«L’amor s’ha de mesurar amb el cor, igual que la música»

A Miki Núñez (Terrassa, 1996) se’l pot conèixer per diverses raons; començant per la seva primera aparició a televisió al concurs musical Operación Triunfo (2018), per la cançó eurovisiva La Venda (2019) o, més recentment, per copresentar amb Marta Torné Eufòria, el reeixit talent show de TV3. Però el fet és que, des que vam posar l’ull sobre el cantant, no l’hem pogut ni volgut perdre de vista. Avui serà el gran protagonista del Festival Macroclima de Camprodon. A les 21.15 h presentarà, 121, un tercer àlbum d’estudi que gira al voltant de l’amor i la positivitat. Després de publicar Amuza (2019) i Iceberg (2020), i èxits com Celébrate, Me vale o No m’ho esperava, Núñez explora el seu vessant més festiu en un disc que inclou 12 talls. 

Sobre el el títol del disc, d'on va sortir aquest número?

Doncs totes les cançons que he anat escrivint per aquest disc, 121, parlen de l'amor. No només de parella, sinó cap al meu germà, els meus amics, a la feina... Però no hi havia manera de trobar un títol i vaig decidir buscar literalment «coses sobre l’amor» per internet. Una de les pàgines que em van aparèixer i que em va semblar més curiosa, va ser un estudi científic que deia que l'amor químic dura només 121 dies, i jo amb l'àlbum vull reivindicar que no té per què ser així. L'amor no s'ha de mesurar amb hormones o elèctrodes, s'ha de fer amb el cor, igual que la música. Per això aquest va acabar essent el títol.

Carlos Rivera, Rozalén, The Tyets i Sopa de Cabra actuaran a Sant Feliu de Guíxols per la suspensió de l'Arts d'Estiu

Què el va inspirar a l’hora de fer aquest àlbum?

Hi ha moltes coses i moltes persones que m’estimo. El que principalment em va fer escriure sobre l'amor és la falta d'aquest sentiment en el món. Ens deixem portar massa per l'odi i trobo que caldria tornar a posar el focus en aquelles coses bones que ens omplen i ens fan feliços. A més, puc dir que gaudeixo d'una família meravellosa, tinc una parella i uns amics increïbles... tot aquest còmput de coses han esdevingut en el nou àlbum.

Podria dir-me alguna cançó que representi especialment el que vol transmetre?

Algunes cançons son més especials que d’altres, com per exemple Dime que no duele, que està dedicada al meu tiet, que va morir de càncer. Durant els concerts és de les més emotives i la gent també se l’ha fet molt seva, cosa que m’agrada i em va sorprendre molt. Per altra banda, també tenim Electricitat, que ens va marcar molt a mi i a l’Alfred i que ens ha agradat molt fer junts.

«Avui encara hi ha moltes persones que em demanen més cançons en català, la vertadera sort que tinc és que en pugui fer»

Hi algú amb qui li vingui especialment de gust col·laborar? 

Sí, moltíssims artistes. Soc un gran seguidor de Juan Luís Guerra i, tot i que és una mica difícil, m’agradaria molt poder fer música amb ell. Fer alguna cosa amb Morat o La Fúmiga també seria espectacular. Em faria molt feliç.

Com d’important és la representació del català en la seva discografia?

A veure, al cap i a la fi, jo soc un producte de RTVE, vaig participar a Operación Triunfo i vaig arribar a representar Espanya al festival d’Eurovisió... Avui encara hi ha moltes persones que em demanen més cançons en català, i la sort que tinc és que en pugui fer alguna. M'agrada molt afegir la meva llengua materna en els treballs, fins i tot en molts dels meus senzills, lluito molt i és crucial fer-ho. Crec que en general s'ha de fer més música en català.

Amb l’idioma vol dirigir-se a diferents públics?

