L'escriptora gironina Mar Bosch Oliveras guanya el Premi Crexells amb la distòpia ‘L’edat dels vius’

L'escriptora gironina Mar Bosch Oliveras ha guanyat aquest dijous el 52è Premi Crexells, el guardó novel·lístic més antic en llengua catalana, convocat per l'Ateneu Barcelonès i dotat amb 6.000 euros, amb la distòpica L'edat dels vius, publicada per Univers .

El jurat, format per Francesco Ardolino, Anna Ballbona, Valèria Gaillard, Andreu Gomila i Eva Piquer, amb Lluïsa Julià, vicepresidenta de l'Ateneu, amb veu i sense vot, ha subratllat la "perícia narrativa" de l'obra, la seva originalitat, ironia, així com un "joc de paradoxes divertit i viu", amb picades d'ullet a autors com Pere Calders i Manuel de Pedrolo.

Valèria Gaillard ha considerat que aquesta distòpia "amb apocalipsi inclosa, s'inscriu en la tradició de les millors obres de Pere Calders", amb una acció que transcorre l'any 2406, en una societat aparentment ideal que ha superat la mortalitat, amb una primera part "amb un gran silenci monologant i una segona més de vodevil", en una illa on només hi ha vells.

Feliç de formar part del llistat del Crexells, que inclou el mateix Calders i altres autors com Pere Gimferrer, Carme Riera o Emili Teixidor, Mar Bosch ha opinat que el premi és una "validació absoluta de l'ofici i la trajectòria que ens inclou a escriptors, potser, no del tot comercials".

Va escriure la història, protagonitzada per una jove anomenada Elisa Neri, acabada la pandèmia de coronavirus, atrevint-se amb la ciència-ficció, un gènere amb què s'estrena, armant "el llibre que volia fer".

El fil conductor, ha prosseguit, és una doble catàstrofe sobre la humanitat, la primera en una societat futura que és aniquilada pel seu propi col·lapse, que s'ha organitzat en una "ciutat jardí, basada en els ideals epicuris, tergiversats".

No ha negat que hi ha una crítica a la "manipulació de les doctrines filosòfiques per part del poder" i que mostra com "doctrines filosòfiques que semblen inofensives, després d'aplicar-les com a estratègies socials s'han pervertit i han dut a conseqüències nefastes".

Elisa Neri es quedarà sola al món després d'un primer apocalipsi, acompanyada per una rata, i acabarà recalant en una illa, habitada per uns vells dissidents, a les portes de la mort, persones que "van fugir de la purga" de la ciutat jardí i que també es van constituir com una societat "aparentment utòpica".

Dues utopies en una

Segons el parer de l'escriptora, filòsofa de formació, l'obra inclou "dues utopies en una" i ha volgut deixar clar que malgrat les catàstrofes que narra hi ha moments divertits i "potser ajudarà a reflexionar sobre alguns temes que viuen els personatges".

"Després de tot el viscut en pandèmia, tot i que no sigui un llibre sobre la pandèmia, però quan has viscut el que has viscut, et dius: faré el que em surti dels nassos, la novel·la que voldria fer. Parlaré de temes filosòfics i polítics a la meva manera. Aquesta és la meva utopia disfressada", ha proclamat.

Alhora, ha pogut crear un món "en què la meva manera d'escriure més retòrica tingués sentit", amb personatges que "parlen amb metàfores i imatges, cosa que a ningú no li sembla estranya. La veu de la protagonista no deixa de ser la meva veu més literària posada al seu cervell".

Pel que fa a què faria si el món acabés avui, Mar Bosch ha asseverat que possiblement es quedaria en un racó fumant i bevent.

Cap d'estudis de l'Aula d'Escriptura de Girona, impulsada pel mort Vicenç Pagès Jordà, la novel·lista pensa continuar engegant noves històries, en una trajectòria que va començar a despuntar el 2012, quan va guanyar el premi Just Maria Casero amb Bedlam: darrere les hores càlides (Empúries) i que va continuar amb Les generacions espontànies (Periscopi) i La dona efervescent, amb què va obtenir el desè Premi Illa dels Llibres.

El premi Crexells, destinat a reconèixer la millor obra publicada l'any anterior i que es lliurarà aquesta tarda en una tradicional vetllada al jardí de l'Ateneu, va néixer el 1928 en record de Joan Crexells, un dels representants més significatius de la denominada segona generació noucentista.