Les plaents vibracions de les Rombo

Abraçades i fent pinya damunt l'escenari, la Clara Molins, la Núria Curran, la Montse Martín i en Jordi Beltran s'acomiadaven diumenge a la nit, ben tocades les deu, del seu concert al festival Tempo de Girona. No n'hi havia per menys, les Rombo van oferir un directe rodó en un escenari que, com bé es va afanyar a definir de bon principi Molins és un dels més "bonics" en els quals mai han pogut actuar. El quartet de Sant Feliu de Llobregat arribava al Passeig Arqueològic, un d'aquells enclavaments que tot gironí no dubtaria a mostrar amb orgull a qualsevol visitant, per presentar en directe un "Plaer i terrors del confort domèctic" (Indian Runners, 2023) que les ha situat tal vegada en aquell lloc on fa anys que mereixen estar dins l'escena musical catalana.

Amb una posada en escena propera, tenint en compte que això de ballar davant l'escenari sembla que als gironins ens costa una miqueta, les Rombo van encertar de ple amb el seu nou repertori de pop lluminós que conté temes "No ha existit", les reconfortants "Nosaltres" i "Roca", les guitarreres "Abelles" i "Vibracions" -sens dubte, el gran hit del seu tercer disc- o "Plaers terrors". També hi va haver temps per repassar algun tema antic com "Llop", del disc "Clara Montse Núria" (2019), així com de regalar al públic gironí una delicada versió de "I Found the F" dels britànics Broadcast i una més que emotiva del "Va com va" d'Ovidi Montllor.

Però potser va ser al final del concert, amb Molins cantant en solitari "Tot teu", quan millors es va plasmar la idea que aquest últim treball amaga en el rerefons de les seves poètiques lletres. "Tu ja t'ho trobaràs quan comenci a fallar. L'impuls d'aquest moment de l'enamorament" ressalta un tema que condensa aquesta idea de "plaers i terrors domèstics" que resa el títol, i que aborda aquestes sensacions agredolces que tota relació de parella, en el món adult, acaba deixant com a pòsit imborrable.

Els «plaers i terrors» de Rombo desembarquen a Girona

En una càlida nit d'estiu, les Rombo van demostrar a Girona que, a punt de complir deu anys com a projecte, l'any vinent, han aconseguit sonar com han de sonar -i com elles mateixes volen- i son capaces de facturar unes lletres que apelen, des de la poesia i la quotidianitat, a temes universals tot abordant aspectes amb els quals els qui gaudim escoltant-les fàcilment ens hi podem sentir identificats.