Crec que la xifra de gent que em segueix cada cop creix més, tant a Catalunya com a la resta d'Espanya, i penso que mola molt veure que agrades pel que fas i pel que volen que facis. Jo no trec música que pensi que pot agradar més si a mi no em convenç, encara que una part de nosaltres sempre vulgui fer contents als altres. Per exemple, Escriurem sona per tot el país, i Gelat, el segon lloc on és més popular és Madrid, molt a prop del número d'oients que a Barcelona. Però és normal, he sortit tant a la televisió nacional com a la catalana, he fet de tot i per a tots perquè vull i m’agrada.

Els «plaers i terrors» de Rombo desembarquen a Girona

Parlem d’Eufòria, on va fer el seu debut com a presentador. Com és estar a l’altre costat?

Tant a OT, on era concursant, com Eufòria són programes de televisió que tracten sobre la música i ser cantant, encara que el funcionament intern sigui una mica diferent. Considero molt important que s’hagi fet un programa com aquest a TV3, era molt necessari tornar a ajuntar les famílies i persones de totes les edats davant del televisor a veure un xou d’aquest tipus en català. Que hagin comptat amb mi m’emplena, jo he estudiat interpretació durant més de 10 anys, i, al cap i a la fi, presentar és això: actuar, comunicar, dirigir... m’ho passo bé i estic orgullós de la meva feina. I sí, aquest cop estic a l’altre costat, sé el que es pateix a cada banda i soc capaç d’empatitzar amb les dificultats de cadascú.

Té algun projecte en ment, ja sigui en la música com en el món televisiu?

Actualment, ens trobem immersos amb la gira del nou disc, quan tornem començarà la tercera temporada d’Eufòria que, tot i que encara no m’ho han confirmat, espero que comptin amb mi, toquem fusta. Per altra banda, per l’estiu que ve potser intentarem relaxar el volum de concerts, però continuaré traient algun single segur. Si acaba sortint alguna cosa que pugui explicar, ja ho faré...

«Des del 2018 no he parat de treballar molt. Gairebé no he fet vacances en aquests anys»

Quin valor posa a la popularitat dels escenaris que trepitja?

Jo vinc d’un grup de versions que solia tocar cap a les quatre de la matinada per a les últimes persones que es quedaven a veure’ns. Crec que aquestes es mereixen el mateix respecte que un públic de 10.000 persones, son igual d’importants i estan invertint el mateix temps en venir a escoltar-te. Realment no tenim cap escenari preferit on anar a actuar.

Ara mateix està presentant 121, què té de diferent amb els dos anteriors treballs?

És més similar al primer, Amuza, que al segon, Iceberg. Aquest últim el vaig escriure en plena pandèmia, no hi havia gira, estava una mica trist i vaig aprofitar per fer cançons més tranquil·les, més popies. En canvi, 121 és una explosió d'optimisme, energia, il·lusió, tempo, trompetes, de tot el que ens agrada viure en directe, que és el que em fa feliç.

En quin moment de la seva carrera creu que es troba?

Encara em considero un artista que està començant a sortir. Al cap i a la fi, hi ha artistes molt consagrats arreu d’Espanya; parlem de Pablo López, Pablo Alborán, Manuel Carrasco o Vanesa Martín, que es troben al peu del canó des de fa temps, igual que molts músics i grups catalans. Jo tot just m’estic fent el meu propi lloc. Des del 2018 que he estat treballant moltíssim, podria dir-se que no he tingut vacances des de llavors, però m’agrada molt el que faig. De moment tinc l’energia per tenir molts projectes alhora, aquesta és la meva prioritat fins que pugui. A més, estic en un moment essencial; no em falta un plat a taula, la gent que estimo està orgullosa de mi, la banda i l’equip que tinc és increïble, soc feliç amb la meva gossa... i tot i els mil problemes que han pogut sorgir durant el camí, a la balança sempre pesa més el que és positiu. 

Subscriu-te per seguir llegint