roura i Comas, certificat per l’historiador del art Albert Velasco, provenia d’una col·lecció particular francesa. Es tracta d’una predel·la (bancal d’un retaule) pintada pels volts de 1525, dividida en cinc compartiments.

S’hi representa Crist, flanquejat per la Verge i sant Joan Evangelista, amb els Arma Christi al fons. En els altres quatre espais hi ha representats sant Pere, sant Sebastià, santa Margarida i sant Cristòfol. A.C. Girona